Prioritzant recursos: la necessitat del servei d’estimulació cognitiva als organismes públics

La demència és una realitat cada vegada més present a la nostra societat, afectant no només a les persones que la presenten, sinó també a les seves famílies, a l’entorn més proper i a les institucions de salut. Dins de les teràpies que existeixen per millorar el benestar de les persones afectades es troba l’Estimulació Cognitiva (EC), que ofereix la possibilitat de treballar de manera incisiva en les capacitats cognitives preservades.

L’EC té com a objectiu millorar l’eficàcia i el rendiment de les capacitats, incloses la memòria, l’atenció, el llenguatge i altres funcions mentals. En les sessions s’utilitzen un conjunt de tècniques i estratègies que activen i milloren els processos mentals, permetent dur a terme les activitats diàries. L’Alzheimer i la resta de demències comporten un deteriorament gradual i progressiu, que acaba afectant l’autonomia. Quan la persona afectada comença a detectar les dificultats que pateix a causa de la malaltia experimenta emocions i sentiments importants que afectaran el procés d’adaptació i a les decisions que hagi de prendre, tals com la impotència, la frustració, la confusió i la negació. La teràpia d’EC permet conèixer, crear i adaptar una intervenció acurada per a la persona, millorant així la seva qualitat de vida i el seu benestar emocional.

Però, tot i els beneficis que té aquesta teràpia, accedir-hi és molt complicat. Hem de tenir en compte que la demència no només és un problema individual, sinó també una qüestió social que requereix una resposta holística, i les dificultats en l’accés a la teràpia d’EC, especialment a través dels serveis públics, evidencien diverses complexitats socials.

D’entrada, sense l’ajuda necessària per part de l’administració, les famílies que presenten més limitacions econòmiques pateixen una exclusió evident a l’hora d’intentar accedir al servei. A més, el cost de les sessions es veu incrementat quan es realitza de manera individualitzada i personalitzada fet que agreuja encara més la barrera.

D’altra banda, és important que tinguem present i siguem conscients de la realitat que viuen els serveis públics. Tot i ser essencials, s’enfronten a restriccions que poden afectar la capacitat de proporcionar aquest tipus de servei per manca de recursos, per la presència de llargues llistes d’espera, i altres aspectes logístics que poden reduir la resposta que donen davant d’aquesta i d’altres necessitats latents.

I, finalment, hem de contemplar les repercussions que tenen aquestes limitacions d’accessibilitat sobre les famílies, ja que es veuen immerses en el curs d’una malaltia progressiva que no s’atura, alhora que evidencien desconeixement, poc suport social davant d’aquesta realitat que estan vivint i els obstacles que es troben per poder accedir a serveis que no es poden permetre. Tot això, incrementa i agreuja els seus sentiments i la càrrega emocional que arrosseguen i experimenten.

Per tot això, cal posar en relleu la manca d’atenció adequada a les persones amb demències per part de l’administració. L’accés limitat a l’EC és una conseqüència més del desemparament amb el qual es troben les famílies i les organitzacions que les acompanyem, i una falta de priorització en els recursos que es destinen.

És necessari que la societat reconegui aquesta dificultat com una responsabilitat compartida, i així l’administració respongui amb una intervenció més contundent. El resultat no només millorarà la vida de les persones amb demència i les seves famílies, sinó que també demostrarà el compromís d’una societat que posa la salut emocional i el benestar de les persones amb demència al capdavant de les seves prioritats socials.

Mitjançant l’accés universal als serveis d’estimulació cognitiva podem millorar la qualitat de vida de les persones amb demència, alleujar les càrregues de les seves famílies i fomentar una societat més comprensiva i solidària. En definitiva, la verdadera inclusió d’aquest servei en els organismes públics representarà un pas cap a un futur on les persones amb demència puguin viure amb dignitat i suport, integrades plenament a la comunitat.