Necessitem donar oportunitats al jovent

Fa uns dies es van publicar les dades de la Fundació BCN Formació Professional les quals evidencien un cop més la necessitat de dotar al sistema educatiu de noves eines capaces de donar resposta, de manera continuada en el temps, a les necessitats de molts joves que tenen dificultats per a identificar i desenvolupar les seves capacitats i potencialitats. L’estudi dona una dada força preocupant, i és que, a Barcelona, un de cada quatre joves (el 25% del total) ni treballa ni estudia. D’aquest grup, el 10% no té cap estudi a banda dels obligatoris.

En la gran majoria de casos, la dificultat perquè aquests joves puguin realitzar estudis postobligatoris, formar-se i iniciar la seva vida laboral tenen el seu origen en l’època de l’educació primària, amb l’aparició de diverses necessitats que no reben resposta i que, al llarg del temps, creixen en importància, es converteixen en dificultats i es deriven en abandonament escolar o manca de capacitat per a identificar les pròpies capacitats, aptituds i interessos professionals i relacionar aquests amb possibles sortides laborals.

L’actual sistema educatiu amb aules massificades i un dèficit de recursos materials i professionals no permet una acció tutorial i l’acompanyament efectiu de l’alumnat, fet que dificulta, en molts casos, la possibilitat de donar resposta a aquells que per diferents motius es queden fora del sistema i no assoleixen els “estàndards” marcats.

Per poder atendre i donar suport a aquest 25% de joves que no tenen cap ocupació (no estudien i tampoc treballen) cal una millora de l’atenció durant l’educació obligatòria. Són molts els exemples de joves que es troben en situació d’abandonament o quasi abandonament del sistema educatiu i que, havent entrat a formar part d’un projecte en el qual es prioritza l’acompanyament tutorial individualitzat, han realitzat una millora notable, a nivell acadèmic, personal i professional. És molt important, i en ocasions indispensables, la figura d’un referent “tutor” que acompanyi als joves en el seu camí per descobrir quin és el ventall de possibilitats formatives o professionals que s’adapten a les seves capacitats i potencialitats, i actuant com a facilitador pel desenvolupament personal del jovent.

D’altra banda, en tot aquest procés és molt important la implicació de persones empresàries. La col·laboració entre centres formatius i empreses és indispensable, no sols per a oferir un sistema d’aprenentatge més empíric i basat en la pràctica, també cal donar més i millors oportunitats a joves que, tot i no tenir estudis postobligatoris, estan disposats a treballar. En aquest últim cas, la inserció en el món laboral necessita el treball conjunt dels centres de formació i les persones empresàries i realitzar un seguiment de tot el procés.

Actualment, programes impulsats des del SOC que tenen com a objectiu la inserció laboral (o formativa) del jovent en els quals es treballa conjuntament amb persones empresàries que ofereixen mentories, activitats d’entorn productiu, ofertes de feina per a joves... tenen un índex molt elevat d’èxit. És el cas dels programes Singulars, el qual basa la seva metodologia en l’acompanyament tutorial individualitzat, l’acció formativa i desenvolupament competencial, i el treball conjunt amb persones empresàries de diferents sectors econòmics i ocupacions.

Els joves necessiten que els escoltem, que els acompanyem en el seu procés d’autoconeixement i creixement personal i, el que és més important, els donem l’oportunitat d’iniciar i desenvolupar la seva vida professional. No només pel futur d’aquests joves, també com a acció precursora d’una futura societat amb un millor benestar i qualitat de vida. Cal que fixem la nostra mirada en el present, però també en el futur de la societat i no repetir els errors que, aquests joves, s’han trobat a la seva etapa educativa. Donar oportunitats formatives i professionals al jovent és una aposta de futur pel benestar de tota de la ciutadania.