25N: Desafiem les violències masclistes!

S’ha acabat, ocupem els carrers! Després de tants anys de convocatòries de manifestacions el dia 25N contra les violències masclistes, des dels feminismes encara insistim i persistim en sortir al carrer perquè volem que els carrers siguin nostres i segurs per a les dones arreu i a tota hora. Per això, ens sembla oportú recordar el sentit i el valor de les manifestacions, una jornada internacionalment dedicada a reivindicar les víctimes i a exigir l’erradicació de les violències masclistes fins que arribi el dia que sigui ja impensable.

Les dones mereixem viure sense por. Les violències masclistes són moltes i afecten a tothom. És hora de posar-les sobre la taula i treballar cap a un món lliure de violències masclistes.

Promoure la participació en aquestes manifestacions és essencial per avançar cap a una societat més justa i equitativa. Cada veu compta, i unir-se a aquestes manifestacions contribueix als canvis socials necessaris. És una oportunitat per connectar amb altres persones, construir xarxes de suport i col·laboració contra les violències masclistes. Reflecteixen la revolta constant dels feminismes diversos per desmuntar el sistema heteropatriarcal, capitalista, racista i colonial que genera les violències masclistes.

Les manifestacions del 25N són una manera d’exercir pressió sobre les autoritats i governs per tal que prenguin mesures precises i específiques contra les violències masclistes, com concretar les lleis i augmentar els recursos i els serveis de reparació a les persones que les han patides i les pateixen. Cal exigir als ajuntaments, a la Generalitat i al Govern de l’Estat polítiques públiques, recursos i mitjans suficients destinats a la protecció i recuperació enfront de les violències masclistes en tots els àmbits, sobretot a l’educació, la salut i la justícia.

Els estats tenen l’obligació d’aplicar els estàndards internacionals com el de diligència deguda, una eina per a prevenir la victimització institucional genèrica i estructural. Cal fer conèixer els protocols, circuits diversos i normes, a fi de garantir la prevenció, investigació, i reparació de les violències masclistes i, quant a les violències sexuals, cal avalar i garantir que el consentiment hagi estat donat de forma expressa, voluntària i lliure. També cal exigir la derogació de la llei d’estrangeria per la violència institucional i masclista que exerceix contra les dones migrades i en situació administrativa irregular.

Participar en les manifestacions del 25N ens recorda que tota la ciutadania és responsable de crear una societat segura i equitativa i que les violències masclistes són un problema que afecta tota la població. Per això és una manera d’anar canviant la cultura que normalitza les violències masclistes.

Cal canviar l’imaginari col·lectiu i eliminar la cultura de la violència amb formació inicial, continuada i de qualitat del professorat i de tots els agents que intervenen en l’àmbit educatiu i incorporar i implementar l’educació afectiva i sexual al currículum escolar. També cal formació obligatòria en perspectiva de gènere de la judicatura i dels operadors jurídics per tal que ofereixin protecció real i es facin càrrec de la recuperació. És evident la importància dels mitjans de comunicació en aquests canvis.

Cal aprofitar l’impuls de moviments com el #MeToo i el #Seacabó per posar sobre la taula que les violències masclistes afecten tota la societat i tenen la seva arrel en un.

Sistema patriarcal, capitalista, militarista, racista i colonial que organitza les nostres relacions socials basant-se en jerarquies de gènere, classe, raça, etcètera.

I, sobretot, cal recordar que som supervivents gràcies a la sororitat i a l’autodefensa feminista i per això apostem per una seguretat feminista que sigui la nostra i així arribem a ser dones lliures en territoris lliures de les violències de les guerres i del militarisme patriarcal, racista, imperialista i colonial.

S’ha acabat! Ens volem juntes, diverses, vives, lliures i rebels!