Descuidada

Estava al bus, tornant d’un curs per sentir-me realitzada professionalment durant l’excedència per cuidar dels meus fills i buscant cangurs per estar amb els nens, ja que els respectius pares fan uns horaris amb els que és difícil comptar-hi, a vegades.

Torno al principi. Estava al bus i em vaig trobar un conegut, un etern votant de les CUP (i benditas CUP, no les critico pas a elles!), un noi compromès, feminista, lluitador i treballador de l’àmbit social, que treballa en l’àmbit d’infància.

Feia temps que no ens vèiem i vam començar a xerrar. En un moment donat, mentre parlàvem del que representen les cures als infants i la lactància materna (tema pel qual va mostrar molt interès i em va fer molta il·lusió), jo vaig donar el meu punt de vista que està entre la chicha y la limoná. Sovint soc crítica del que comporta la lactància materna (tot i haver-la exercit) i em devia mal entendre. El cas és que va sortir alguna cosa d’allà dins. De cop, em va deixar anar que ell “no pot entendre aquestes amigues seves que van tot el dia amb la teta fora i que estan descuidades”. Descuidades. Descuidades! Tot el dia teta fora. Tetes a l’aire.

Li vaig dir que no sé si se n’adonava de com de masclista era aquell comentari. Vaig mirar al meu voltant i dues noies reien per sota el nas, una assentia amb el cap. Descuidades totes, potser. Li vaig dir ben tranquil·la, no em feia cap vergonya verbalitzar una evidència com aquella. Es va quedar fotut, no us ho negaré.

Hauria saltat com una lleona a explicar-li què volia dir aquell ‘descuidades’, aquelles ‘tetes fora’ que no eren les seves ni ell era el seu nadó, a les que ell es referia, sense cap mala intenció. Ho sé i possiblement la meva frase curta i claríssima ja va despertar en ell certa reflexió abans o després.

Descuidades? Per favor! No saben què és no dormir, no saben què és ser el centre d’opinió d’amics, veïns i familiars, no poder-te dutxar, sentir com si deu agulles fines se't clavessin als mugrons, sentir com se t’inflen els pits quan sents que no pots controlar-los, suar molt, caminar i que tot de pells i greixos desconeguts però que formen part de tu rebotin a cada pas, estar trista sense poder-ho controlar...

No saben què és sentir pànic per si el teu fill es mor. No perquè estigui malalt sinó perquè et surt allò de controlar que respirin. Estar emocionada i sentir vertigen per haver parit. Parir és molt gros, senyors. Tampoc saben què són els punts a la vagina, interns i externs, ni que et caigui el cabell i aquells meravellosos rínxols desapareguin. Que tinguis el cap plegat de canes, que perdis la memòria, que tinguis por de no poder estar a l’altura d’aquella necessitat i protecció que et demana el teu nadó, això si és que no en tens un altre de més gran i et falten mans, ulls, cervells, de tot menys llàgrimes i un cor enorme per tots.

No saben què es tocar-se la panxa i que ja no hi hagi un nadó movent-se. Tampoc saben què és un nadó movent-se dins d’una panxa. No parlo dels pares, eh, parlo de les persones que creuen que una dona va descuidada després de parir i que va amb la teta fora perquè sí.

Descuidades, quan et sembla un moment relaxant tallar-te les ungles. Descuidades també quan ja no surten tant perquè han decidit poder dormir les 4 hores seguides que el nadó dorm. Pobre amic de la CUP de l’àmbit social, desemparat l’han deixat les amigues descuidades que van tot el dia amb la teta fora.

I a tu, descuidada de la teta fora, amiga del noi, t’emociona pensar que aquella setmana podràs fer una cervesa amb el teu amic de l’ànima, que heu aconseguit trobar el moment. Arriba el dia i, quan ho tens tot apunt, abans has posat el nen guapo per presentar-li al teu amic, has fet venir la teva mare a casa per dutxar-te tranquil·la i depilar-te les aixelles, i a l’últim moment el nen s’ha posat a plorar, sembla que té gana, has sortit xorrejant de la dutxa i t’has vestit i li has donat el pit ràpid per no fer tard a la cervesa amb el teu amic de les CUP que treballa a l’àmbit social i és molt feminista. Tant, que quan et vegi venir es veu que pensarà que vas descuidada.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Raquel Raurell Santa Maria de Palautordera
2.

L’has clavat Mariona! Genial article. Gràcies!!

  • 2
  • 0
Rosa Jorge Badalona
1.

Gràcies Mariona per un article tan encertat. No me puc sentir més identificada... Sòc una altra descuidada.
Però orgullosa de ser-ho i de què entre tots i totes volguem canviar el mòn. Perquè, al final, el que posem és amor i molta entrega. Cosa Clau, que crec que falta al mòn.

  • 2
  • 0

Comenta aquest article