Quatre reflexions generals al voltant del Pacte de Ciutat

Dimarts 28 de novembre, l’Ajuntament de Barcelona va presentar, a la ciutadania i a les entitats, el Pacte de Ciutat per la salvaguarda dels Drets Humans, amb motiu del 75è aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans. Des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona veiem amb molt bons ulls aquesta iniciativa i volem felicitar el govern municipal per aquest impuls.

Ara que estem en aquesta fase inicial d’aquest Pacte de Ciutat, ens agradaria fer quatre reflexions generals per tal de millorar la seva construcció.

Primera reflexió: Per sort, aquest Pacte de Ciutat no parteix del no-res. Posats a recordar cal emmirallar-nos en Saint-Denis, fa 23 anys, on es va adoptar la Carta Europea per a la Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat (CESDHC). Aquesta CESDHC va servir i serveix per visibilitzar l’existència d’un municipalisme plenament implicat en la garantia dels drets humans. La veu del municipalisme com la veu de l’administració més propera a la ciutadania que defensa, protegeix i garanteix els drets de totes i tots. Aquesta proximitat ve fonamentada en el principi de subsidiarietat, que pressuposa que és a l’administració més propera a qui correspon, en primer lloc, la garantia dels drets. Però ens cal pensar bé aquesta subsidiarietat. No parlem només de la consideració clàssica, és a dir, com merament executiva (facilitant l’acompliment de mesures adoptades en nivells administratius superiors), sinó que, més aviat, ens trobem també davant d’una subsidiarietat garantista (adoptant mesures per garantir drets de ciutadania quan les administracions superiors amb competències en la matèria no les duen a terme).

Les ciutats, com a espais de convivència i de conflicte, han d’assumir el lideratge en la garantia efectiva dels drets humans. Cal que Barcelona, no només acordi un Pacte de Ciutat per a ella, sinó que reediti el compromís de les ciutats europees en la defensa d’aquests drets. La nostra aposta passa per readaptar el contingut de la CESDHC a les realitats d’avui en dia. D’aquesta forma, ens convé fer un balanç positiu, però millorable d’aquesta CESDHC. Recordem que en el seu moment va servir per: promoure la localització dels drets humans mitjançant l’acció política municipal; fer pedagogia dels drets humans a la ciutat; consciència dels drets i dels deures de totes i tots, governs locals i ciutadania.

Un cop fet el balanç caldrà, davant dels reptes d’un món canviant, veure les perspectives de futur per adaptar-les als temps actuals.

Segona reflexió: Aquest Pacte de Ciutat, que hauria de comportar, com hem dit, una readaptació de la CESDHC, s’ha de fer pivotar al voltant de dos conceptes fonamentals i interrelacionats: el dret a la ciutat i els drets humans de proximitat.

Dret a la ciutat definit com “el dret polièdric de tots els habitants, presents i futurs, permanents o temporals, a utilitzar, ocupar i produir ciutats justes, inclusives i sostenibles, definides com un bé comú essencial per a una vida plena i digna”. Reconegut, per cert, a la CESDHC com a dret humà de caràcter fonamental.

I, drets humans de proximitat, entesos com “les necessitats bàsiques o les aspiracions legítimes inherents a totes les persones que han de ser cobertes per part de les administracions per garantir el dret a una vida digna de ser viscuda en l’àmbit municipal”.

És per això que, per millorar el funcionament de les ciutats, caldria vertebrar les polítiques públiques municipals al voltant del binomi dret a la ciutat/drets humans de proximitat, per tal d’enfrontar tots els reptes de present i de futur.

Tercera reflexió: No oblidem l’esperit de fa 25 anys, del Compromís de Barcelona, que fou l’origen de l’elaboració de la CESDHC. Allí ja es parlava de determinats valors que eren inherents als drets reconeguts i garantits, com per exemple: els col·lectius i ciutadans i ciutadanes més vulnerabilitzats tenen dret a gaudir de mesures específiques de protecció; el compromís a desenvolupar polítiques socials especialment destinades a les persones més desafavorides; i, la intenció de situar la CESDHC com a primera regla jurídica vinculant de la ciutat.

Tot i mantenir aquests valors, ara s’hauria de demanar utilitzar el Pacte de Ciutat per tal d’actualitzar  la CESDHC i ampliar-la amb nous drets reconeguts, com, per exemple: dret a la renda bàsica universal; drets a la mort digna; dret a l’accés a internet; drets digitals; dret a les cures... amb mirada i perspectiva interseccional.

Quarta reflexió: Sabem el que es vol fer, però cal decidir com s’ha de fer... Aquest Pacte de Ciutat hauria de ser l’inici d’un procés. Un procés participatiu on la construcció i el reconeixement dels drets humans de proximitat no es fes de dalt cap a baix (com es va fer el 1948 amb la Declaració Universal dels Drets Humans i moltes altres vegades), sinó de baix cap a dalt. Com? Fomentant la participació, creant àgores de debat on persones i col·lectius fessin escoltar les seves necessitats bàsiques i les seves aspiracions legítimes, per exemple.

Fetes aquestes quatre reflexions, des de la Sindicatura de Greuges de Barcelona desitgem que aquest Pacte de Ciutat, punta de llança per la renovació de la CESDHC, no es quedi només en un discurs, sinó que sigui l’inici d’una pràctica urgent i necessària per tal de, entre d’altres, lluitar contra l’estigmatització de determinades persones i col·lectius en les nostres societats; combatre la desigualtat per tal de construir ciutats més justes i solidàries; i garantir de forma efectiva els drets humans de proximitat a totes les persones que habiten les nostres ciutats.

Aquest Pacte de Ciutat s’haurà de pensar en clau municipal, però sobretot, en clau metropolitana i en clau europea, amb la intenció d’incorporar una visió mestissa i feminista dels drets humans. Esperem que així sigui.