Sensellarisme transfemení: el dret a l’habitatge de les oblidades

Els drets de les dones trans es troben actualment al centre del debat social i polític del nostre país. Després d’una acalorada discussió política, durant la darrera legislatura el govern espanyol ha recollit finalment la demanda històrica de l’activisme trans per a la despatologització i ha aprovat la Llei 4/2023 que permet a les persones trans modificar el seu nom i la menció registral de sexe al DNI sense haver de ser diagnosticades de Disfòria de Gènere ni haver d’hormonar-se durant dos anys.

Mentre algunes faccions polítiques i determinats sectors de l’activisme trans celebren els drets aconseguits, però, la situació de moltes persones trans continua sent deplorable i l’acció legislativa, insuficient. Les dones trans migrants, indocumentades, que usen drogues, que exerceixen el treball sexual o que es troben en situació de sensellarisme continuen en la mateixa situació, o fins i tot pitjor, a causa de la transfòbia que han atiat els interessos partidistes i de la legislació que penalitza la publicitat del treball sexual. Com explica Dean Spade, cal que la legislació posi al centre les vides de les persones trans en situacions més marginals. Per tant, calen, per exemple, polítiques que eliminin la persecució per ús de substàncies o per exercici del treball sexual i que garanteixin el dret a l’habitatge.

Des de l’any 2019, SomLlar hem posat el focus en l’estudi i la intervenció en el sensellarisme transfemení. Quantificar el fenomen resulta difícil a causa de la manca de dades rigoroses. En l’àmbit internacional, alguns estudis revelen una clara sobrerepresentació de persones LGTBI entre les persones sense llar. S’estima que entre un 20 i un 40% de la població sense llar a Nord-amèrica és LGTBI. El 2003 una de cada cinc persones trans es trobava en risc o en situació de sensellarisme als EUA. En l’àmbit europeu, s’estima que al Regne Unit, un 25% dels joves sense llar és LGTBI. A l’Estat espanyol, malgrat la manca d’estudis sistemàtics, s’observa una clara sobrerepresentació de persones LGTBI entre les persones sense llar, i particularment de dones trans.

A partir de la intervenció desenvolupada en el marc del projecte Work In Progress, hem identificat diversos mecanismes d’exclusió socioresidencial que afecten les dones trans al nostre context.

En primer lloc, l’expressió pública d’una identitat de gènere femenina no esperada habitualment comporta la retirada del suport familiar, i sovint fins i tot violència física, psicològica i expulsió del domicili familiar.

A la manca de suport familiar, s’hi suma l’exclusió del sistema educatiu. Malgrat l’existència de protocols contra l’assetjament LGTBIfòbic, les accions dels centres educatius continuen sent insuficients. Moltes dones trans viuen greus situacions de violència que les expulsen del sistema educatiu, comprometent el seu futur laboral.

Al mercat laboral, les dones trans —especialment aquelles que són visibles— tenen poques oportunitats d’accedir a un lloc de feina. Un cop al lloc de feina, a més, s’enfronten a violències masclistes,  mobbing transfòbic i manca de mecanismes per acompanyar els procediments quirúrgics de reafirmació de gènere.

Aquest fet provoca que sovint quedin a l’atur o bé atrapades en sectors laborals feminitzats i precaritzats com la cuina, la cura de persones grans, l’àmbit de l’estètica i la bellesa o el treball sexual. Quan la transfòbia es combina amb el racisme institucional de la llei d’estrangeria, el marge de decisió i negociació de les dones trans en l’àmbit laboral es veu dràsticament reduït.

Fins i tot si aconsegueixen accedir als recursos necessaris per costejar un habitatge, les dones trans viuen discriminació per part d’agències immobiliàries i propietaris que tenen una visió estereotipada i estigmatitzant de les identitats trans.

Els diversos mecanismes d’exclusió esmentats generen situacions d’acusada exclusió socioresidencial que minven el benestar material i psicosocial de les dones trans. Atenent els factors d’exclusió esmentats, l’Associació SomLlar impulsa des del 2019 el servei Work In Progress. Es tracta d’un recurs socioresidencial que ofereix a les dones trans l’oportunitat de gaudir d’un sostre i d’acompanyament integral durant un màxim de tres anys per tal de realitzar un procés de recuperació de les violències patides i desenvolupar un projecte vital autònom, vivint la seva identitat i expressió de gènere amb llibertat.