Veïnatge i ús social del català

És admès per tothom que l’ús social del català minva fins a punts crítics de pèrdua vital i això passa per raons que tenen a veure amb globalització, acció restrictiva d’estats, pressió demogràfica, inoperàncies diverses d’administracions, canvi de llengua a la lleugera de catalans, etc.

Una llengua és una realitat compartida des d’antic per una comunitat territorial que l’activa per conviure i es va enriquint a cada generació. Amb la llengua que hem rebut dels pares expressem i compartim de mil maneres genuïnes el que sentim, el que coneixem, el que revivim, el que volem transformar i el que pensem. És com hauria de ser, però avui a moltes llengües minoritzades els manquen parlants per les raons dites. I no podem perdre riquesa humana.

La minva d’ús social del català significa pèrdua d’interlocució catalana i, alhora, creixement d’immersió social castellana. Hi ha campanyes que pretenen contrarestar-ho: “No em canviïs la llengua”, “Mantinc el català”, “Provem-ho en català”, “El teu català suma”, etc. Hi ha parelles lingüístiques que van en augment. Es fan força cursos arreu. Però sembla que encara no ens en sortim.

A la CAL (Coordinadora d’Associacions per la Llengua Catalana), des de fa setze anys estem creant mètode, material i formació per fer d’alguna manera allò que els sociolingüistes ens recomanen: col·laborar en el manteniment i creació d’espais segurs de col·loquialitat amb trobades de gent que vol descobrir el català, estrenar-lo o millorar-lo, i això, tot xerrant de nosaltres mateixos amb llibertat, com a veïns. Grups de conversa conduïts per gent preparada i amb el ritme d’un cop o dos per setmana.

Gràcies a un micromecenatge i amb el suport de l’editorial Fonoll hem publicat uns manuals de conversa perquè tothom en disposi. Els distribueix la mateixa editorial i s’anomenen Xerrem. Quaderns de conversa. Consten d’un primer volum de guiatge i tres de conducció de grup segons perfils. També oferirem una formació que, des d’iniciatives individuals o col·lectives, pugui servir no a centenars sinó a milers de punts de Catalunya, atesa la certesa que és un país atapeït d’espais d’accés social, curull de gent disposada a destinar unes hores a xerrar i farcit de persones amb voluntat de parlar català. Amb l’entrellat humà i social que això porta dins i que tant ens cal fer créixer avui.

Als col·lectius que treballeu en el mateix sentit —en som més de tres-cents al cens pel foment de la llengua catalana— us animem a augmentar els espais de col·loquialitat catalana a les vostres seus o al vostre entorn. Tant de bo ben aviat vegem multiplicant-se els indrets socials on el català sigui convit, i el convit, inclusió a una terra i un poble que el parla.