Un any a la Direcció General: cap a on anem? 

Fa un any que vaig assumir l’encàrrec del conseller de Drets Socials, Carles Campuzano, de dirigir la Direcció General d’Acció Cívica i Comunitària (DGACC). Es tracta d’una Direcció General amb una gran capacitat d’intervenció arreu del país, però que requereix fer el pas a adequar-se al context social actual a Catalunya i mostrar la seva capacitat d’incidència en l’àmbit de la política social. Per aquest motiu, enguany hem iniciat un procés de reorientació estratègica que haurem de culminar el 2024. Molt breument, d’això és del que vull parlar en aquest darrer article de l’any.  

El context social és que en les darreres quatre dècades s’han produït canvis molt significatius. Principalment: cronificació de les franges de població en situació de pobresa, amb un increment de la polarització entre les posicions de classe; debilitament de les comunitats com a espais de relació i d’autoprotecció social; augment de la diversitat social per causa de diferències etnoculturals i l’efecte dels valors individualistes, que emfasitzen la idea de la lliure determinació  personal per damunt dels objectius col·lectius; i, finalment, l’acceleració del procés demogràfic d’envelliment de la població.  

Sobre la base d’aquest context social, la Direcció General ha de prioritzar dos objectius generals orientats pel desplegament comunitari de la política social: d’una banda, l’organització comunitària i l’acció col·lectiva al territori en favor de la cohesió social, la prosperitat del comú de la ciutadania i el desenvolupament democràtic de la nació catalana; de l’altra, l’assistència metodològica a les administracions públiques catalanes en el vessant comunitari del disseny i desplegament de polítiques públiques.

Així, el propòsit de la DGACC és la comunitat. El fet comunitari és molt important: delimita la fortalesa de la societat civil del país i facilita que, per una qüestió de solidaritat elemental, en grup tothom tingui més possibilitats de prosperar que no aïlladament. Per tant, l’acció comunitària es defineix per generar espais de relació social i impulsar activitat grupal, facilitar les dinàmiques associatives i la vertebració de la societat civil, promoure l’acció col·lectiva compromesa amb el territori i incentivar la participació social en la producció de polítiques i projectes d’intervenció als barris i municipis catalans. 

Per desenvolupar els objectius d’activitat associats a aquest propòsit, la Direcció General s’ha d’estructurar de tal manera que repensi la seva infraestructura social (els Equipaments Cívics i Comunitaris, els Punts Òmnia i els Punts de Voluntariat Social) per tal que compongui els nòduls territorials d’impuls de l’acció comunitària arreu del país, conjuntament amb els ens locals i els diferents agents de la societat civil. L’acció comunitària per al conjunt de Catalunya ha d’atendre els principals objectius socials de les polítiques públiques catalanes i adequar-les als diferents contextos territorials, la programació municipal en matèria de cohesió social i la col·laboració amb el teixit associatiu de cada lloc.  

En aquest sentit, l’organització de la Direcció General s’ha de reajustar per concretar operativament aquests dos objectius. De la següent manera: 

En matèria d’equipaments, el vaixell insígnia són els Equipaments Cívics i Comunitaris. En aquest sentit, hem de comptar amb un mateix pla funcional i d’incidència social dels 168 equipaments que tenim escampats pel territori. Aquest potencial d’intervenció s’accentua amb els 114 Punts Òmnia que funcionen arreu en l’àmbit de la inclusió digital i en l’enfortiment de capacitats de diversos grups de població, els 42 Punts de Voluntariat que assisteixen a les entitats, i els Equips Tècnics d’Acció Comunitària, desplegats en 64 ens locals i que conformen un grup professional d’unes 110 persones. Tota la infraestructura social i els equips de treball vinculats a la Direcció General han de coordinar-se per generar actuacions comunes en cada context territorial, en funció de les prioritats de política social que s’estableixin en els diferents àmbits d’actuació.  

Pel que fa al desplegament de política pública d’abast nacional, la Direcció General s’ha de concentrar en tres eixos d’intervenció prioritaris. Primer, el desplegament del projecte Barris amb Futur, d’intervenció comunitària en projectes sociourbans, com a contribució al desplegament de la Llei de Barris i Viles de 29 de desembre de 2022. Segon, en la definició i la posada en marxa del Pacte nacional per a la societat longeva i la vida plena, que des d’una primera mirada en clau d’envelliment actiu, apel·la tota la societat davant un canvi demogràfic que situa el cicle de vida com un element bàsic sobre el qual pensar la cohesió i la participació socials. I tercer, l’elaboració participada del V Pla Integral del Poble Gitano, de la mà dels gitanos i gitanes del nostre país, que té per motivació inexcusable la incorporació plena de la comunitat gitana catalana al progrés.  

I una darrera qüestió a tall de reflexió: sovint fixem la nostra atenció en la diversitat, en el reconeixement de les diferències. És necessari fer-ho per garantir l’equitat en un marc de convivència democràtica. Però, també i essencialment, cal reprendre una mirada sobre què ens uneix. La unitat és una força social de canvi. I, en clau de país, Catalunya ha de conformar un espai de convivència democràtica en què sigui possible compartir una identitat política nacional i la possibilitat fàctica de prosperar col·lectivament.