La força del tercer sector en l’àmbit local

Camí, corresponsabilitat, treball i inclusió, aquestes són les paraules amb què vaig poder començar la benvinguda d’un acte singular que va portar-se a terme a Sabadell el passat dia 20 d’octubre.

Com a president de la nova Associació Plataforma Vàlua, vaig tenir el plaer de poder obrir una jornada que donava el tret de sortida a l’associació, una entitat que acull a més de 25 entitats del tercer sector de la ciutat de Sabadell que des de fa un temps anem coincidint i treballant conjuntament per a la reducció de les situacions de vulnerabilitat. Ens constituïm com entitat perquè estem convençudes del que fem i que conjuntament podem arribar més lluny, com allò que diuen que anar sol et fa anar més ràpidament, però anar amb companyia et fa arribar més lluny, i més quan les nostres missions i objectius van en la mateixa direcció, en el mateix camí.

Cal destacar que aquesta unió també es fa realitat per un sentiment que ens agrupa, el sentiment de corresponsabilitat, que com a membres de la societat i organitzacions que actuen en la mateixa tenim vers les persones i, especialment, vers les persones que pateixen situacions de vulnerabilitat a la nostra ciutat. Això ens porta a desenvolupar un treball a partir de les persones que formen les entitats que va més enllà de la prestació de serveis o de l’oferiment de productes si no que tenen un valor afegit en les entitats que formem part de Vàlua que són valors clau com, per una banda, la incidència política que permeti aportar les nostres experiències i expertesa per a l’anàlisi i elaboració de polítiques públiques. I, per altra banda, la proximitat a les persones per tal d’oferir la calidesa necessària que cada situació necessita per a dur a terme l’atenció a aquestes persones.

Les entitats que formem Vàlua som diverses, les nostres experteses ens ho fan ser i des d’aquest mateix principi podem atendre en la diversitat formant un ventall d’organitzacions amb la capacitat de donar resposta des d’aquelles situacions de pobresa i exclusió més greus a situacions més reeixides.

D’aquesta forma, el tercer sector en l’àmbit local pot mantenir una mirada conjunta, de ciutat, que permeti la transversalitat que les administracions encara no tenen i que ens permeti poder anar encomanant aquesta mirada a aquelles altres entitats, administracions, organitzacions i empreses perquè també siguin actors clau a la ciutat.

Recomanaria expressament a altres entitats i persones que en formen part a fer l’exercici que ens ha portat fins aquí, no només a participar en taules, comissions, i d’altres formes d’agrupació informals en la majoria dels casos, sinó a fer el pas que permeti tenir una veu potent, consensuada i col·laboradora per a la reducció de les situacions de vulnerabilitat, pas que ha permès un major coneixement entre nosaltres.

El tercer sector a escala local ha d’enfortir-se i hem de ser nosaltres, les entitats, les que ho hem de promoure.