Sempre que arriba el moment d’escriure aquestes línies em sorgeix una pregunta, una pregunta que em faig a mi mateixa i que la faig extensiva als lectors ja que la resposta és difícil de trobar o hi ha múltiples maneres de respondre-la.
En aquest cas la reflexió ha sorgit arrel de la situació enquistada que estem vivint, enquistada per a moltes persones i famílies que no troben sortida laboral, monetària pel més bàsic fins i tot per a la seva subsistència.
El discurs neoliberal busca ocultar la realitat d'aquest patiment, justifica la defensa dels interessos particulars en un marc de certa hostilitat (dels tots contra tots). En el món del consum (en el què encara estem immersos) no hi ha més obligacions cap als altres que les contretes en virtut de les relacions contractuals.
Afortunadament no tothom ho viu d'aquesta manera, moltes persones i organitzacions postulen el reconeixement mutu com a principal força per assolir la igualtat, la cohesió social i també ens fan descobrir que hi ha moltes més obligacions cap als altres que aquelles que es deriven d'una relació contractual.
Els moviments, els polítics i la societat en general hem de treballar per enfortir el relats compassius (la compassió no és llàstima) que tenen el valor de vincular les persones des de la seva igualtat radical. Quan descobrim aquesta igualtat, que estem lligats els uns amb els altres neix una "obligació" de vincular-nos-hi, de fer nostres els problemes que potser, en aquest moment, no ho són o no els vivim en la nostra pròpia pell.
Pot ser aclaridor no entrar en la falsa dialèctica que contraposa assistència amb la promoció. Tot té el seu moment, per ensenyar a pescar, primer cal satisfer la necessitat d'aliment més bàsica, si no es fa així no s'actuaria correctament així com tampoc és just donar "peixos" a aquells que per negligència o vagància no volen utilitzar la canya.
De moment, crec que ens hem "d'encarregar" dels altres amb tots el matisos que calgui mentre anem avançant cap a un nou model social, que encara no sabem quin és ja que encara ens movem en el model capitalista-consumista en el què la felicitat es basa en l'èxit econòmic. El nou model hauria de prioritzar el desenvolupament de totes les capacitats personals, la cura de la família de forma qualitativa, el gaudi del temps lliure i, evidentment, tenir les necessitats cobertes pel treball. Hi ha una frase molt antiga de S. Mill (1848) en la què diu: "La millor situació per a la naturalesa humana és aquella en la qual, mentre ningú no és pobre, ningú no desitja tampoc ser més ric." Evidentment, de moment, és una utopia. Una possibilitat és fer una aposta per tot allò que té valor (no material), fer una immensa objecció de consciència davant de situacions inacceptables i obrir bé les orelles a la veu dels exclosos.
Quan va caure el mur de Berlí, el capitalisme es va quedar sense l'amença que va propiciar que surgis l'estat de benestar, com a defensa contra el comunisme. Caiguda l'amenaça, el següent pas va estar inciar la desmantelació de l'estat de benestar, quelcom que ja no li feia falta i l'impedia de poder acumular més capital. Aquesta desmantelació va començar poc a poc, fins quan van fer exclatar la crisi, excusa que els ha semblat prou bona per, d'un cop d'escombra, fer-lo desaparèixer en un plis plas.
A tot això, encara hem d'afegir que estem parlant d'un capitalisme globalitzador a nivell mundial, amb una falta d'ética sense precedents i on només conten els diners: les persones són mers objectes del sistema que només serveixen com a una eina més per produir beneficis.
Si no cambiem aquesta manera de fer que ens han imposat i, tampoc ens enganyem, a la qual la majoria de gent li fa el joc, les coses cada cop aniran a pitjor...
Un primer pas per poder canviar tot això, és impregnar-nos de la "compassió" de la qual ens parla l'Assumpta, concepte que forma part del que ens fa sers humans, i que, al meu entendre, és buscar la justicia i la igualtat que ens ha de portar cap a una societat millor per a la majoria de la humanitat.
vull recomanar a Toltoy amb el seu gran llibre resurreció.
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari