On queden els drets de la infància en l’àmbit de l’habitatge?

On queden els drets de la infància en l’àmbit de l’habitatge? L’habitatge és un factor molt important en l’increment de la pobresa infantil. A Catalunya, un de cada tres nens i nenes viu en situació de pobresa. Segons el darrer Informe sobre els drets de l’infant elaborat per la síndica de greuges de Catalunya, uns 400.000 infants es troben en situació de vulnerabilitat.

Un dels principals factors de vulnerabilitat entre els infants en situació de pobresa té a veure amb les situacions d’infrahabitatge o d’exclusió residencial. Viure en un pis que no té les condicions mínimes d’habitabilitat, no tenir habitatge o estar en risc de perdre’l és determinant per entendre la qualitat de vida dels infants, i dificulta les capacitats d’infants i adolescents de sortir del cercle de reproducció de la pobresa.

Deu mesos després de l’aprovació de la llei d’habitatge estatal, ha entrat en vigor la regulació dels lloguers a Catalunya. Una acció clau per revertir l’increment dels preus, però insuficient segons els moviments a favor del dret a l’habitatge. Una mesura que s’ha anat endarrerint en el temps, tot i les múltiples conseqüències que té no poder exercir el dret a un habitatge digne: efectes en la salut física i mental, en les relacions intrafamiliars i amb iguals, dificultats per seguir el dia a dia educatiu i les activitats de temps lliure.

És evident que la infància i adolescència es veu afectada per l’exclusió residencial. Les polítiques d’habitatge haurien de vetllar pels drets dels infants i protegir-los dels impactes que genera en les seves vides no tenir una llar segura on créixer. On queden els drets de la infància en l’àmbit de l’habitatge?

La manca d’alternatives públiques, les discriminacions a l’hora d’accedir a un pis, els processos de degradació de les edificacions i els entorns urbans... Són factors que agreugen la situació d’aquests infants i clars indicadors de desigualtats socials. Com continuem avançant i acompanyant els processos d’acollida, educatius, emocionals, familiars... si la nostra tasca es veu totalment travessada per la problemàtica de l’habitatge?

Cada dia es produeixen desnonaments de famílies vulnerables amb infants menors d’edat a càrrec. A mitjans de març, la Plataforma Sant Roc Som Badalona ha acompanyat voluntàriament 31 desnonaments de grans propietaris. Dues d’aquestes famílies van quedar al carrer sense alternativa.

Sovint, abocades a un túnel sense sortida i amb l’esperança de millorar la situació, hi ha famílies que busquen altres ciutats i pobles de l’entorn. Això provoca que, moltes vegades, l’arrelament al territori es trenqui. En lloc d’enfortir-se, les xarxes sociocomunitàries desapareixen. Des de la Fundació Salut Alta treballem l’estima i la vinculació al barri on vivim, perquè creiem que és el primer pas per a reivindicar-hi canvis. De quina manera ho podem fer si és el mateix territori qui convida a marxar?

Podríem enfonsar-nos en la frustració, però no ho farem. Nosaltres no ho podem fer. Cal repensar com acompanyem i donar valor a fer costat, saber escoltar des del silenci, mirar des del cor amb respecte i delicadesa, dedicar temps i presència de qualitat... I, sobretot, confiar en l’altre i en les seves possibilitats. És evident que les vulneracions del dret a l’habitatge que pateixen molts nens, nenes i adolescents no garanteixen els drets de la infància, però les entitats i els agents socioeducatius continuarem treballant per fer-los complir.