T’expliquem tot el que va quedar pendent del curs 2022-23

Amb la tornada a l’escola, acostumem a veure titulars com “T’expliquem tot el que cal saber sobre el curs escolar 2023-24”. Informacions que volen posar-nos al dia dels canvis respecte del curs passat o repassar les novetats introduïdes.

Ara bé, aturar-se i mirar enrere a vegades és necessari per tirar endavant i hem volgut dedicar una estona a recuperar alguns pensaments entorn del curs passat, els infants i adolescents, les famílies, els claustres o les professionals de l’educació en el lleure. En definitiva, les persones amb qui compartim el dia a dia. Reflexions que neixen d’observar la realitat del barri i de creuar converses amb famílies i infants, de compartir preocupacions sobre el sistema escolar amb el professorat i les direccions.

No podem parlar d’aquestes sense analitzar les problemàtiques estructurals dels nostres barris, on ens trobem situacions socioeconòmiques cada vegada més delicades que afecten qüestions bàsiques com són l’habitatge, l’alimentació, fer front a les despeses quotidianes. Situacions difícils i esgotadores a les quals s’ha de fer front, dia sí dia també i que deixen sense energia suficient per a altres coses, també importants i necessàries, com són l’acompanyament educatiu dels fills i filles, la cura i el nodriment emocional d’aquests, la dedicació a temps a l’oci i el lleure en família.

Reforçar el vincle de l’escola amb les famílies és un dels neguits que els claustres i les direccions sovint ens han fet arribar. Tenen ganes de sentir que les famílies senten com a pròpia la seva escola, que passen més temps allà, que es generen unes AFA que projecten futur i que comparteixen i participen del pla educatiu. Quan parles amb les famílies la majoria d’elles estan molt interessades a participar, però algunes es troben amb la barrera idiomàtica, d’altres no han tingut l’experiència de sentir que són peça clau a l’escola o, simplement, no tenen temps per fer-ho.

Com encaixen aquest desig de l’escola amb aquesta realitat de les famílies? Per fer front a aquest repte, hem de donar continuïtat a projectes socioeducatius que incorporen les famílies a l’aula i que obren les portes a la comunitat, perquè puguin anar-se fent seus els espais escolars. Aquí topem amb un dels grans desafiaments del sistema educatiu, la gestió de la diversitat com a valor dins l’entorn educatiu. La diversitat en un sentit ampli: d’origen, lingüístic, familiar, física... L’alumnat és cada vegada més divers i enfortir l’educació, lluitar en contra les desigualtats educatives també passa per no deixar enrere cap infant o adolescent.

Un altre tema que cada curs surt a debat i que darrerament està prenent més rellevància és la violència que es viu a les aules, al barri o dins del nucli familiar. Una qüestió que genera molta preocupació i a la que no podem donar l’esquena. El que fan els nens i nenes no és sinó reproduir la violència que ells mateixos pateixen, que viuen, que oloren en l’ambient. És necessari introduir polítiques de bon tracte a les escoles per promoure una cultura protectora que evitin que els nens, nenes, adolescents, famílies o els equips arribin a viure i normalitzar situacions de maltractament, desprotecció o abús, ja sigui en l’entorn, en el grup d’iguals o, fins i tot, en un mateix.

Com a professionals de l’educació hem de donar alternatives, actuar abans que les persones arribin al límit, acompanyar en la gestió de les emocions, la frustració, la diferència, el consens entre iguals, en sentir-se partícips de la vida de l’escola i del barri i poder prendre decisions reals. Així podrem fer passes endavant per transformar la situació.

Necessitem sentir que les administracions estableixen diàlegs amb els diferents agents educatius, que aposten per la prevenció, per augmentar la inversió i els recursos a l’abast dels professionals educatius, per més oportunitats d’aprendre, de conèixer, de gaudir que siguin per tots i totes, sense distinció per motius econòmics, d’origen, físics o psíquics.

Tot això no ens pot portar a la inacció. Hem de triar la mirada possibilitadora i compromesa amb els drets. Des de la Fundació Salut Alta continuarem intentant entendre la complexitat del nostre barri, apropant-nos als processos que afecten la vida dels infants, els adolescents, les famílies i la societat en general. Aprenent a acompanyar més i millor, per tenir eines que ens facin potenciar les possibilitats i capacitats de cada persona.
La clau del nou curs escolar és recordar que no anem soles, que estem envoltades de grans professionals. Som moltes les persones, docents i entitats encoratjades que volem contribuir a fer que cada curs sigui millor que els anteriors, i això s’aconsegueix sumant esforços, teixint aliances.

Hem dedicat un temps a mirar enrere, perquè volem planificar un present i un futur educatiu més just.