Educació emocional, una assignatura pendent

En els últims temps, i gràcies a la llei de llibertat sexual promoguda per l’exministra d’Igualtat Irene Montero, s’està implementant, a poc a poc, l’educació sexual als centres educatius. Sens dubte un gran avenç que era molt necessari. Però, tot i això, continuem deixant apartada una assignatura pendent com a societat i que també s’hauria d’incloure en els centres educatius, l’educació emocional. De petites ningú ens ensenya a acceptar les emocions, ni a validar-les ni a sentir-les. Això sí, ens ensenyen que, per ser les millors, cal tenir grans notes, però, les emocions i la salut mental no són números.

Com va apuntar la psicòloga Alba Alfageme en una entrevista al dossier No puc més de Crític, “som una societat analfabeta emocionalment”, no sabem gestionar ni entendre ni les pròpies emocions ni les dels altres. Això es tradueix en un augment de diagnòstics de trastorns mentals i de la prescripció de medicaments com ara antidepressius o ansiolítics.

A més, cal tenir en compte que les dones patim més problemes de salut mental i se’ns recepten més tractaments mèdics que als homes per fer front a problemàtiques de salut mental. Segons dades de l’enquesta de salut que va dur a terme la Generalitat, l’any 2021 un 27,9% de dones tenia malestar emocional. En els homes, el percentatge es reduïa al 17,0%. Sense anar tan lluny, l’enquesta de benestar emocional que la Generalitat va dur a terme en més de 1.900 centres educatius del país el passat 2022, va desvelar que un 26,8% de les joves d’entre 11 i 18 anys s’havia autolesionat en algun moment de la seva vida. En total, una de cada quatre catalanes s’ha autolesionat alguna vegada. No només això, sinó que el 43% de les menors d’edat ha tingut, en algun moment, pensaments suïcides.

A més, cal no oblidar que la classe treballadora és qui, moltes vegades, té els indicadors més alts de malestar emocional i trastorns mentals. Segons la V jornada de salut mental de la unió, l’empitjorament dels indicadors en l’àmbit social i econòmic tenen un impacte negatiu en la salut mental de la població. A la vegada, aquest impacte es nota més en els col·lectius vulnerables, nenes, joves, gent gran, població en risc d’exclusió social i població desocupada.

Està clar que el confinament per la pandèmia de la Covid-19, l’any 2020, va afectar molt la salut mental, però el silenci i el tabú que des de sempre s’ha imposat envers temes de salut mental també hi té gran part de culpa.

Cal una educació emocional des de ben petites per créixer sabent donar espai a les nostres emocions i a les de les altres. Cal una educació emocional per saber gestionar les emocions. Cal mirar de cara a la salut mental i no donar-li l’esquena, cal mirar de cara i no amagar paraules com ansietat, depressió o suïcidi. Cal fer un gran treball per ser capaces de revertir tots els anys que la societat ha volgut amagar la salut mental. Cal desitjar salut en tots els àmbits, física i mental. Cal entendre que la salut mental repercuteix a la física, i la física a la mental. Cal dotar de mitjans la sanitat pública per fer front a les demandes de salut mental. Cal entendre que la salut mental ja no és un assumpte privat sinó col·lectiu. Cal entendre que la salut mental és una qüestió de salut pública. Cal que els centres educatius ajudin a saber identificar què és allò que senten i viuen els infants i joves. Cal que l’educació emocional esdevingui una assignatura troncal als diferents centres educatius del nostre país.

Els centres educatius cal que es preocupin per la salut mental dels seus alumnes de manera clara, no només de cara a la galeria com venen algunes empreses. Avui en dia, moltes escoles i instituts compten amb la figura de psicòloga o psicopedagoga. És una figura que és imprescindible a tots els centres i que no hauria de ser cap privilegi. Ara ve, l’educació emocional i la salut mental infantil no es pot quedar només a les escoles, ha d’anar acompanyada de l’aposta del Govern per la salut mental a l’abast de totes, per tant, és primordial reforçar els Centres de Salut Mental Infantil i Juvenil, els coneguts també com a CSMIJ, perquè no tota la pressió de la salut mental infantil i l’educació emocional ha de recaure sobre els centres educatius.

Comença a ser hora de donar més importància al benestar emocional de les criatures i no tant a les notes que, en un moment determinat, puguin treure. Cal una tasca col·lectiva com a societat per posar les cures en salut mental al centre.