Escoltar

Definim escoltar com “fer atenció a allò que diu algú o al soroll que fa una cosa”. Però, més enllà del diccionari, en la comunicació interpersonal entenem que el concepte escoltar ha d’incorporar la voluntat i l’interès per allò que l’altre ens està explicant i la disposició a valorar els seus arguments, tot i que siguin diferents o contraris als nostres. Aquesta pràctica sembla anar a la baixa darrerament. La polarització, la immediatesa i la hiperinformació que caracteritzen l’època que ens ha tocat viure no afavoreixen l’escolta activa. Tampoc ajuden l’ansietat, la mediocritat i la tendència de moltes persones a predicar i sermonejar en cada conversa.

El psicòleg Carl Rogers deia: “Quan escolto realment alguna persona, entro en contacte amb ella, enriqueixo la meva vida… He arribat a pensar que és universal que quan una persona s’adona que és escoltada, els seus ulls s’humitegin. Penso que realment està plorant d’alegria”. L’escola activa demana atenció, centrar-se en la persona que t’està parlant i aparcar prejudicis i certeses inalterables. Com a emissor, res és tant plaent i enriquidor com percebre que l’altra no només posa l’orella, sinó que et fa saber amb la seva actitud que ets escoltada i que t’entén.

La meva tasca professional a favor de la transformació social i de la millora de les organitzacions, m’ha permès aquests darrers anys tenir moltíssimes converses amb diferents persones dels mons social, empresarial i polític. Un luxe! És un autèntic privilegi treballar escoltant i contrastant amb persones que t’aporten i t’ensenyen. També n’hi ha que no, amb qui tens xerrades intranscendents. Acostumen a ser les dels sermons. Però afortunadament són la minoria.

Sense anar més lluny, un repàs a l’agenda de les darreres setmanes em permet veure que he tingut l’oportunitat de compartir una estona amb un seguit de persones amb qui hem parlat d’alguns dels temes que m’apassionen: educació, polítiques públiques, periodisme i economia social. Professionals de diferents camps, orígens i generacions amb qui he tingut converses plenes de coneixement i matisos. Totes elles amb alguns trets comuns, com la passió pel tema tractat o la voluntat pedagògica en la manera d’explicar-se.

Diàlegs intel·ligents, amb voluntat de construcció, centrant reptes i amb intencionalitat transformadora. Ben diferents, massa sovint, a les converses que ens proporciona el debat públic, més aviat centrat en interessos personals o de grup i fonamentat en la manipulació i en la repetició sistemàtica de frases buides.

Davant els problemes i desafiaments, escoltar amb interès i empatia a les persones que en saben, acostuma a ser un bon inici per trobar respostes i solucions efectives. Al costat de cultivar l’art de parlar i escriure bé, cal fomentar també el del ben escoltar.