L’Afganistan dels talibans: pobresa, fam i treball infantil

L’Afganistan és un país amb més de 39 milions d’habitants, la meitat menors de 18 anys. Però l’Afganistan no té infants. Més d’un terç dels nens i nenes es veuen obligats a treballar per ajudar les seves famílies i fer front a l’augment de la pobresa i la fam, dos anys després que el govern talibà recuperés el control al país, segons una enquesta de Save the Children. Nens i nenes que els toca renunciar a la seva infància per convertir-se en adults quan encara no els toca. 

Obligats a treballar per subsistir, obligats a viure situacions perilloses per mantenir-se a ells mateixos i a les seves famílies. Nens i nenes que viuen en un país que està sotmès a una barreja mortal de pobresa, canvi climàtic i fam que posa en perill la seva integritat i la seva vida. 

De fet, el país viu la pitjor sequera dels últims 30 anys que ha provocat la pèrdua de les collites i la mort del bestiar. Això ha fet que els aliments i l’aigua estiguin fora de l’abast de gran part de la població. Només el 3% de les famílies poden satisfer totes les seves necessitats bàsiques com aliments i habitatge. Però vuit de cada deu llars no tenen suficient aigua per les necessitats diàries com beure, cuinar i banyar-se i un 76% dels infants afirmen que mengen menys que fa un any. 

Al nord del país, els nivells de fam són encara més elevats perquè les famílies depenen de l’agricultura. La fam no només repercuteix greument en la salut física dels nens i nenes sinó també en la seva salut mental, ja que aquesta situació els acaba generant ansietat i depressió. Les dones i les nenes es veuen afectades de manera desproporcionada per aquesta crisi: més del doble de les llars encapçalades per dones pateixen fam greu que les encapçalades per homes i un 17% més de nenes que de nens mengen menys en comparació amb l’any passat. 

Si abans del 2021 el país ja estava immers en una crisi humanitària, des de llavors, una combinació de factors com la greu crisi econòmica, sequeres consecutives i la suspensió de l’assistència per al desenvolupament, ha convertit aquesta crisi en una catàstrofe. Una catàstrofe que ha fet augmentar el treball infantil i que ha portat l’Afganistan a viure una crisi de protecció infantil sense precedents. 

La comunitat internacional no pot mirar cap a un altre costat ni pot continuar retallant el finançament. Cal una injecció urgent d’ajuda humanitària així com ajuda al desenvolupament a llarg termini. Les necessitats de la població afganesa no paren de créixer; la dels nens i nenes tampoc. La infància no es recupera, i és ara que els infants han de tornar a ser infants.