No és cosa fàcil

Volem escriure fent homenatge a totes aquelles persones que eduquen, que s’impliquen, que tenen en compte a l’altra, que hi posen ganes en el procés d’acompanyar i que ho intenten fer el millor possible. Valorant l’esforç en aquest camí ple de reptes que, en cap cas, ens sembla cosa fàcil.

Particularment ens agrada que aquest procés sigui bidireccional i els dos subjectes (educador i educand) tinguin veu i prenguin part del procés de forma activa, construint conjuntament. Considerem que fer-ho així fa que tothom sigui protagonista, cuidant l’autoestima i promovent l’autonomia dins la nostra societat, on és necessari prendre decisions de forma constant per aconseguir adaptar-se al que ens envolta.

No obstant això, volem posar el focus en el tipus de decisions que com a educador deleguem a l’altra. Com totes les possibles opcions, té els seus riscos i cal tenir en compte múltiples aspectes com l’edat, la capacitat reflexiva, el context, entre d’altres.

Existeixen decisions que impliquen un excés de responsabilitat pel subjecte que les rep i que no concorden amb el seu rol, ni amb el moment vital, ni amb la càrrega de responsabilitat que li correspon, creant situacions complexes on poden aparèixer elements com l’ansietat o la frustració. Per exemple, no correspon a un infant decidir el menú setmanal de tota la família. Òbviament, pot expressar les seves preferències o escollir entre opcions tancades ofertes per l’adult, però és responsabilitat d’aquest cuidar la nutrició.

En aquest punt, ens sembla rellevant remarcar que tan important és l’aprenentatge en la presa de decisions com el respecte dels límits necessaris en cada situació. Cal diferenciar de forma clara el fet d’escoltar, oferir autonomia i responsabilitats a la creació d’un escenari amb una inexistència de límits i referències. Continuant amb l’exemple anterior, davant una absència de límits a l’hora d’escollir el menú ens podem trobar amb problemes de nutrició, problemes de conducta o problemes d’adaptació a altres contextos com podria ser el menjador escolar. Sense oblidar-nos de l’impacte emocional que es pot donar a ambdues parts.

En conclusió, considerem molt important l’aprenentatge en la presa de decisions, i per aquest motiu s’ha de practicar. Tot i això, per portar a terme aquesta pràctica s’ha de tenir en compte quin tipus de decisions deixem en mans de l’altre i mirar si corresponen amb les seves característiques d’aquell moment.