Com els feminismes impulsen una mirada crítica cap al model de producció i consum hegemònics

El punt de partida per reflexionar al voltant del model de producció i consum imposat per Occident és considerar quin és el cost dels productes que consumim. Quan parlem de cost, en general ho associem al valor monetari del producte, però hi ha altres costos, propis del procés de producció, que s’han de considerar des d’una perspectiva integral, vinculats a la vulneració dels drets humans fonamentals, com els drets laborals i els drets relacionats a tenir accés a un medi ambient saludable.

A l’informe Treball, drets i dignitat en clau feminista, elaborat per l’activista feminista Beatriz Cantero amb la coordinació de SETEM Catalunya, s’analitzen els costos socials que té la producció tèxtil, electrònica i alimentària, amb l’objectiu d’aprofundir en l’estat de les condicions de vida i laborals de les treballadores a les cadenes de subministrament del Marroc, les Filipines i Guatemala des d’una mirada crítica que es nodreix dels feminismes. 

L’estudi reuneix tres processos de recerca que es refereixen a l’impacte de l’acaparament de les terres a Guatemala des de la perspectiva del feminisme comunitari. En concret, el cas del monocultiu del plàtan i l’oli de palma a la Blanca; a les condicions laborals al sector tèxtil de Tànger, Marroc, sector on dels 1.000 milions de peces de roba que es fabriquen cada any, 600 milions es produeixen en fàbriques subcontractades per firmes estrangeres, sent Espanya un de les principals destinacions de les exportacions de roba del Marroc. Finalment, s’analitzen les condicions laborals de les fàbriques d’electrònica de la província de Cavite, Filipines, sector que ocupa entre 2,2 i 3,2 milions de persones al país, sent una indústria dominada per corporacions multinacionals. 

Des de la perspectiva del feminisme interseccional, s’evidencia com el capitalisme globalitzat se sustenta en les dinàmiques patriarcals i colonialistes, on les dones queden majoritàriament impactades per aquestes pràctiques, sent travessades per múltiples eixos d’opressió, com són el gènere, la raça o ètnia i la classe social. 

És per això que l’informe s’enfoca en analitzar l’impacte específic sobre la vida de les dones tant en l’àmbit productiu com el reproductiu, amb quatre categories d’anàlisi sobre l’accés al:

1. Dret a condicions de vida i necessitats bàsiques.
2. Dret de participació política, sindical, moviments socials en defensa de la terra.
3. Dret a la salut.
4. Dret a una vida lliure de violències masclistes. 

Pel que fa a la primera categoria, en el cas de Filipines, les treballadores de la indústria electrònica fan jornades de 12 hores, així com a les fàbriques de confecció del Marroc es treballa fins a 14 hores diàries, amb salaris per sota del mínim legal, condicions d’insalubritat i inseguretat i manca de protecció social. A Guatemala, les comunitats de La Blanca van denunciar el robatori de terres a famílies i dones, la violació del dret a l’alimentació i l’ús abusiu de l’aigua pels monocultius. Pel que fa al dret a la participació política, ens trobem en els tres contextos amb una situació generalitzada de criminalització de les protestes i d’amenaces constant a la vida per les persones que participen en les lluites col·lectives. 

Respecte al dret a la salut, tant des d’una perspectiva integral, així com individual i comunitària, es detecta en el context de les fàbriques del Marroc i Filipines la manca total de la cura de la salut laboral, que porta també a afectar la salut sexual i reproductiva de les dones. A Guatemala, les afectacions al territori també tenen una conseqüència directa sobre la salut comunitària per l’ús intensiu d’agroquímics per part de les empreses, que causa la contaminació i el desviament dels rius. 

Per acabar, hi ha una violència estructural envers les dones que afecta totes les esferes de la seva vida: laboral, familiar, comunitària, social, i que es manifesta amb la desigualtat en l’accés als drets fonamentals i a estar exposades a les violències masclistes. A Filipines, els casos d’assetjament sexual dins de les fàbriques són molt més nombrosos que les poques dades oficials que es recullen. Pel que fa al cas de Tànger, el 41% de les dones entrevistades manifestava haver patit violència verbal i un 30% deien haver patit assetjament sexual. Respecte a la situació de Guatemala, la majoria de les dones de La Blanca reconeixen haver viscut algun tipus de violència masclista (59%), la qual és majoritàriament física (64%), seguida de l’econòmica (41%) i la psicològica (35,30%).