La solitud no volguda té un impacte directe en la salut i el benestar de les persones i, en concret, en la qualitat de vida i l’esperança de vida. Implica una major prevalença de mortalitat prematura, de trastorns i malalties mentals, de patologies coronàries i de deteriorament cognitiu, entre altres. La mateixa percepció de l’estat de salut de les persones que se senten soles també es veu afectada.
En conseqüència, la solitud no volguda també té un gran impacte econòmic. Segons indica el recent estudi de l’Observatori Estatal de la Soledat no volguda, genera un cost social tangible de 14.141 milions d’euros, xifra que representa l’1,17 del PIB d’Espanya. A més, suposa una despesa directa per al sistema sanitari de 6.101 milions d’euros, que es deriven majoritàriament de la freqüentació de l’atenció primària i especialitzada, les hospitalitzacions i els tractaments.
És per això que urgeix incorporar l’abordatge de la solitud no volguda en les polítiques socials municipals, afavorint el benestar i inclusió social de les persones durant tota la seva trajectòria vital, i activant la comunitat per a enfortir el capital social.
Segons el grup de recerca expert Joint Research Center (JRC), actualment consten 316 projectes registrats al ‘Mapping of Loneliness Interventions’. Es tracta d’un repositori en línia basat en un mapa d’intervencions que aborden la solitud no volguda a la Unió Europea. Concretament, a l’Estat espanyol, n’hi consten 42. Ara bé, el 80% d’aquestes intervencions es dirigeix, únicament, a persones grans i només un 14% a tota la ciutadania. A més, generalment aborden el fenomen de manera parcel·lada, és a dir, amb accions basades en l’acompanyament i no tant en detecció o prevenció de la solitud no volguda.
Tot i disposar d’intervencions socials eficaces que aborden la solitud no volguda, el cost social continua sent elevat, perquè manca una estratègia eficient que interpel·li tota la comunitat, que s’orienti a les persones durant tot el cicle vital i perduri en el temps. Una estratègia que atengui la diversitat de necessitats i realitats, tot promovent la igualtat d’oportunitats, la inclusió i el capital social.
El món local té un paper clau per a afrontar i liderar aquest repte des de la construcció i manteniment del capital social, amb una mirada transversal, integral i inclusiva de la solitud no volguda com a determinant clau de la salut. El capital social es basa a promoure l’enxarxament, la participació des de la proximitat, l’enfortiment dels recursos socials individuals i col·lectius, i el sentiment de pertinença, entre d’altres.
Per a poder-ho dur a terme, cal una metodologia estructurada, rigorosa i continuada en el temps, que permeti la recopilació, el registre i l’anàlisi de dades sobre el fenomen. Simultàniament, és primordial abordar la solitud no volguda posant el focus en els factors de risc que causen la seva aparició i agreujament en les persones, tant des de l’àmbit social com des del sanitari i amb visió comunitària.
Això passa no només per acompanyar, sinó també per observar, detectar i prevenir. No només per adreçar-nos a les persones grans, sinó també a la resta de col·lectius. No només donant resposta a les conseqüències, sinó també abordant-ne les causes.
És necessari crear programes que identifiquin els recursos disponibles a cada municipi i que reivindiquin el treball en xarxa, el teixit associatiu, la integració social i sanitària, la intergeneracionalitat i la diversitat en totes les seves formes.
Des de l’àrea d’Envelliment i Benestar (eib), iniciativa del Consorci de Salut i social de Catalunya (CSC), s’ha creat el Programa d’Abordatge de la Solitud no volguda (PAS), la primera guia catalana per als ens locals, orientada a tota la ciutadania, dissenyada específicament per a analitzar, detectar, prevenir i acompanyar la solitud no volguda. Perquè és des de la proximitat dels municipis, dels barris, de la comunitat, des d’on millor podem abordar aquesta realitat que ens afecta a tots i a totes.
No hi ha cap comentari
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari