Vint anys de DifuSord

És un vehicle de comunicació modest, petit, humil, amb pocs recursos i fruit del voluntariat, però fa molt bona feina. DifuSord és el nom del mitjà informatiu fundat l’any 1999 per l’Associació per la Difusió de la Comunitat Sorda (ADCS). El proper 3 de març celebrarà el seu vintè aniversari en un acte intern, pensat sobretot per als seus socis, però també obert al públic en general, amb l’objectiu de recordar la trajectòria seguida i reflexionar sobre el futur.

Més enllà de la celebració prevista, em sembla important destacar el paper jugat per DifuSord com una de les veus històriques de l’anomenada premsa sorda de Catalunya en el tombant de segle. Reflecteix l’evolució que també els petits mitjans de comunicació del món associatiu han viscut les últimes dècades. Va néixer com una revista en paper, més endavant va passar a ser un blog de notícies i, els últims temps, es manté com a segell que distribueix informació per les xarxes socials i altres vies digitals, sense cap afany de lucre.

DifuSord ha tingut, comptant l’actual, sis presidents. El fundador Antonio Martínez, l’ànima que va donar cos a la idea, va estar al capdavant de l’entitat entre 1999-2010 i conserva la presidència honorífica. Els altres presidents han estat Sergio Ledesma (2010), David Cañizares (2011), Marta Vinardell Maristany (2012-2016), Alejandro Marqués (2017) i José A. Casas des de 2018. Tota la gent que s’ha implicat en el projecte de ben segur que ha contribuït (i contribueix) a difondre la cultura de les persones sordes —també signants―, la Llengua de Signes Catalana (LSC), la Mostra de Curtmetratges de DifuSord i a informar sobre els anhels, les reivindicacions i els reptes que afronta la comunitat sorda a nivell local, nacional i internacional.

Aquest últims dies s’ha produït una notícia que res té a veure amb això però que, de manera indirecta, m’ha fet pensar en DifuSord. La Generalitat ha concedit el XXXè Premi Internacional Catalunya a Vinton G. Cerf, un dels creadors d’internet. Recordo que DifuSord va aconseguir, al seu dia, una entrevista exclusiva a Cerf, enginyer i matemàtic amb un currículum potent, que avui és vicepresident de Google. Va ser una entrevista oportuna i interessant, i més en uns anys quan tot allò que passava a la xarxa encara ens enlluernava i no en sabíem calibrar el seu veritable abast. Aleshores encara era un canal nou i, en molts aspectes, incipient. L’entrevista, feta el 23 de maig del 2000, agafava encara més sentit en aquest mitjà perquè Cerf és una persona amb hipoacúsia i sensible als temes relacionats amb la sordesa. La revista es queixava, aleshores, que un 80% de les persones amb discapacitat no tinguessin encara accés a la xarxa.

Passats aquests vint anys, és una obvietat que internet i la positiva expansió digital imparable han revolucionat el món sencer. També, és clar, col·lectius específics com les persones sordes han trobat en la tecnologia el millor aliat per trencar barreres i cohesionar-se més com a grup. Una imatge que em ve al cap resumeix amb gran força aquest canvi gegantí. “Què és, per tu, internet?”, vaig preguntar un dia a un estudiant sord durant una estada a la Gallaudet University de Washington. El noi es va abraçar a l’ordinador amb llàgrimes als ulls i un esperit efusiu. Em va fer evident, només amb l’expressió facial, que, per ell, la comunicació digital ho és gairebé tot. I, que, si se’n fa un bon ús, qualsevol iniciativa mediàtica o interacció virtual, per insignificant, precària o anecdòtica que pugui semblar ―un comentari en un bloc, un missatge de mòbil, un grup de WhatsApp, una piulada aïllada a Twitter, un clic a YouTube etc.—, ajuda a construir un univers immens de textos, imatges i signes en moviment, que ens injecta vitalitat.

Moltes felicitats per la feina feta i que per molts anys DifuSord contribueixi a teixir comunitats!