Vivim una crisi de salut mental juvenil?

Esperem que no sigui així, però els investigadors socials coincideixen en el fet que les xarxes poden causar trastorns mentals en els joves de moltes maneres.

La ciutat de Nova York diu que demanda diverses empreses tecnològiques pel suposat dany que causen als menors d’edat, empreses que miren el seu negoci sense considerar els efectes col·laterals.

Els polítics es lamenten del dany causat o de la considerable despesa a la sanitat que aquesta situació comporta? Diuen que hi ha un augment dels assetjaments en línia, amb els danys que això fa als nois i noies, depressions, trastorns alimentaris i, fins i tot, idees suïcides.

Totes les hores que els joves inverteixen a les xarxes són a canvi d’estudiar, d’establir relacions personals amb altres joves, sigui en el món de l’esport, en les trobades de persona a persona, entre grups, etc. restant qualitat a les trobades i contacte personal.

Des de fa ja uns anys, des de l’evolució d’internet, les persones han o hem establert relacions sense la necessitat de trobar-nos amb una persona física. Les plataformes permeten interactuar, mantenir-se en contacte, participar en esdeveniments actuals en temps real i poder interactuar amb grups diversos tant a escala local com mundial.

On està el perill? Els joves i els no tan joves utilitzen les plataformes per construir la seva identitat social i identitats quotidianes, controlant els seus perfils per expressar l’autorepresentació desitjada i interactuar a través del seu jo virtual amb els amics i seguidors.

El control i selecció de l’usuari fa que les identitats es presentin de manera controlada i selectiva, oferint una visió idealitzada d’un mateix. I aquí és on rau el problema, tot i que també, això, pot passar en una relació personal, cara a cara, ja que tothom vol oferir la millor cara de si mateix. Però, en aquest cas, reps el reconeixement i el mirall que et pot fer l’altre, que, moltes vegades, no és el mateix o no coincideix ben bé amb allò que tu li vols donar.

El fet de voler mostrar una persona (tu mateix) que en realitat no és tan guai com vols aparentar pot crear una dicotomia que es pot convertir en un desordre que afecti l’autoconcepte, l’autoestima i la seguretat en un mateix.

També, el contingut habitualment poc realista que es mostra en aquestes plataformes pot potenciar l’autoconsciència i l’augment de l’exigència en un mateix i derivant cap a algun trastorn d’ansietat.

Una de les formes d’ansietat és anomenada pels anglesos fear of missing out (FOMO), que vol dir la por de perdre’s alguna cosa. Es manifesta amb una necessitat compulsiva d’estar connectat per controlar, bàsicament, al que fan els altres. També genera preocupació el fet que tingui lloc un esdeveniment sense poder-hi anar per gaudir-ne. 

L’intercanvi de vídeos i imatges a les xarxes significa que els joves visualitzen i perceben una quantitat interminable d’experiències d’altres, que poden promoure la comparació amb la seva realitat i portar a un efecte de disgust, enveja, ràbia, inclús de desesperació. És com sentir l’angoixa d’estar sempre en el lloc que no toca, en el lloc equivocat.

En algun cas concret, tot això porta a una depressió que es mostra amb un sentiment de gran tristesa, sensació de buit i d’incapacitat per gaudir de la vida. Si és persistent cal ajut psicològic immediat, i la dificultat d’establir relacions personals, físiques, de tu a tu queda més agreujada.

En el cas de les noies i d’alguns nois, també l’ús abusiu de les xarxes deriva amb la insatisfacció amb la imatge corporal, amb ansietat, inclús depressió pels estàndards de bellesa poc realistes que transmeten les xarxes.

M’assabento a última hora que alguns professionals que tracten trastorns de conducta, a casa nostra, conviden les autoritats a seguir els passos de Nova York contra les xarxes socials, considerant dues opcions: fer tard o fer molt tard.