Llibres: lliures i universals

Un llibre obert a les mans és una conversa viva: l’autor o autora ha volgut fer-nos partícips d’una experiència pròpia i ha considerat tan important allò que ens vol transmetre que hi ha dedicat temps i ganes fins que no ha vist l’obra sortint d’impremta. I aquí està. Llegint-lo aconseguim que el seu batec sigui també nostre. Gràcies a editors i traductors llegir avui ens fa possible compartir humanitat sovint de manera mundial per damunt de cercles locals o nacionals. Qui més qui menys pot anomenar autors i autores d’arreu que l’han fet pensar i sentir o l’han transformat d’alguna manera. Cadascú podria fer-ne una bona llista.

Llegir, a més, ens fa eixamplar els cercles de relació personal, ja que a més de poder-nos referir a parents, amics, companys i ciutadans amb els escrits del nostre món local, podem establir referents, gràcies a la tasca editorial, amb gent d’arreu de la Terra. Llegir ens fa membres de la història del món, que inclou la nostra.

No tenir capacitat lectora o no sentir interès per la lectura ens converteix en éssers anèmics als quals falten les vitamines de què s’enriqueix la nostra humanitat quan llegim. Per això són tan preocupants les dades que ens arriben d’infants i adolescents en edat escolar.

Arreu hi ha llibreries on demanar consell i comprar llibres. A Catalunya tenim biblioteques a tocar. Hi ha desenes i desenes de clubs de lectura que esperen nous lectors i companys comentaristes. Per als qui els costa llegir hi ha moltes publicacions fetes amb criteris de lectura fàcil i també clubs de lectura. Catalunya és plena d’autors que malden per connectar amb totes les edats i tots els interessos.

Però... On són els viatgers del metro, autobús o tren que fa poc temps treien de la bossa el llibre que els atreia i no el mòbil? Per què no fem fora el mòbil de la tauleta de nit i hi posem el llibre de capçalera que ens emplena la ment abans del son? Expliquem contes als nens que són al llit, alliberats ja de pantalletes? Llegim llibres amb ells i els comentem? Els acompanyem a la biblioteca infantil? Parlem a casa del que hem llegit i del que n’hem tret? És urgent recuperar l’interès per la lectura, si volem ser lliures de veritat. Des de l’escola, sí. Però també i sobretot des de casa nostra.