Diferents qüestions e interrogants on la salut mental té molt a dir, és per aquest motiu que es planteja aquest nou projecte, amb la finalitat d'obrir un espai de debat públic i comú per poder compartir i reformular algunes de les idees que envolten i, d’alguna manera, imperen o regulen l'àmbit de la salut mental.
Partim doncs d'un escenari d'encontre i de trobada en termes de subjectivitat. Ens reafirmem en la idea d'allò subjectiu per dur a terme una posada en comú i en primera persona de les diferents idees i maneres que integren el nostre imaginari social pel que fa a la construcció de la salut mental i d'aquesta manera ens introduïm en allò que s'anomena política.
Creiem doncs en la importància del debat, de la confluència de sabers i de la projecció de la pròpia veu pel que fa a la construcció i reconstrucció constant de l'organització de les nostres realitats. Es per aquest motiu que pensem en la importància d'un espai comú, públic, heterogeni, obert i de diàleg en el que esdevenir partícips i d'aquesta manera subjectes polítics. Apropem d'aquesta manera, els diferents col·lectius i dificultats socials a l'espai d'organització i discussió comunitària per desproblematitzar i intentar desconfigurar aquesta càrrega atorgada per la semàntica simbòlica que atorga la salut mental als diferents individus i, així, donar pas a una perspectiva en termes de responsabilitat i conseqüentment de coresponsabilitat social.
Es tracta doncs d'un esdevenir i participar en allò comunitari. El sortir i fer carrer, la posada en escena i visibilització de totes aquelles qüestions que durant anys han quedat invisibilitzades o obviades i que, a dia d'avui, se’ns presenten de manera constant en la nostra relació amb la Salut Mental.
Es tracta, doncs, de crear debat i generar discussió, allunyar-nos de les doctrines i configurar una construcció de veus i d'un saber en el que tots puguem participar, on les diferents opinions i fins i tots els extrems tinguin cabuda en un mateix espai. Parlem en termes de proposta i dialèctica, en l'acció pròpia de dir, de parlar, oferir la teva i també d'errar. Allunyar-nos, com dèiem, de les veritats absolutes per així poder aproximar-nos a una mena de saber heterogeni, que parteix doncs de la diferència i de l'escolta de les diferents opinions. Una manera doncs, de fer política i de polititzar allò que ens preocupa i per tant ens ocupa.
Tanca els ulls i escolta'm…
El que sents i el que veus puc ser jo mateix o la construcció que tu fas dia rere dia sobre mi.
El que veus pot ser quelcom singular i diferent o la marca d'allò temorós i indesitjable.
El que veus puc ser jo com a subjecte amb drets i deures o un individu estacionat en categories discriminatòries.
El que veus pot ser desig, essència i il·lusió o ànimes robades per la normalitat.
El que veus en definitiva pot ser la possibilitat d'un món singular amb persones singulars o la construcció d'una realitat castrant a causa dels normalismes i el desconeixement.
Ara, obre els ulls i mira'm, què és el que veus?
Anna Bermejo Navajas
Comenta aquest article
Informa sobre aquest comentari