La desigualtat genera vulneració de drets de la infància

Aquests dies, com a FEDAIA, hem estat debatent si ens manifestàvem i denunciàvem la situació que estan vivint moltes criatures a la Franja de Gaza i a la resta de Palestina.

La situació d’allà, ara mateix, és per posar els pèls de punta i per regirar tots els estómacs. La quantitat de criatures mortes (no entrarem a posar una xifra; segur que l’errarem i, en definitiva, encara que sigui una, ja en són moltes); la quantitat de criatures que han sofert ferides o traumes de diferent tipus; les que s’han quedat sense família o han perdut la seva llar, el seu lloc de referència, de seguretat, de jocs; les que han perdut, estan perdent i perdran oportunitats en l’àmbit de l’escolarització o formació; les que no estan tenint cobertes necessitats tan bàsiques com l’aigua, l’alimentació, la higiene..., totes i cadascuna d’aquestes qüestions ens trenquen el cor, ens indignen, ens fan plorar.

I això ens passa amb aquesta ocupació i amb tants altres conflictes d’arreu del món que, d’una manera més o menys visible, conformen la nostra realitat en aquest món globalitzat i, no sempre, civilitzat.

Aquestes que hem descrit són vulneracions de drets fonamentals flagrants! Impactants! Explícites! Són vulneracions clares dels drets de la infància, recollits a la convenció adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides del 20 de novembre de 1989 que, malgrat ja fa una pila d’anys de la signatura d’aquesta convenció i d’estar ratificada per 196 països d’arreu del món, dia a dia veiem i posem sobre la taula el seu incompliment.

Però també hem de poder parlar d’aquelles vulneracions més subtils, menys evidents, més imperceptibles. Perquè aquestes són les que conformen el dia a dia de moltes infàncies i adolescències de Palestina, del Sàhara, d’Ucraïna, d’Etiòpia, entre d’altres, però també d’aquí, de Catalunya.

Sense voler entrar a comparar res de res, perquè quan parlem de vulneració de drets tot és important i a tot li hem de poder donar reconeixement i entitat, sí que volem posar el focus, també, en les desigualtats socials que professionals i entitats que treballem amb les infàncies i adolescències a Catalunya trobem cada dia.

Perquè, a les portes d’un altre 20N (Dia Mundial de la Infància), hem de poder dir que aquí a Catalunya tenim un nombre molt considerable de criatures que viuen en situació de pobresa i que això es tradueix en qüestions tan importants com no tenir garantida una alimentació adequada, no tenir subministraments bàsics garantits, dificultat per accedir a productes d’higiene fonamentals, entre d’altres.

Però aquesta no és l’única vulneració de drets de la infància que es dona aquí a casa nostra. Els nivells de segregació escolar que diferents estudis ens mostren, la dificultat per accedir a estudis postobligatoris de determinada població adolescent vinculada als nivells d’abandonament escolar que tenim; les situacions de precarietat de l’habitatge, vivendes compartides entre diverses famílies que no estan garantint una adequada privacitat ni espais per a jocs o per a fer els deures, així com habitatges sense les condicions climàtiques adequades; la dificultat per accedir a serveis de salut com tractaments d’odontologia, oftalmologia o salut mental; el no tenir accés a espais de participació social o tenir dificultats per fer sentir la seva veu; totes aquestes qüestions són drets fonamentals que les infàncies i adolescències haurien de tenir garantits i que, ara com ara, encara no podem dir-ho del tot.

Per això, des de FEDAIA, una vegada més, ens hem posat mans a l’obra per aprofitar la commemoració del 20N com una oportunitat perquè la societat sigui conscient d’aquesta realitat. I ho hem fet posant l’accent amb la participació de criatures d’entre sis i 12 anys i a través d’una de les formes d’expressió més universals, el dibuix. Infants de les més de 100 entitats de la federació han generat un gran mural per fer un joc que s’exposarà el pròxim 15 de novembre en una activitat participativa per interpel·lar tothom. Posant de manifest que una de les principals mancances de les societats desenvolupades en relació amb les infàncies és la negació de la seva participació en les polítiques públiques que els afecten.

Per això, era important que s’expressessin, defugint l’adultisme com a única forma de poder plantejar els reptes, els desitjos i les necessitats de la mainada. Perquè si un dret s’ha de convertir en inalienable per a qualsevol persona, també per a les infàncies i adolescències, és que siguin escoltades quan del que es tracta és de preservar els seus drets.