Eliminar les barreres per a l’aprenentatge

M’agradaria que llegíssiu aquestes paraules sabent que, qui les escriu, és mestra, professora universitària però, sobretot, mare. Un dels meus fills s’inclou dins del que avui anomenem ‘diversitat funcional’. Aquest escrit recull reflexions i barreres que ens trobem per l’aprenentatge de molts infants, amb i sense necessitats educatives.

La funció del Departament d’Educació és eliminar les barreres de l’aprenentatge per tal de construir un context escolar que permeti l’èxit educatiu i el desenvolupament curricular i social de tot l’alumnat. Així ho estableix el Decret 150/2017. La comunitat educativa ajuda a detectar i eliminar aquests obstacles. I quan no arriba, apareixem les famílies, els companys i companyes i en definitiva, tota la comunitat al voltant del centre. Hem de vetllar entre tots per crear entorns d’aprenentatge saludables. Les barreres no són de l’infant, són de l’entorn. L’infant té les seves pròpies característiques i les seves aptituds. Tot infant aprèn, siguin quines siguin les seves condicions.

Hem canviat la mirada. I és un canvi que han de tenir tots els agents educatius. No ens centrem en el dèficit de l’infant. Hem d’abandonar l’esquema que fins ara s’havia utilitzat on la mirada protagonista se centrava en les dificultats de l’alumne. Assenyalo algunes observacions que es feien, però en deixo d’altres per a futures reflexions. Cap d’aquestes les hauríem de trobar avui dia als nostres centres educatius.

I com ha de ser aleshores la nostra mirada? Hem d’aconseguir que la mirada se centri en l’entorn, que és qui condiciona i marca els límits que els infants es trobaran per accedir a l’aprenentatge i a les seves relacions socials. Un sistema educatiu que es basa en una mirada centrada en el dèficit només contempla conceptes o característiques com ser autista, tenir TDH, tenir dislèxia, desplaçar-se amb cadira de rodes, aprendre lentament, no poder llegir, discapacitat auditiva, tenir autoestima baixa o dificultats de comprensió del llenguatge.

Un sistema educatiu que es basa en una mirada centrada en l’entorn veu aquestes característiques com accessibilitat dels espais, accessibilitat de les activitats, múltiples maneres d’accés a la informació, instruccions amb brevetat i precisió, ambient tranquil d’aprenentatge, moments per a l’acció, moment per la reflexió, assignació de ritmes vitals o  reconeixement de la persona.

Les barreres per l’aprenentatge tenen a veure tant amb aquelles barreres físiques que impedeixen l’accés de l’alumnat, com les emocionals i sensorials, barreres que impedeixen relacionar-se amb l’entorn; companys i companyes, docents, etc. Una activitat d’aprenentatge que consistís a arribar al cim de l’Everest seria de difícil accés per tot un grup-classe; o una activitat amb sorolls exagerats seria de difícil accés per tot un grup-classe.

Un cop ens hem situat en el tema, assenyalem alguns obstacles que poden i han de ser eliminats:

• Aclarim els conceptes: ens trobem amb mestres que diuen que apliquen criteris d’inclusió, però, tot i això, el primer que fan és demanar al mestre d’educació especial que s’emporti els infants amb dificultats d’aprenentatge perquè no podran seguir l’activitat proposada. El llenguatge que utilitzem ha de ser compartit. La inclusió demana, prioritza, que tots els infants estiguin a la mateixa aula. Ha de ser l’activitat i l’espai qui s’adapti, no al revés.
• El llenguatge de comunicació: no podem entrar en el Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA), però sí que podem emfatitzar que cal eliminar aquesta barrera. Hem de poder emprar més d’un llenguatge simultàniament. Hem de permetre que tot infant es comuniqui i d’aquesta manera participi. Aprendre més llenguatges de comunicació és enriquidor per a tots els infants.
• Barreres que es troben a l’espai físic, l’aula: el docent ha de procurar disposar d’ajudes visuals per a qualsevol informació que hi hagi a la classe. Per exemple, tenir un calendari visual amb les tasques fetes i les què s’han de fer, ja que preveure i anticipar les activitats ofereix un ajut als infants.
• Barreres entre les persones, en els grups de classe: el treball per parelles facilita la socialització dels infants. Cal incentivar el treball entre iguals i no exclusivament el gran grup i l’individual.

En definitiva, l’educació ha de ser flexible i diversificada. Els nostres centres educatius han de saber descobrir les destreses i les aptituds de l’alumnat. I maximitzar-les. Això implica universalitzar els recursos i les activitats, fet que permet la participació de tot l’alumnat. I com fer-ho? Eliminant les barreres de l’entorn.

Des d’aquí us encoratjo a ser part de la comunitat educativa que vetlla per identificar i eliminar les barreres que no permeten a els nostres infants accedir a l’aprenentatge i a la socialització.

(Aquest article ha estat escrit en col·laboració amb Aprenem Autisme, entitat dedicada a l’acompanyament i defensa de drets de les persones amb autisme i les seves famílies).