“L’única llengua internacional és el plor d’un infant”


Ja ha passat un altre 20 de novembre. Un altre Dia Mundial de la Infància recordant que els nens i nenes no són només objectes de protecció sinó subjectes de ple dret i que, com a tal, se’ls han de garantir. A tots els infants. Sense excepció. En el context actual de ‘policrisis’ amb conflictes bèl·lics, crisis econòmiques i fenòmens meteorològics extrems, hem de recordar que milions d’infants veuen vulnerats cada dia els seus drets. Ara, avui, és un moment molt difícil per a la infància.

Fa més de cent anys, la fundadora de Save the Children, Eglantyne Jebb, va dir: “L’única llengua internacional és el plor d’un infant”. Era després de la Primera Guerra Mundial i els nens i nenes alemanys i austríacs estaven patint una fam extrema agreujada pel bloqueig dels aliats. Davant d’aquest situació, Jebb es va posar en peu i va sortir als carrers de Londres a protestar perquè creia que el patiment de qualsevol nen o nena, fos del bàndol que fos, no es podia permetre.

És inevitable preguntar-se què pensaria Jebb en veure la situació actual de la infància arreu del món. Nenes i nens que encara moren de fam; infants que no coneixen altra cosa que la guerra; d’altres que viuen en la pobresa i rodejats de misèria. Són nens i nenes sense drets, sense oportunitats de present ni de futur.

El plor de la infància a Gaza

Els nens i nenes palestins ploren alt i clar, però la comunitat internacional s’ha quedat paralitzada i no escolta els seus brams. Més de 4.000 infants han mort a Gaza des de la intensificació de la violència i més d’un milió necessita ajuda urgent. Les xifres són astronòmiques. De fet, el nombre d’infants morts durant aquest mes a la Franja és superior al nombre de morts en conflicte arreu el món —en més de 20 països— en el transcurs de tot un any, segons advertia Save the Children.

Darrere d’aquestes xifres hi ha nens i nenes amb noms, amb històries pròpies, que han vist la seva vida truncada. Perquè a Gaza gairebé la meitat de la població, un 44%, té menys de 14 anys, així que la probabilitat que els infants siguin víctimes directes és molt elevada.

No estan segurs enlloc, però tampoc en poden sortir. La situació humanitària és cada vegada més crítica i pesarà en la nostra consciència col·lectiva, ja que s’estan perpetrant greus violacions dels drets de la infància: matança i mutilació d’infants, atacs a hospitals i escoles i denegació d’accés a l’ajuda humanitària. Sense aquesta ajuda, molts dels infants que sobreviuen a les bombes i a les bales s’enfronten a una amenaça silenciosa però letal: la fam.

La pitjor crisi de fam en dècades

Les últimes dades nacionals sobre inseguretat alimentària als territoris palestins ocupats es van publicar abans de l’escalada de violència. Ja llavors hi havia 2,3 milions de persones que tenien dificultats per menjar suficientment a causa dels bombardejos. Ara, la població de Gaza només compta amb un 10% dels aliments necessaris per la qual cosa “s’enfronta a la possibilitat immediata de morir de fam”, tal com alerta les Nacions Unides.

Aquesta combinació de conflictes, inestabilitat econòmica i crisi climàtica ha generat la pitjor crisi alimentària global en dècades. Arreu del món hi ha més de 150 milions d’infants que no tenen per menjar. I cada minut, 33 nens i nenes neixen amb fam.

Patir desnutrició durant l’etapa infantil pot causar retard en el creixement, impedeix que es desenvolupin mentalment i físicament i augmenta el risc de contraure malalties mortals. La desnutrició continua sent una de les principals causes de mort de menors de cinc anys al món i acaba amb la vida de més d’un milió d’infants cada any.

Sí, ho dèiem al principi d’aquestes línies: és un moment molt difícil per a la infància. Jebb assegurava que “cada generació de nens i nenes ofereix a la humanitat la possibilitat de reconstruir el món de la seva ruïna”. Deixem de ser impassibles i indiferents al patiment de tants infants perquè tota una generació de nens i nenes necessita que els donem les eines i les oportunitats per refer aquest món. Que falta ens fa.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article