L’accessibilitat no és negociable: carrers lliures d’obstacles


El meu veí Antonio explica com ha estat durant dos anys denunciant que als voltants de casa seva hi ha constantment cotxes sobre la vorera. La plataforma única que van dissenyar va generar molta facilitat perquè els cotxes aparquessin constantment a l'espai dels vianants.

L'Antonio pràcticament no hi veu i una situació d'aquest tipus li suposa una greu vulneració del seu dret a poder entrar i sortir de casa seva amb seguretat. No hauria de passar que una administració trigués dos anys a donar resposta a una situació similar. Amb molta resignació admet que s'ha millorat una mica l'espai des de fa unes setmanes, però continua sense solucionar-se completament.

Al costat de la Diagonal de Barcelona, hi ha un bar restaurant que de forma permanent té una terrassa contra la façana de l'edifici i a sobre de l'encarrilament dissenyat a l'espai públic per guiar a les persones cegues. En concret, a més de les taules i cadires, és molt habitual que tinguin una estufa de dos metres d'alçada ideal per estampar-se amb ella. Malgrat les denúncies de veïnes cada dia posa en perill les persones cegues o amb baixa visió.

Els carrers de les nostres ciutats s'han convertit en l'espai idoni per inventar-se qualsevol forma per fer negoci a costa de limitar que les persones puguin fer-ne ús de la manera més segura possible. Terrasses mal ubicades, grans testos de plantes de decoració, vehicles a la vorera, cartells amb ofertes, motocicletes i, per suposat, les bicicletes Mobike i qualsevol forma de vehicle sense ancoratge, formen part d'algunes de les possibilitats per complicar-li la vida a les veïnes i veïns i en especial a les persones amb mobilitat reduïda o persones cegues i amb baixa visió.

Donat que durant tantes dècades no ha estat possible que les motocicletes estiguin aparcades en espais segurs per totes les persones, els ajuntaments han d'invertir en la retirada d'aquestes de les voreres. Donar més espais a la calçada aconseguiria que poguéssim aplicar aquesta norma sense excepció, perquè no hi hagi dubte.

Ja va sent hora que deixem de pensar sobre aquestes qüestions com un favor i pensem que és un dret fonamental. Les ciutats han de ser responsables vers totes les seves veïnes i veïns i mirar d'invertir en la protecció de les persones que per la seva manera de funcionar puguin ser més vulnerables a un incivisme que és tant o més greu com el fet de permetre'l cada dia de la vida d'aquests ciutadans.

L'accessibilitat és un dret bàsic i fonamental i és per això que ni és negociable ni és possible que un espai sigui "una mica accessible". Fa massa anys que estem reivindicant aquest dret fonamental i reconegut per convencions, marcs estatals, catalans i també municipals per haver-los de rebaixar.

La discapacitat existeix en funció de les situacions discapacitants que les administracions permetin a les ciutats.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article