Autisme: trencant... (Part 2)

En aquesta segona part de l’aquest article, la primera part del qual podeu trobar aquí, dirigirem la nostra atenció cap als professionals, els veritables artesans que dia rere dia teixeixen els fils de l’esperança, la comprensió i el canvi. Aquests incansables defensors de la diversitat, amb la seva dedicació, empenta i visió. Els seus esforços, lluites i triomfs ens ofereixen una finestra privilegiada al cor mateix de l’autisme. 

Compromís i aprenentatge continu: els professionals

Molts dels mites sobre l’autisme s’han basat en la creença que les persones autistes no desitgen o no són capaces d’establir connexions socials ni emocionals. Altres pensen que no desenvolupen llenguatge i tenen dificultats cognitives importants. Tanmateix, per sort nostra (els professionals), aquesta perspectiva canvia quan coneixes a una persona amb autisme, i escoltes com et narra nombroses vivències que expressen desitjos, necessitats i valors socials profunds, encara que ho demostra d’una manera diferent a l’esperada socialment.

Amb un enfocament que pretén ser tan multidimensional com les mateixes persones autistes, la intervenció ha evolucionat unint una perspectiva integral, respectant i celebrant les diferents maneres de percebre i interactuar amb el món que envolta qualsevol individu i família.

Així doncs, no ens ha de sorprendre que l’enfocament actual en la intervenció de l’autisme es centri en tres àmbits principals: les habilitats sociocomunicatives, la comprensió del perfil sensorial, i les habilitats de regulació emocional.

Ens centrarem en desenvolupar habilitats sociocomunicatives que potenciïn la capacitat de la persona autista per a interactuar i comunicar-se amb els altres de maneres que siguin significatives per a ells, independentment del canal comunicatiu que s’utilitzi, sigui verbal, gestual o a través d’un sistema alternatius i augmentatius de la comunicació (SAAC). La dedicació a comprendre el perfil sensorial es converteix en una investigació d’aquestes necessitats i preferències sensorials, que seran úniques, i que ens ajudaran a crear entorns i experiències significatives. I la regulació emocional, valorada des d’un prisma diferent, busca entendre les emocions i les respostes emocionals no com una barrera, sinó com una expressió valuosa de la persona, desenvolupant estratègies que no només facilitin, sinó que potenciïn, una regulació emocional efectiva, afectiva i assertiva.

En definitiva, la intervenció s’ha transformat dia a dia, passant de ser merament llistats objectius d’ítems cognitius, verbals, de joc i d’habilitats socials..., convertint-se en una dansa de sensibilitat i regulació emocional, un diàleg ininterromput que busca la cohesió i el suport mutu entre el subjecte, la família i el professional.

Cap a on anem: el futur

Vivim en una època on el canvi no només és possible, sinó palpable. Reconèixer i acceptar la neurodiversitat ens ajuda a créixer, i cada pas que donem cap endavant és un testimoni de la resiliència, l’aprenentatge i l’amor que ha sustentat les lluites i els triomfs del passat i del present de cada una de les persones amb autisme.

Contínuament estem construint ponts inclusius, on encara que a vegades ens costi creure-ho, un futur més comprensiu i inclusiu està en marxa. Les noves generacions de recerca, el desenvolupament professional i l’activisme, estan obrint portes a una era on la neurodiversitat no és únicament tolerada, sinó activament apreciada com un component vital de la nostra societat global. La inversió en l’educació no només és una necessitat, sinó un deure social i polític, assegurant que cada individu tingui l’oportunitat de brillar amb la seva pròpia llum.

Mentre avancem, el nostre objectiu és fomentar una societat que visqui i celebri totes les formes de neurodiversitat. Aquesta perspectiva enriqueix no només les vides de les persones autistes i les seves famílies, sinó la totalitat de la nostra col·lectivitat, creant un teixit social més ric, empàtic i innovador. La futura harmonia de la nostra societat resideix en la nostra capacitat de reconèixer, respectar i respondre a la rica simfonia de veus diverses que componen la nostra humanitat. En aquesta simfonia, cada nota, cada veu, cada individualitat ressona amb la seva pròpia bellesa i veritat, contribuint a una melodia col·lectiva que ens eleva a tots a un futur millor.

Ara que hem arribat al final d’aquesta profunda i enriquidora exploració sobre l’autisme, és moment de reflexionar sobre el camí recorregut i de contemplar el paisatge que ens espera en el futur. Us animem a continuar reflexionant, a construir ponts d’empatia i d’enteniment, i de contribuir en una societat on cada persona, independentment de la seva neurodiversitat, pugui brillar amb pròpia llum. Estem creant un viatge col·lectiu cap a una societat més inclusiva i empàtica. Continuarem caminant, obrint nous camins cap a la comprensió i l’acceptació, aprenent i creixent junts. Cada pas que fem en aquest viatge serà testimoni de la nostra voluntat col·lectiva per abraçar la diversitat des del respecte més genuí. Camines amb mi?

(Aquest article està elaborat en col·laboració amb Aprenem Autisme, entitat dedicada a la defensa de drets i acompanyament de les persones amb autisme i les seves famílies).