Per quan els drets civils i polítics de la infància?


Tal com ja dèiem des de l’Observatori dels Drets de la Infància a la celebració dels 25 anys de la Convenció sobre els drets de l'infant, el desenvolupament del conjunt de drets de la infància és irregular. Tot i això, és vigent la necessitat de continuar afirmant que la Convenció només té sentit si es desenvolupa com a un tot harmònic tant dels drets socials com dels drets civils.

Dèiem en aquell moment i avui, quatre anys després, ratifico, que “els drets civils i els drets socials són de naturalesa jurídica diferent. Els drets civils i polítics provenen de la Declaració dels drets de l’home i del ciutadà de la revolució francesa de 1789. Són els drets de participació i són actius i voluntaris. Ens ajuden a créixer com a persones, i demanen que els poders públics els respectin i els promoguin i no es valorin com a simple no ingerència.

Els drets socials provenen de la Declaració soviètica dels drets del poble treballador i explotat de 1918. Són els drets de supervivència, de protecció, i són obligatoris. No es pot renunciar, però son passius. Per ser satisfets demanen la conducta activa de l’Estat, inversions i dedicació de recursos.

Els drets civils varen ser reconeguts per la Declaració dels Drets Humans, i posteriorment ratificats per la Convenció de 1989, però a la pràctica continua existint la percepció, que els drets més importants, i que s’han de satisfer abans són els drets socials.

No cal investigar massa per descobrir que a les polítiques d’infància, als interrogants i estudis científics, a les formacions universitàries i fins i tot als debats dels professionals, el concepte predominant segueix sent la valoració social de l’infant com a objecte de protecció. I, com a conseqüència, les prioritats en temps de crisi prioritzen les diverses violències, la mal anomenada “pobresa infantil” i les ajudes, fonamentalment materials, a les famílies per aconseguir fer dels infants uns bons ciutadans del demà.

És evident que a un Pla integral transversal han d’estar inclosos amb rellevància aquests drets i les necessitats derivades. Però emmarcades ineludiblement dins d’un enfocament de drets integrals.

En uns moments històrics on als debats socials i polítics s’inclou, de manera interessada i de forma poc ètica, la temàtica del possible “adoctrinament als infants”, cal exigir i exercir la responsabilitat adulta, professional i la que els polítics han assumit amb la signatura de la Convenció. En aquest sentit, cal fer visibles a les nostres actuacions i polítiques el concepte, encara teòric, de l’infant com a ciutadà de l’avui, subjecte de drets i amb capacitats per exercir-los.

La qualitat de la informació, la llibertat d’expressió, la llibertat de consciència religió i pensament, la llibertat d’associació i els espais formals i informals d’opinió i participació són drets dels infants i adolescents reconeguts a articles específics de la Convenció que han de merèixer les mateixes prioritats legals, pressupostàries i programàtiques que els drets socials, però que avui per avui encara estan lluny de ser una realitat.

Com a exemple, faig meva la cita de Farson: “Es necesario que cambiemos de idea: ya no hay que proteger a los niños sino sus derechos.” (Richard Farson, Birthrights, 1974)

Una cita que després de més 40 anys segueix sent vigent. I que ens hauria d’interpel·lar, amb certa vergonya, sobre la coherència i eficàcia de les nostres actuacions.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.

Francesc Cárdenas Barcelona
1.
Responent a la seva pregunta (per quan els drets de la infància?) comentaré que en bona part per quan l'Administració vulgui.
Al maig de 2018 em vaig dirigir a la DGAIA demanant els Reglaments de funcionament dels Centres de Menors on se suposa que es recullen aquests drets. Després d'una primera resposta sorprenent i preocupant (que estaven en elaboració) al gener de 2019 he rebut resposta de la DGAIA on diu que no sap si són públics o no (?).
No entenem en APRODEME que això sigui treballar pels drets dels menors.
  • 1
  • 0

Comenta aquest article