Les coses pel seu nom... Que importants són les paraules!

Hi ha un tema que m’interpel·la i és la tendència a dir persones amb “diversitat funcional” a les persones amb “discapacitat intel·lectual”. És clar que la vida és diversa, per la qual cosa tots som diversos i part de la diversitat. Però el terme “diversitat funcional” és tan ampli que al final no defineix res. El fet de no poder definir-nos correctament fa que la vida sigui difícil i incerta.

Què passa amb dir persones amb discapacitat als qui van néixer amb aquesta condició? Definir i etiquetar no és per a estigmatitzar, sinó per a saber quines ajudes, tipus d’acompanyament i suports necessiten aquestes persones. Això és clau i efectiu per al seu benestar. Perquè si no sé quina és la meva condició, no sé quines són les meves habilitats ni els meus hàndicaps.

En aquests temps de tanta liquiditat social i amb una tendència al bonisme sense coneixement profund de la situació, aquest terme polite fa que no sapiguem la realitat amb la qual les persones amb discapacitat i les seves famílies viuen per a eludir les barreres diàries, ni tampoc els recursos i suports que necessiten per a normalitzar les seves vides al màxim i ser per fi una part visible de la nostra societat diversa.

Deixem i respectem que ells mateixos triïn el terme a l’hora de ser esmentats. A la gran majoria de les persones que conec i amb les quals treballo, no els incomoda autodefinir-se com a “persones amb discapacitat intel·lectual”. El que veritablement els molesta, els indigna i a les seves famílies els fa mal és que no es consideri que poden aportar valor a la nostra societat.

Solament volen que els oferim diferents oportunitats per a no sentir-se exclosos, i espais reals per a saber què pensen, senten i necessiten. Així com visibilitat per a poder sentir-se dignes i útils dins de la nostra comunitat. En aquest sentit, els professionals de tots els sectors necessitem que la paraula ens indiqui de manera clara a què fa referència, fet imprescindible per a garantir els seus drets.

D’altra banda, fa uns dies, per fi, després d’anys de debats, al meu entendre desfasats perquè el terme ja l’emparava la Convenció de les Nacions Unides, es va modificar la Constitució espanyola. Enhorabona! Ja era hora que evolucionem d’antics i ofensius conceptes com “retardats” o “subnormals”.

Perquè després de tants anys de lluita per la dignitat d’aquestes persones, dir les coses sense objecció i amb respecte, més que una ofensa, és un alleujament. Diguem, doncs, sense por, les coses pel seu nom.