Una llei de dependència… més real?

Segons dades de l’informe publicat pel Departament de Drets Socials, a Catalunya hi ha 270.000 persones que tenen reconegut un grau de dependència i 27.000 que estan pendents de valoració. 

La dependència es refereix a la necessitat d’assistència per part d’alguna persona en les activitats de la vida diària. Menjar, vestir-se, rentar-se, etc. Aquesta qüestió està regulada per la llei de dependència (Llei 39/2006, de 14 de desembre, de promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència). 

El gener de 2021, el govern central va aprovar el Plan de Choque en Dependencia 2021-2023 amb l’objectiu de reduir els temps d’espera de tramitació de les sol·licituds, assegurar les condicions laborals dels i les professionals que treballen en l’àmbit de la dependència i introduir millores en les prestacions i serveis per garantir l’atenció adequada de les persones dependents. 

Per donar resposta a aquest últim objectiu, el 18 de juliol de 2023, amb el Reial Decret 675/2023, es van fer una sèrie de canvis:

1. Cuidadors no professionals: Podran assumir aquesta condició el cònjuge o parella de fet i els parents per consanguinitat, afinitat o adopció fins al quart grau de parentiu. Desapareix la limitació que el cuidador o cuidadora no professional no pugui tenir reconegut un grau de dependència. Ara podran ser cuidadors i cuidadores persones amb un grau I i que compti amb idoneïtat per prestar adequadament els suports i les cures. Aquesta valoració la farà la treballadora social que fa el PIA. Que la persona cuidadora també pugui ser una persona de l’entorn relacional no familiar pot suposar un increment de l’economia submergida, ja que es poden posar a treballar cuidadors o cuidadores no familiars sense cap contracte legal. 
2. Servei d’Atenció al Domicili: S’incrementa el nombre d’hores del servei d’ajuda a domicili, i es permet que les comunitats autònomes puguin establir fins i tot intensitats superiors per a cada grau de dependència. 
3. Prestacions econòmiques: En el supòsit de la prestació econòmica vinculada al servei d’atenció residencial, la quantia màxima per al grau II és igual a l’establerta per al grau III. En el cas de prestació vinculada (PEV) centre de dia, és la mateixa en el grau I com en els graus II i III. 

En el supòsit de la prestació vinculada al servei d’atenció a domicili privat acreditat:  

• El cost d’un servei d’atenció domiciliària privat acreditat costa al voltant de 17 euros l’hora.   
• Amb el grau I, contractant 20 hores mensuals (mínim exigit pel Departament de drets socials), s’obliga la persona a pagar un total de 340 euros mensuals aproximadament. La prestació econòmica que s’estableix segons les instruccions catalanes és de 188 euros mensuals, per tant, la persona amb grau I ha d’assumir aproximadament uns 152 euros mensuals.  
• Amb el grau II, contractant 38 hores mensuals (mínim exigit), s’obliga la persona a pagar un total de 646 euros mensuals aproximadament. Ja que la prestació econòmica és de 267 euros mensuals, la persona amb grau I ha d’assumir aproximadament uns 379 euros mensuals.  
• Amb el grau III, contractant 65 hores mensuals, s’obliga la persona a pagar 1.105 euros mensuals aproximadament. En aquest cas la prestació establerta és de 448 euros mensuals. La persona amb grau I ha d’assumir aproximadament uns 657 euros mensuals. 

El 17 d’octubre es publica el decret Llei 2/2023 de mesures extraordinàries de caràcter social, destinades a facilitar l’accés de les persones amb dependència a les prestacions vinculades a la llei de dependència incrementant la prestació econòmica vinculada al servei residencial (PEV).

Des de la Comissió de Dependència del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya (TSCAT) manifestem que aquests canvis poden afectar de forma negativa tant als usuaris que en depenen com als professionals de l’àmbit. L’augment d’hores del Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) genera en els ajuntaments desconeixement sobre si aquest increment d’hores anirà seguit d’un increment de pressupost, ja que amb el pressupost actual hi ha impossibilitat de poder oferir el servei amb l’increment d’hores de SAD de la nova modificació. També considerem que no hi hauria d’haver un mínim d’hores obligades i que, per tant, el nombre d’hores fos personalitzat segons les necessitats de l’usuari.

També cal afegir que l’ajuda del PEVSAD establerta a la normativa és molt precària i això comportarà que només es puguin beneficiar d’aquesta prestació les persones amb renda alta. La finalitat de la LAPAD és que les persones puguin romandre al domicili ben ateses amb el suport de serveis personalitzats i que, per tant, la prestació de cuidador no professional sigui de caràcter excepcional. Amb aquesta instrucció s’afavorirà la no professionalització de l’atenció, ja que es tramitarà més la prestació de cuidador no professional i no la de PEVSAD a causa del biaix entre el cost del servei i la prestació econòmica i, per tant, afavorint l’economia submergida i la precarització de l’atenció i cura de les persones. 

Cal expressar també que, tot i l’aplicació de la normativa l’agost del 2023 i el seu posterior annex a l’octubre del mateix any, encara no s’ha facilitat als professionals les eines per a poder aplicar la normativa ja vigent. Això provoca que no es pugui realitzar la feina de forma eficaç i beneficiosa per l’usuari.

Finalment, també volem posar de manifest la manca de places residencials i de centre de dia que provoquen una gran llista d’espera i la desinformació als professionals entre la publicació del decret i la seva implementació. 

És per tot això que volem expressar el nostre malestar amb el decret publicat i instem al Govern a revisar-ne el contingut i a dur a terme les pertinents modificacions per a garantir el dret a una atenció de qualitat que cobreixi les necessitats de les persones amb dependència.