El repte de la sostenibilitat de les entitats socials

Les entitats socials per definició quedem al marge del sistema de mercat, però cada vegada es fa més palès que això no pot significar que no tinguem cura de la nostra economia. La sostenibilitat econòmica és un punt clau per qualsevol organització que pretengui mantenir-se en el temps, però com ho aconseguim portant a terme activitats per les qual el mercat no està disposat a pagar?

Tal com va establir la Taula d’entitats del Tercer Sector Social de Catalunya en el recull de reptes del 2023, cal aprovar i desplegar la llei del tercer sector social per reconèixer la feina i contribució de les entitats socials a la societat. Segons el Baròmetre 2022 de la mateixa entitat, el tercer sector és un motor econòmic que genera l’1,4% del PIB de Catalunya, i quasi un 2,5% de l’ocupació, una dada que no pot ser menystinguda a nivell econòmic; a més de la contribució de les entitats socials a la societat i al benestar de les persones en situació o risc d’exclusió social. Aquestes dades ens permeten espolsar-nos la mirada paternalista sobre el tercer sector i començar a reclamar la importància per tota la societat (no només per a les persones en situació de vulnerabilitat) que tenen les organitzacions no governamentals i aprovar i desplegar la la llei del tercer sector social és un dels punts necessaris per aquest reconeixement.

Aquesta legitimació de la tasca hauria de reflectir-se a nivell administratiu en una transformació de l’actual model de subvencions que suposa que ara mateix les entitats, moltes vegades, hagin d'avançar diners dels projectes sense saber si rebran finançament, posant en risc la viabilitat de tota l’organització. Això sense esmentar el dany que causa el deute públic en les nostres organitzacions: el 36% de les entitats catalanes indica que té un deute de les administracions públiques que causa tensions en la seva tresoreria. 

Per una estabilitat econòmica real en el tercer sector, no només hem de comptar amb un suport ferm i sense fissures per part de les administracions, cal també una estratègia de  diversificació de la captació de fons. I això s’ha fet més palès després de la crisi del Covid-19, veiem com les necessitats socials creixen i els recursos públics s’han de repartir. Per tant, hem d’introduir les donacions privades com a fet clau per l’estabilitat en els pressupostos de les entitats.

L’informe de la Coordinadora Catalana de Fundacions Persones donants i deduccions fiscals de les donacions a Catalunya, 2003-2019, ofereix uns resultats criden tant a l'optimisme, en certificar que un 20% dels contribuents a Catalunya fa algun tipus de donació per la qual desgraven, com al pessimisme, en evidenciar que aquestes donacions porten els tres últims exercicis estancades i que les quantitats són clarament inferiors a les que es donen a països com França, Itàlia o Alemanya. 

Però sense dubte, el repte pendent de les entitats socials és incorporar a l’empresa en l’equació de la captació de fons. Si les estadístiques indiquen que a l’Estat espanyol el 2022 van haver-hi a 4.340.000 socis individuals col·laborant, només hi havia 11.287 empreses. 

Les empreses donants actualment són bàsicament empreses grans amb departaments propis de responsabilitat social corporativa. Les petites i mitjanes empreses, que suposen el gran percentatge d’empreses en el nostre país, no se senten implicades en el sistema de donacions instaurat, tot i que la llei de mecenatge actual (art. 20 de la Llei 49/2002) estipula les quantitats donades per part d'empreses mercantils o altres persones jurídiques donen dret a la deducció del 35% (ampliable al 40% per les donacions recurrents) de la donació a la quota de l'Impost de Societats. Així mateix, creix la importància que es dona des del sector (com des de la societat en general) a la responsabilitat social corporativa.

Si volem fer una estratègia de captació de fons diversificada i sostenible en el temps per la nostra organitzacióno governamental, cal que tinguem en compte l’empresa privada majoritària i sapiguem apropar-nos-hi amb propostes clares i beneficioses per totes les parts. Convertint les entitats socials en una de les possibilitats que ofereix el mercat per la diferenciació de les empreses.