La generació Z. Irreverència o oportunitat per al tercer sector?

Fa unes setmanes, Jodie Foster, l’actriu i directora nord-americana, va afirmar als mitjans de comunicació que la generació Z era “realment molesta, especialment a la feina”. Es referia a les persones joves, nascudes entre mitjans dels 90 i mitjans dels 2000, i que, per tant, conformen l’última i recent generació en incorporar-se al mercat de treball. La crítica a aquest col·lectiu de joves, que no superen els trenta anys, és una pràctica força generalitzada per part de les generacions anteriors.

És difícil, per no dir impossible, que tota una generació de joves mostri una conducta social idèntica, però ja sabem que si hi ha alguna cosa que agrada a l’ésser humà és precisament generalitzar, especialment en els comportaments negatius. No assisteixen a les entrevistes de feina i, pitjor encara, ni tan sols avisen. Es queixen contínuament. Tenen una epidermis delicada i s’ofenen molt ràpidament. Són desafiants. Són irreverents. Poc compromesos. No tenen paciència. Tampoc disciplina. No volen parlar per telèfon. S’han carregat l’ortografia. Tenen ansietat constant. No són resistents com “nosaltres”... En fi, un enfilall d’opinions gratuïtes que potser també qualifica la prepotència (i la falta de memòria) de les generacions que llencen aquestes opinions de manera indiscriminada.

La generació millennial, anterior a la generació Z, també va patir un atac similar, però no va ser tan brusc. I la seva generació anterior, també. I l’anterior. I és que en això de criticar la joventut ja en tenim referències escrites fa més de dos mil anys, quan Aristòtil, Sòcrates o Plató, entre d’altres, també jutjaven la seva generació de joves i els atribuïen falta d’educació, de respecte i de moral.

I, per centrar-nos, ens hem de preguntar: en el tercer sector, què? Doncs no ens enganyarem. Qui no ha pensat en algun moment que la falta de compromís podrien estendre’s com una característica inherent de les persones treballadores del sector a curt termini? I què seria del Tercer Sector sense el compromís, que és el seu segell d’identitat, tant de les persones treballadores com de les mateixes entitats? Després d’una riallada, podem afirmar, afortunadament, que no ens hem de preocupar. La generació Z té característiques comunes del seu context social, com totes les generacions les han tingut abans, però això no implica una conducta única negativa i, sobretot, no implica que els seus comportaments estiguin desalineats.

Justament la desalineació no és de les persones joves d’aquesta generació Z, sinó més aviat de la mateixa societat. Resulta que han tingut una experiència prèvia marcada per les grans crisis d’aquest mil·lenni: la crisi financera en la seva adolescència, la crisi sanitària i econòmica tot just quan acabaven la seva formació o començaven en el mercat de treball i la crisi migratòria o de conflictes globals actualment... A les que cal afegir la crisi de l’habitatge, les grans dificultats per emancipar-se tot i tenir feina, els salaris baixos, la tirania i la falsedat de les xarxes socials, l’evidència del canvi climàtic i la destrucció dels ecosistemes, la falta de missió i visió de l’educació formal, la coincidència amb el nivell més baix de l’elegància política en els últims cinquanta anys...

És normal i lògic, doncs, que la resposta a tot això sigui la irreverència o fins i tot la insolència, o, el que és el mateix, la imperiosa necessitat de canviar les regles del joc. I és aquí quan apareixien les característiques sublimes i úniques d’aquesta injuriada generació Z. Valoren l’autenticitat per sobre de tot. Malgrat el context, lluiten per sobreviure amb lloguers desorbitats. No els espanta la intel·ligència artificial, per què la tecnologia no és un instrument sinó una extensió vital. Es preocupen pel medi ambient. Es preocupen realment per la salut mental. Fomenten la flexibilitat. Accepten la diversitat i la llibertat sexual. No els inspira sacrificar la vida personal per la feina. No accepten que la precarietat sigui consubstancial a l’edat o a determinats llocs de treball. No toleren, afortunadament, a responsables tòxics a la feina. I, especialment i per sobre de tot, els motiva significativament el propòsit i la finalitat, que, curiosament, resulta ser la característica que més alinea les persones amb el tercer sector.

Per tant, que ningú es preocupi. Deixem de criticar i de jutjar uns comportaments de tota una generació que, molt probablement, serà l’encarregada de prendre el protagonisme, merescudament legítim, per revertir d’una vegada per totes les desigualtats i les dificultats de les persones més vulnerables, transformant profundament la nostra societat.