L’atenció a les persones més vulnerables, clau per a la construcció d’una societat més cohesionada 

L’atenció a les persones vulnerables és una tasca essencial per a la construcció d’una societat més justa, més cohesionada i solidària. L’apropament a qualsevol persona i, de manera especial a les persones més vulnerables, sempre l’hem de realitzar des del respecte, des del carinyo i des de la proximitat. En la mesura que posem en pràctica aquestes qualitats estem creant un entorn favorable i acollidor on les persones se senten valorades, escoltades i on es tenen en compte, no ja les seves limitacions sinó les seves capacitats i qualitats.

L’apropament a les persones vulnerables comença amb el respecte. Això significa reconèixer la seva dignitat i reconèixer que tots tenim diferents necessitats i experiències. El respecte implica escoltar sense prejudicis, tractar a les persones amb amabilitat i considerar les seves opinions i desitjos tan vàlids com els meus, encara que tinguem punts de vista molt diferents o, fins i tot, oposats.

El carinyo és una eina molt poderosa per a l’acompanyament de qualsevol persona. Quan mostrem afecte i empatia cap als altres, estem creant un espai segur on tothom pot expressar-se lliurement. Un somriure, una paraula amable o un gest afectuós poden marcar una gran diferència en la vida d’algú. I, des d’aquest punt de trobada inicial segur que rebrem respostes positives i serem capaços de construir conjuntament.

L’atenció a les persones vulnerables requereix estar-hi de manera constant, de manera autèntica i propera. Això significa ser-hi físicament, però també emocionalment. Cal escoltar les seves històries, comprendre les seves pors i alegries, i compartir moments amb elles. La proximitat ens permet connectar-nos des de les arrels i oferir un suport real. Aquesta proximitat i carinyo ens permetran confiar en l’altre.

No podem passar per alt que les persones que més pateixen han passat per mans de tantes persones (sovint professionals de diferents serveis), i s’han hagut de “despullar” tantes vegades a la seva vida explicant les seves històries amargues i de patiment —i, total, per res, perquè amb el pas dels anys segueixen vivint en circumstàncies molt adverses i sense recursos— que necessiten refiar-se d’algú, trobar una persona amb qui poder confiar i que sàpiguen que no els fallarà.

En resum, l’atenció a les persones vulnerables des del respecte, el carinyo i la proximitat és una tasca que ens enriqueix com a éssers humans i ens recorda la importància de la nostra interconnexió. I tots tenim a les nostres mans, d’una manera o altra, poder contribuir a crear un món més empàtic, solidari, acollidor i amable.