L’acció social i el canvi climàtic

No és cap novetat que cada cop que escoltem o mirem les notícies —sigui pel canal que sigui— ens inundin per tot arreu penes, desgràcies i desastres. I això cadascú ho porta com pot. I moltes d’aquestes notícies tenen a veure amb el fet que el planeta Terra s’està convertint en un medi cada cop més hostil i que ens l’estem carregant... Tot i això, queda molt lluny aquest “canvi climàtic irreversible”, fora del nostre abast, i a veure com ens enganxa “quan m’arribi de prop”. Estem desconnectats.

Aquelles persones que ens dediquem, participem o formem part de l’acció social hem de mirar de front la cara més propera, directa i palpable d’aquest repte climàtic que ens arriba sovint d’una forma abstracta.

A Germina, fa anys vam iniciar una línia —al principi més inspiradora i de bona voluntat que pràctica— que vam anomenar “Germina verda”. Tenia dos eixos: sensibilització i ús sostenible de recursos. Per una banda, fèiem campanyes amb infants i joves, comunitàriament plantàvem flors i recuperàvem entorns, teníem cartells de reciclatge i “apaga el llum” per tot arreu… I alhora, vam fixar uns criteris clars per canviar a bombetes de baix consum, mesurar i informar del consum energètic i de paper, criteris ambientals a proveïdors o, fins i tot, obtenint un segell ambiental a l’edifici on tenim la seu central a Badalona. I està molt bé!

Però, últimament, vam adonar-nos que se’ns quedava molt curt, això d’anar millorant els cartells de reciclatge, les campanyes, els criteris, i que no donava prou resposta al que tenim davant.

La novetat va ser girar la mirada “verda” cap a la nostra activitat: l’atenció a infants, joves i famílies vulnerables. I aquí va ser quan van començar a venir els grans interrogants.

Com descansen tres persones que viuen en una habitació d’un pis compartit els estius a més de 30°C, si a sobre per seguretat o evitar els crits i sorolls del carrer han de tancar la finestra? I quan l’únic refugi climàtic a l’estiu per a infants o adolescents és la biblioteca? I el fred extrem en dies d’hivern quan obro l’estufa només a estones, per poder pagar el rebut que m’arribarà?

El preu de l’energia és un tema, però, i l’escassedat d’aigua i els seus efectes? En tallers de la piràmide dels aliments amb infants diem fruita i verdura cada dia, i peix o carn tres dies per setmana. Sí, sí… Però, hem vist a quins preus estan la fruita i la verdura? I l’oli d’oliva, que és molt sa i de proximitat? Ja no dic el peix… Ho comparem amb els preus dels fideus instantanis o brioixeria industrial, a veure qui guanya? 

Atenem persones oferint eines, competències, oportunitats perquè s’apoderin i tirin endavant, i ens trobem que afloren dificultats no cobertes com l’alimentació bàsica o unes condicions mínimes a casa. I quina resposta podem donar des de l’atenció social? O algun enfocament comunitari?

Doncs, ara per ara, no en tenim massa idea. Sí que veiem que tot és molt complex i que de rerefons sempre anem a parar al mateix lloc: aigua, energia, moments de clima extrem... Potser hi ha llocs al món —bastant més propers del que ens pensem— on es farà mot difícil continuar vivint i la gent en marxarà... O més a prop, alguns entorns urbans es tornaran més hostils. No ho sabem.

A Germina, aquest “Germina verda” tan hippyflower que teníem l’hem reconvertit en un nou grup de treball “Noves necessitats i canvi climàtic”. Ara com ara tenim molts més interrogants que propostes.

Confiem que posant-hi atenció, mirant les persones que atenem als ulls, i al mateix temps al context de canvi climàtic i els seus efectes, serem més útils per donar resposta a aquest repte que tenim com a espècie.