Cap a una nova cartera de serveis socials?

Catalunya va aprovar la seva cartera de serveis socials l’any 2010. Han anat passant els anys i ha evolucionat la situació del nostre país, des de totes les perspectives: demografia, perfil dels ciutadans, economia, habitatge, serveis socials, serveis ambientals...

Quan una societat evoluciona, és imprescindible que també evolucioni la seva legislació i s’adapti a les noves necessitats i circumstàncies. Per això, és imprescindible que s’actualitzi l’actual cartera de serveis socials que, si bé podia ser útil fa 13 anys, no hi ha cap dubte que avui ha quedat antiquada en molts aspectes.

El canvi més radical resideix en el fet que avui dia es considera a la persona en el centre i se l’ha de cuidar des de tots els vessants que suposin una garantia de qualitat i benestar personal i social. Abans, la persona s’havia d’adaptar als recursos materials i econòmics fins que aquests s’esgotessin. I els que arribaven tard (normalment les persones amb més dificultats, més vulnerables, i amb algunes capacitats més limitades), es quedaven sense accedir-hi.

En aquests darrers anys, però, s’ha fet un gir en aquesta concepció i es considera que qualsevol persona té dret —sí, dret— a una vida digna i amb un mínim de qualitat i benestar garantits i, per tant, els recursos s’han de posar a la seva disposició per a donar resposta a cada una de les seves necessitats i demandes que garanteixin aquesta qualitat i benestar. En aquest sentit, la perspectiva ha fet un gir de 180°.

Si bé és cert que, a nivell conceptual, s’ha produït aquest viratge, el què podem dir és que, a nivell pràctic, d’aplicació de recursos, de modificació de les metodologies de treball, i a nivell de pressupostos, encara estem a anys llum de la seva evolució.

Per posar alguns exemples:

• En aquests anys s’ha produït un envelliment de la població i un augment de persones en situació de vulnerabilitat, com ara persones amb discapacitats, persones dependents i immigrants, les quals requereixen una resposta adequada per garantir la seva inclusió i benestar.
• La salut mental ha emergit com una preocupació crítica. La nova cartera hauria de prioritzar els serveis de salut mental i oferir suport als qui pateixen trastorns mentals.
• Combatre la pobresa infantil ha de ser una prioritat absoluta. Calen programes efectius que ajudin les famílies a superar les dificultats econòmiques i garantir que els nens i nenes tinguin una infància digna.
• A escala educativa cal garantir l’equitat i és vital oferir serveis educatius i de formació als qui més ho necessiten, especialment als infants i joves que busquen millorar les seves habilitats.
• La crisi d’habitatge és una realitat a Catalunya, i la nova cartera hauria de centrar-se, també, en la construcció i l’accés a habitatges dignes per a tota la ciutadania.
• La inserció laboral és una altra pota fonamental per al benestar econòmic i emocional. S’han de crear i potenciar programes que facilitin la inclusió laboral de persones en risc d’exclusió.

Podríem posar més exemples de la necessitat d’adaptació als nous moments que estem vivint. La implementació d’una nova cartera de serveis socials no només és un deure ètic, sinó també una inversió en el futur de Catalunya. Quan les persones tenen accés a uns serveis socials de qualitat, es redueixen les desigualtats i es crea una societat més justa i inclusiva.