Ser exemple per un canvi comú

La sequera és un dels problemes més importants del país avui. Portem massa mesos, fins i tot anys, en què la pluja no és amiga del nostre territori. La disminució d’aigua als embassaments és visible amb un simple cop d’ull, les reserves s’estan esgotant i les restriccions estan a l’ordre del dia. Però, no és solament que no plogui, sinó que tampoc estem acostumats a tractar amb respecte el planeta terra i els seus recursos.

Hem estat molts anys ignorant aquest problema i encara manquem de mètodes eficients de regeneració de l’aigua. Tot això, sent conscients que no és la primera vegada que el nostre territori viu una situació així; el 2006 ja vam viure transvasaments. Malauradament, oblidem aquests moments i permetem que les autoritats guardin en un calaix tots els projectes i infraestructures útils per dessalinitzar l’aigua. Si tots aquests projectes haguessin tirat endavant en el seu moment, avui comptaríem amb les infraestructures necessàries per abordar aquest problema sense presses.

Són ja moltes generacions criades amb accessos, acostumades a tenir de tot en tot moment, com si l’aigua que surt de l’aixeta fos infinita. Els nous estils de vida ens juguen males passades i aconsegueixen que tinguem actituds i dinàmiques que no són factibles amb els recursos que ens pot oferir el nostre planeta. Ja fa massa temps que ens hem acostumat en usar i tirar, la roba de baix cost, i l’exportació de productes alimentaris.

Des de la consciència que ja fem tard, ens hem de plantejar com volem que sigui el nostre futur, i si no ho rebem amb prou força des de les institucions, ho farem com ho hem fet sempre, des de la força de la societat civil.

Un cop més, els ateneus poden prendre partit per ajudar a abordar aquest problema global. Però, quin és el paper que poden jugar aquestes associacions socioculturals? Des d’accions per la sensibilització i la conscienciació, amb la promoció de la cultura de l’aigua i el foment de l’ús responsable i sostenible, a través de donar visibilitat accions pròpies i difondre informació a través dels diferents canals de comunicació de què disposen; fins a accions més tangibles, com l’impuls de solucions col·lectives per recollir aigua de pluja, reutilitzar aigües grises o la creació de xarxes de reg eficients als horts urbans de què algunes entitats disposen. Fins i tot, també es poden promoure activitats artístiques en què es treballi la identitat cultural en relació amb el patrimoni natural.

Ja trobem ateneus que treballen en aquest sentit, com L’Ateneu Agrícola de Lavern, a Subirats (Alt Penedès), que organitza anualment la Festa del Medi Ambient, on s’acullen parades relacionades amb la sostenibilitat, xerrades i caminades per conscienciar a tota la població. També, a l’Ateneu Santcugatenc, que amb la campanya ‘No ho llencis’, destinada a la sensibilització contra el malbaratament alimentari, organitza activitats sobre cuina d’aprofitament, taules rodones i visites als seus horts urbans.

L’Ateneu Barcelonès, per la seva banda, compta amb una secció d’Ecologia, que treballa per analitzar conjuntament els problemes ecològics globals i locals cercant respostes alternatives. Concretament, el 8 de febrer va organitzar una xerrada sobre els llindars crítics que no hauríem de sobrepassar per endarrerir al màxim el canvi climàtic, amb Jofre Carnicer, professor d’Ecologia de la Universitat de Barcelona (UB) i investigador del CREAF.

L’impuls de les solucions col·lectives és més fàcil si es treballa en comunitat, aprofitant les estructures que tenim i fa anys que la ciutadania tira endavant de manera voluntària. Aquí és on rau la força dels ateneus, capaços de col·laborar amb altres entitats i amb les administracions per crear una xarxa de treball eficient, i implicat la ciutadania en una lluita activa contra la sequera i el canvi climàtic.