Orientar a un adolescent quan deixa els estudis

Quan un o una jove adolescent pren la decisió de no continuar estudiant i abandona les opcions formatives de l’educació reglada, al darrere hi ha un món sencer de circumstàncies personals, emocionals, familiars, educatives, socials o econòmiques que impulsen, inconscientment, una determinació sense que, sovint, hi hagi cap altra perspectiva d’ocupació.

En aquest moment, aquest jove es troba davant d’una disjuntiva vital sobre com continuar endavant i, com a societat, hem d’oferir sistemes àgils, eficaços i comunitaris per tal de donar suport i reorientar a aquestes persones.

Actualment, hi ha diversos recursos disponibles adreçats a joves, tot i que una part significativa busquen assolir objectius immediats, ja sigui per aconseguir que la persona retorni al sistema educatiu reglat com perquè s’insereixi laboralment amb la definició d’un perfil professional concret.

Tot i la bona voluntat que hi ha en aquests objectius, cal aturar-se i avaluar acuradament els factors específics que envolten a cada jove que es troba en una situació d’Abandonament Escolar Prematur (fet que a Catalunya representa encara un 14,8%). La desorientació i el desànim són el punt de partida del procés d’acompanyament que necessita aquest jovent, el que dificulta que puguin prendre decisions immediates i òptimes respecte a possibles itineraris formatius i laborals que puguin mantenir en el temps.

El perfil de cada persona és completament individual, no hi receptes comunes ni orientacions generals que, a la pràctica, els siguin d’utilitat. Orientar a aquests joves requereix incorporar una primera fase d’apoderament personal, sobretot d’autoestima i autoconfiança, que els permeti sustentar una presa de decisions òptima, positiva i de mig recorregut.

Es tracta d’un itinerari de recuperació a través del qual puguin construir una nova etapa malgrat que les vulnerabilitats, desigualtats i situacions externes que envoltin a la persona siguin sent les mateixes. Així, qualsevol pas endavant ha d’estar ben fonamentat en aquesta tasca prèvia d’orientació personalitzada i flexible, on sigui la persona jove qui aprengui a identificar què és el que vol i alhora es comprometi, des del seu convenciment i autoresponsabilitat, a fer els passos necessaris.

Cal, per tant, ajudar-los a generar autoestima i autoconfiança fermes i realistes, a l’abast del seu moment maduratiu i íntimament vinculades a les seves capacitats, intel·ligències, formes d’aprenentatge i possibilitats de prendre decisions. Així podrem promoure adaptacions més eficaces i positives, sigui quina sigui l’opció a seguir, acadèmica o laboral.

En aquest punt del trajecte de la persona jove es fa imprescindible una actuació coordinada dels recursos públics i privats existents, que no només apropi l’accés de cada jove al projecte, entitat, escola, recurs educatiu addicional (com són les Escoles de Segona Oportunitat —E2O— i els Centres de Noves Oportunitats —CNO—) o programa que realment necessiti, sinó que també fomenti el treball en xarxa.

Pensem, a més a més, que el món professional ha anat transformant-se, però encara ara en alguns sectors fem servir models antics on el principal objectiu continua sent abastir al mercat laboral de professionals. En aquest context, una visió del treball a curt termini amb aquest jovent pot donar solució immediata a la seva situació actual, però també pot condemnar-los a un futur de temporalitat, discontinuïtat i precarietat laboral al llarg del temps.

Precisament, l’actuació comunitària col·laborativa i coordinada hauria de permetre donar una millor resposta a les diverses necessitats de les persones joves, a curt, mitjà o llarg termini, des de la flexibilitat, la comprensió i l’acompanyament individual que cadascú necessita.