Un gran repte

Com és possible recordar-nos d’una cosa que va passar fa 12 anys i no recordar el que ens va passar abans-d’ahir? Existeixen diversos tipus de records, però en aquest article volem posar l’atenció en com afecten les emocions en el fet de recordar o no una experiència, i com podem aprofitar aquest fet per acompanyar a les persones en l’assoliment de diversos aprenentatges.

Dins dels diferents tipus de memòria, existeix la memòria episòdica, encarregada de recordar els esdeveniments i experiències personals que hem viscut. No obstant això, aquesta memòria no treballa de forma individualitzada i, en alguns casos, rep un condicionament de l’amígdala, que és l’encarregada d’activar les respostes emocionals. Aquest fet provoca que les emocions que experimentem durant qualsevol aprenentatge tinguin un efecte en nosaltres, ajudant-nos o dificultant-nos la tasca en funció del que sentim.

Si durant la consolidació d’un aprenentatge apareixen emocions com la curiositat, la motivació, la il·lusió, la sorpresa, l’alegria, la diversió... es donarà un efecte positiu que afectarà de forma global a la persona que ho viu. Per una banda, obtindrà una experiència agradable que li permetrà gaudir del procés i, per altra banda, aquesta sensació s’encarregarà de transformar aquell aprenentatge en un aspecte significatiu que cal recordar per tot el que genera.

Cal vigilar perquè de la mateixa manera, si durant la situació anterior, el que apareix són sensacions de por, de competitivitat, de nervis, de judici, de vergonya... l’amígdala també s’activarà però, en aquest cas, amb un efecte diferent. En comptes de facilitar el record d’aquell aprenentatge, s’activa una resposta d’alerta i autoprotecció que s’encarrega de generar respostes contra l’aversió que s’està rebent. A més a més, es poden evidenciar amb efectes fisiològics com la suor de mans, la tremolor del cos o la veu, l’augment de la freqüència cardíaca o respiratòria, etc. produint que l’aprenentatge que es vol transmetre quedi a un segon pla.

Així doncs, si tenim en compte aquests efectes, és possible reinventar l’aprenentatge en una experiència positiva i significativa que ens permeti conèixer i recordar d’una forma molt més funcional. En el moment que tenim una tasca d’acompanyament d’alguna persona, ens sembla rellevant treballar en aquesta direcció i generar les emocions que ens permetin aconseguir aquest objectiu, encara que suposi un gran repte.