Drets dels infants: paternalisme vs. participació

El proper 20 de novembre se celebra el Dia Universal de l’Infant. Aquesta celebració ens recorda que fa 29 anys, un dia com aquest, es va aprovar la Convenció sobre els Drets dels Infants, que reconeix als infants com a subjectes de drets. Aquesta convenció és el tractat internacional més ratificat de la història.

En commemoració d’aquesta efemèride, el passat 6 de novembre la Plataforma d’Infància de Catalunya va celebrar la jornada Invertir en infància és garantir drets, on vaig tenir el plaer de sentir la conferència de Lourdes Gaitán, Doctora en Sociologia i membre de l’Associació GSIA (Grup de Sociologia de la Infància i l’Adolescència), i que prometia ser controvertida.

L’autora defensa que la Convenció sobre els Drets dels Infants no dona drets, sinó que senyala l’obligació dels Estats a garantir els drets de la infància. Per reforçar aquesta idea, Gaitán ens convida a fer una lectura en paral·lel de la Declaració Universal dels Drets Humans i la Convenció dels Drets de la Infància. La majoria dels articles de la primera comencen “Tota persona té dret a...”, en canvi a la convenció gran part dels articles comencen amb frases com “Els Estats part respectaran... Adoptaran... Es comprometen a... Vetllaran... Garantiran...”.

Des d’aquest anàlisi, es considera que la convenció delega en els adults la responsabilitat en la implementació i la realització dels drets dels infants. Aquest anàlisi em porta, com a persona adulta, a la reflexió següent: estem fomentant realment la participació real dels infants en la presa de decisions dels temes que els interessa, o estem adoptant posicionaments paternalistes escudant-nos en la protecció de la infància?

Dia a dia trobem milers d’exemples de com el proteccionisme impera sobre la participació d’infants i joves: en la construcció i gestió dels espais públics, elaboració de plans d’infància locals, elaboració de programacions d’activitats adreçats a infants i joves... Espais de participació generats per a persones adultes, on participen i prenen decisions les mateixes persones adultes, tot i que aquestes decisions afectin a infants i joves.

La participació és una eina primordial per exercir la ciutadania. Hem d’assegurar que infants i joves participin dels processos de presa de decisions que es generen en les nostres comunitats. I no només que participin, que tinguin veu i influència en les decisions que es prenen.

Fins aquest punt vull pensar que el consens entre les professionals que treballem amb infància és bastant ampli, i que totes defensem i propiciem espais on els infants i joves puguin donar la seva veu, puguin ser escoltades, i es prengui en consideració per a la presa de decisions.

Ara bé, encara tenim molt camí a recórrer, i hem d’incorporar aquestes veus en la construcció de polítiques públiques que afecten als seus drets. I aquí tenim dos exemples clars. A Catalunya s’està definint el nou model dels Serveis d’Intervenció Socioeducativa no residencial per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies. Estem repensant quines són les polítiques públiques que s’han de desenvolupar per tal de donar resposta a les famílies que es troben en situacions de risc social. En aquest procés estan participant tots els agents implicats: Direcció General d’Atenció a la Infància, Ajuntaments, Entitats, Col·legis Professionals i Acadèmics. I aquí és on em qüestiono: poden participar infants i joves que seran destinataris d’aquestes polítiques? Han participat infants i joves que han estat destinataris i han sigut beneficiaris (o perjudicats, segons cada cas) d’aquestes polítiques?

Des del Ministeri d’Educació de l’Estat es va obrir una “Consulta pública previa sobre un anteproyecto de Ley orgánica de modificación de la actual Ley de Educación. Aquesta consulta va adreçada a fer modificacions a l’actual llei d’educació vigent, la LOMCE. Una llei que afecta a la comunitat educativa, que en gran part està formada per infants i joves. Una norma que persegueix, segons el document de la consulta, “Diseñar un sistema que atienda los diferentes intereses, aptitudes y capacidades del alumnado, garantizando la equidad y la calidad educativa en todos sus niveles y facilitando que ningún estudiante quede excluido, con el fin de lograr un ejercicio efectivo del derecho a la educación”.

Com a persona adulta torno a preguntar-me: hem propiciat la participació d’infants i joves en la construcció d’una llei que afecta a una comunitat formada en gran part per ells i elles? Una comunitat de la que són membres tots els infants i joves menors de 16 anys?

El col·lectiu de pedagogs i pedagogues treballem per tal de generar espais per a la participació de la infància, l’adolescència i la joventut. Espais que no només els permeti participar, si no que propiciïn que puguin donar la seva veu i aquesta pugui influir en la presa de decisions, generant les condicions òptimes per a la seva participació en aquells assumptes que afectin als seus drets i els seus interessos.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article