La violència obstètrica: una pràctica invisibilitzada

Enguany que La Marató de TV3 ha triat centrar-se en la salut reproductiva i sexual, vull aprofitar aquest tema per parlar sobre la violència obstètrica, tan silenciada però alhora tan freqüent per a moltes dones en el seu dia a dia.

Per a començar, explicaré què significa aquest concepte. La violència obstètrica és un tipus de violència de gènere que es defineix com l’apropiació del cos i dels processos reproductius de les dones per professionals de la salut, que s’expressa en un tracte jeràrquic deshumanitzador, en un abús de medicalització i patologització dels processos naturals, portant amb si pèrdua d’autonomia i capacitat de decidir lliurement sobre els seus cossos i sexualitat, impactant negativament en la qualitat de vida de les dones.

La violència obstètrica és avui dia un greu problema global de salut pública, que posa en risc el benestar biopsicosocial de mares i nadons. I és que l’Organització Mundial de la Salut ja va fer un advertiment l’any 2014, on va emetre una declaració amb la finalitat d’advertir i erradicar la falta de respecte durant l’atenció al part en els centres de salut, a escala mundial. Segons aquest informe, s’ha demostrat finalment a través de testimonis i experiències de moltes dones que han manifestat que la violència no és “explícita” tal com s’entén aquesta, però que, no obstant això, aquestes situacions es poden viure com a actes o omissions de violència cap a elles.

Pel que fa a la seva legislació i reconeixement, Veneçuela va ser el primer país d’Amèrica Llatina a tipificar la violència obstètrica com a delicte l’any 2007, en la Llei orgànica sobre el Dret de les Dones a una Vida Lliure de Violència, en els seus articles 15 i 51. Per part seva, a l’Argentina, la Llei 25.989, Part Humanitzat, promulgada el 17 de setembre de 2004, estableix drets per a la mare i el nounat, i el pare i la mare en cas d’existir una situació de risc per a la persona nounada. Des de l’1 d’abril de 2009, la Llei 26.485, Llei de protecció integral per a prevenir, sancionar i erradicar la violència contra les dones en els àmbits en què desenvolupin les seves relacions interpersonals, complementa, en l’article 6, l’anterior esmentat.

Com es presenta aquest tipus de violència? Alguns exemples poden ser no atendre oportunament i eficaç les emergències; obligar la dona a parir en una posició o lloc que li resulta incòmode quan hi ha una altra alternativa; obstaculitzar, sense causa justificada, la inclinació precoç de l’infant amb la seva mare, negant-li la possibilitat de carregar-lo i alletar-lo; alterar el procés natural del part de baix risc, mitjançant l’ús de tècniques d’acceleració, sense obtenir el consentiment voluntari, exprés i informat de la dona; practicar el part per via de cesària, quan hi hagi condicions per al part natural, sense obtenir el consentiment voluntari, exprés i informat de la dona, entre d’altres.

En moltes ocasions, per a la dona pot ser difícil identificar si allò que li estan fent es considera una pràctica violenta. El tracte inadequat engloba tant una pràctica obstètrica sense consentiment com la part més psicològica i emocional, que pot ser no sentir-se reconeguda o respectada quant a les seves pròpies decisions o demandes.

La violència obstètrica psicològica es manifesta també en un tracte deshumanitzat per discriminació, burles o crítiques a la dona o al seu fill. Així doncs, és prioritari respectar la intimitat de cada dona, evitant els possibles traumes obstètrics, un tipus d’estrès posttraumàtic i que està relacionat amb un major risc de depressió postpart, a més de males experiències en embarassos posteriors. No només és conseqüència de mala praxi mèdica, sinó que procedeix de la medicina androcèntrica que des de sempre ha oprimit a les dones de diferents maneres dins de l’atenció a la salut reproductiva i sexual.