La prevenció com a eina d’eliminació de la violència masclista: dificultats actuals i reptes en la joventut

En el darrer any, hem rebut molta informació sobre la joventut i la seva relació amb el masclisme. Sense llevar cap mena d’importància a tals dades, cal dir que moltes vegades aquestes s’han transmès i analitzat des d’una mirada adultocentrista, que criminalitza i situa tota la responsabilitat en la joventut. Però la joventut és el reflex de la societat de la qual forma part. De quina manera som responsables i què podem fer? La resposta està en l’educació per a la prevenció. La prevenció és un conjunt d’accions per erradicar la violència masclista: és preveure, anticipar-se al futur per fer desaparèixer el problema.

El masclisme s’articula a través de la socialització diferencial de gènere, aquest procés en què, mitjançant diferents agents de socialització (família, escola, grups d’iguals...) s’aprenen la cultura, les normes, els valors i principis del medi social. Mentre que els homes aprenen rols de dominació i poder a l’àmbit públic i productiu, en les dones es fomenten rols de submissió i un poder limitat a l’àmbit privat o reproductiu. Per tant, la desigualtat no és una qüestió de sexe, sinó de gènere (conjunt de comportaments apresos durant el desenvolupament). Per a les professionals de la prevenció, aquesta socialització és el llenç on hem de pintar feminisme damunt el masclisme tradicional.

Principals reptes amb la joventut

A la Fundació IRES desenvolupem diferents projectes de promoció d’igualtat de gènere en l’àmbit educatiu, i ens trobem algunes experiències que donen testimoni dels nous reptes que es presenten actualment en la tasca amb adolescència:

1. Negacionisme de la violència masclista: És una creença errònia que minimitza i banalitza els efectes de la violència de gènere. Es tracta d’un discurs molt perillós. Alimenta les resistències cap a la igualtat, genera culpabilització en les víctimes i justifica a les persones agressores representant-les com a “les autèntiques víctimes” del sistema.
2. Romantització de les relacions de violència: Mitificar l’amor romàntic s’associa amb l’aparició i manteniment de la violència de gènere: gelosia com a mostra d’amor, sacrificis per la persona estimada... No detecten les conductes de control perquè les confonen amb comportaments lligats a l’amor. Tampoc s’identifiquen amb el concepte “violència de gènere” que posa l’enfocament en les relacions de poder (“de gènere”), però sí amb “relació tòxica” on erròniament pareix que la culpabilització és compartida.
3. Falta de referents masculins per a la igualtat de gènere: La construcció de masculinitats igualitàries, no hegemòniques o alternatives al patriarcat és fonamental per a la prevenció i el canvi conductual. Però la masculinitat tradicional continua essent un model pels homes adolescents i joves. Molts joves continuen reproduint estereotips masculinitzats per tal de no associar-se amb el gènere femení, que categoritzen com “inferior”.
4. Normalització de la violència sexual: La cultura de la violació en la qual la nostra societat es troba immersa perpetua i reforça la violència sexual. La hipersexualització de les joves, la pornografia, l’explotació sexual, sexting sense consentiment, la pornorevenge, el “bodycount”, l’exaltació de l’home conqueridor i l’educació sexual insuficient són murs per a la prevenció.
5. Confusió i enteniment del feminisme com atac als homes: Es tracta de la resistència a l’acceptació de la pèrdua o renuncia als privilegis patriarcals. Consisteix en la cancel·lació del feminisme en nom de la llibertat d’expressió del masclisme.

Com es planteja la prevenció amb joves?

És la nostra responsabilitat posar a l’abast de la joventut informació vàlida de fonts fiables i des de la perspectiva de gènere interseccional. Però la prevenció no es tracta únicament de coneixement, també és necessari l’entrenament en identificació de violències masclistes des de les més subtils fins a les més visibles, així com saber on sol·licitar ajuda o de quina manera reaccionar davant el masclisme quan es produeix. També és fonamental la promoció d’habilitats que reforcin la seva gestió emocional i el domini de la comunicació no violenta, igualitària i inclusiva, encaminada a l’escolta activa, l’assertivitat i la resolució de conflictes, amb empatia

És recomanable sortir de les metodologies paternalistes i moralistes, i optar per altres que els permeten reflexionar i treure les seves pròpies idees, des d’una mirada crítica i informada, mitjançant la creació d’espais on puguin expressar els seus dubtes i les seves experiències sense judicis i sense por; com els cercles de diàleg, tant en grups mixtos com desagregats per gènere.

S’ha de fomentar la presa de consciència de la responsabilitat compartida en la reacció contra la violència de gènere, ja que es tracta d’un problema social. És fonamental que coneguin més i millor la història de desigualtats de gènere i la seva evolució, d’on sorgeix el feminisme i per què és tan important encara avui. Això permet interpretar la realitat en els diferents nivells personal i col·lectiu. L’enfocament feminista parteix del coneixement dels mateixos drets i del respecte als aliens.

Quant a professionals i referents de l’entorn pròxim, la prevenció implica actualitzar-se, qüestionar-se, revisar-se... Tot i que ha augmentat la tasca preventiva i sensibilitzadora, continua essent insuficient. No compten amb una educació real per a la igualtat de la mà dels diferents agents de socialització. És necessari més suport per part de les institucions i de les famílies, així com una major investigació en tècniques aplicades a l’àmbit de la prevenció. Més investigació, més medis, més recursos, més polítiques, més sensibilització de la ciutadania i canvis estructurals reals i efectius.

Segons estudis, el 90% dels i les joves consideren la violència de gènere com un problema greu, es preocupen més que mai pel masclisme. No necessiten estigmes, sinó eines per relacionar-se de forma més saludable al món, per entendre la realitat d’una manera crítica i feminista, per a poder actuar segons la societat igualitària que volem crear.