Pressupostos socials més ambiciosos

Govern, sindicats i patronals a través del Consell de Diàleg Social han pactat les bases en matèria econòmica, empresarial i laboral dels nous pressupostos de la Generalitat per a aquest any. Entre les diverses mesures, una de molt significativa pel seu impacte en les persones que es troben en una situació de vulnerabilitat: l’augment del 4% de l’IRSC, l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya. No és una decisió menor, ni de bon tros, perquè aquest és l’índex que precisament valora les situacions de vulnerabilitat i que condiciona que una persona pugui tenir accés, o no, a una prestació social i la quantia que pot percebre.

Les entitats socials defensem que aquest increment és insuficient, clarament insuficient, sobretot si es té en compte que l’executiu espanyol aplicarà un augment del 5% del sou mínim interprofessional i de gairebé el 7% de l’ingrés mínim vital. Malgrat que l’any passat es va pujar un 8% l’IRSC (una demanda històrica de les entitats socials que aconseguíem després d’una dècada d’estar congelat) amb aquesta millora no n’hi ha prou i no ens podem quedar aquí. La distància entre el que cobra una persona treballadora i el que rep una persona per una prestació social encara és massa gran. És una bretxa de desigualtat que no es pot continuar eixamplant perquè les dues persones, la treballadora i la que rep l’ajut social, han de fer front a les mateixes necessitats bàsiques, però amb uns recursos econòmics molt diferents. A més, reiterem que cal acordar un model de revisió de l’IRSC, un mètode basat en criteris objectius que asseguri el manteniment del poder adquisitiu de les prestacions associades a aquest barem, per no trobar-nos cada any amb el mateix estira-i-arronsa.

A banda de l’IRSC, els nous comptes de la Generalitat han de fer una aposta valenta per altres mesures fonamentals per continuar enfortint el sistema de benestar i protecció social. Sens dubte, una de les prioritats són les polítiques d’habitatge. El no accés a un habitatge digne i assequible és la gran dificultat amb la qual es troben totes les famílies, però, en especial, les que viuen de manera precària. En el nostre darrer dossier Catalunya Social (Claus del debat actual del sistema de garantia d’ingressos a Catalunya: finestreta única, complements i quanties) demostrem la importància de consolidar aquestes polítiques. El 44% de les persones que tenen uns ingressos per sota de la renda garantida de ciutadania (RGC) pateixen una situació de sobrecàrrega de l’habitatge, és a dir, que destinen un 30% o més de la seva renda a pagar l’habitatge, sense incloure els subministraments a la llar. Un primer pas, llargament reivindicat pel tercer sector social, és que les ajudes a l’habitatge siguin compatibles amb la RGC i que, per tant, a l’hora de calcular la prestació, no computin com a ingressos. D’aquesta manera, les persones beneficiàries no veurien reduïda la RGC a causa de les prestacions que perceben per a l’habitatge i podrien tenir més estabilitat financera i habitacional.

Els pressupostos han de recollir altres prioritats com completar el traspàs de la gestió de l’ingrés mínim vital a la Generalitat; incrementar els recursos econòmics per a l’acompanyament de les persones sense llar en procés de recuperació i per impulsar l’estratègia de desinstitucionalització des d’una visió d’atenció integral social i sanitària; reforçar la lluita contra la pobresa infantil, en consonància amb l’estratègia que ja està treballant el Govern per acabar amb la pobresa que pateix el 30% dels nens, nenes i adolescents catalans; i agilitzar la reforma de la Cartera de Serveis Socials per millorar la tipologia de les ajudes i fer més accessible i transparent la informació dels serveis a la ciutadania, com també reflectim en un altre dels últims dossiers Catalunya Social (Esperant els meus drets. Radiografia dels temps d’espera en els recursos i prestacions socials més sol·licitats a Catalunya).

Cal més ambició política. Cal fer un esforç més per uns pressupostos en l’àmbit social més ambiciosos. El context socioeconòmic ho requereix perquè els efectes de les darreres crisis són evidents i encara no s’han superat.