Què és el ‘blocking’?

Els sorolls, les olors, les festes nocturnes o la tinença de mascotes són molèsties quotidianes que poden provocar conflictes entre veïns. Si aquestes discussions passen a ser diàries, amb missatges i cartells amenaçadors, amb agressions físiques i verbals és blocking. D’una simple molèstia a la greu obsessió. L’escenari principal és una comunitat de veïns, habitualment pisos. L’assetjador té un únic objectiu: expulsar la víctima. La fixació per aconseguir-ho esborra les línies ètiques i alimenta una carrera de fons que pot durar entre dos i dos anys i mig. No hem de confondre el blocking amb el conegut mobbing immobiliari que pretén expulsar al propietari o llogater amb la intensió de fer una operació econòmica.

Com actua l’agressor? En primer lloc s’apropa a la futura víctima i l’analitza. A partir de mentides de baixa intensitat i poca visibilitat intensifica les situacions d’assetjament fet que porta a la víctima a compartir-ho amb el seu entorn. Com que no té proves evidents, no rep la comprensió dels companys i s’aïlla. Insomni, ansietat, depressió, estat d’ànim alterat, fòbies o irritabilitat són alguns dels símptomes que pateix la víctima, tot i que a vegades no és conscient que l’origen sigui l’assetjament. Aquesta sensació de solitud i inestabilitat pot fer que la víctima acabi comportant-se de forma indeguda, per exemple escridassant o insultant a l’assetjador, donant motius als altres per desconfiar del seu relat i justificant les accions i comentaris de l’agressor.

Qualsevol persona pot ser víctima d’assetjament veïnal però les més vulnerables, com les dones que viuen soles i amb fills o la gent gran, estan en el punt de mira. Una persona apàtica, indiferent davant dels temes, no correspondrà al perfil de víctima perquè no se sentirà interpel·lada i no se sentirà culpable ni es preguntarà perquè està patint aquest tràfec. Els presidents de comunitats tenen un motiu més per convertir-se en víctimes si desperta l’admiració o l’enveja dels altres i per la seva funció de vetlladors de la finca que han de tenir comunicació directa i personal amb tot el veïnat.

En una situació de blocking hi ha tres agents implicats: l’agredit, normalment amb un perfil de persona culta, educada, sociable, sensible i que la comunitat el té en bona consideració; l’agressor, persona envejosa, empàtica, narcisista i llesta però no necessàriament intel·ligent; i l’espectador actiu, un veí o veïna que permet aquest tipus de situacions conflicte i que evita no posicionar-se i prendre partit.

L’assetjament veïnal existeix. És un fenomen psicosocial que va en augment segons mostren diferents estudis de mediació ciutadana. Els resultats són evidents i preocupants. Inicialment el problema pot passar desapercebut a l’administrador de la comunitat de propietaris. No obstant això, cal fer front comú per parar els peus a l’agressor i garantir el benestar de tots els residents. En aquests casos, la medicació és l’estratègia més adient per resoldre el conflicte i permet dotar d’eines a la víctima. Una segona opció per abordar aquesta problemàtica és la via judicial tot i que de moment és menys efectiva. Els jutjats tendeixen a valorar el cas com un fet puntual i no com una seqüència d’actes. L’article 172 de Codi Penal contempla de forma genèrica el delicte d’assetjament. És recomanable guardar les proves dels fets si es vol denunciar el cas. També és important tenir gravades les agressions i comptar amb testimonis que puguin acreditar-les.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article