Habitatge assequible a Barcelona: és impossible aconseguir-ho?

L'Ajuntament ha posat en marxa diferents mecanismes per augmentar el parc públic amb l'objectiu de què viure a la ciutat sigui accessible per a tothom

Amb el suport de  

L'accés a l'habitatge segueix sent un dels màxims maldecaps dels barcelonins. Concretament, és la quarta preocupació dels habitants de Barcelona, segons les dades de l'últim baròmetre que s'ha fet a la ciutat, publicat aquest mes de desembre.

Un maldecap que situa l'accés a l'habitatge per sobre de preocupacions com l'atur i les condicions del treball, la contaminació, o la circulació a la ciutat. I és que viure sota un sostre de forma digna s'ha convertit en quelcom difícil a Barcelona.

En les grans ciutats de tot el món, el veïnat pateix situacions semblants, fruit de l'especulació massiva en el mercat de l'habitatge i de la destinació de pisos per a ús turístic. Els efectes de la gentrificació, una paraula que fins fa relativament poc temps ningú esmentava, s'ha convertit en un malson per a milers d'habitants que no troben preus assequibles, ja no al centre de les ciutats, sinó que tampoc a les perifèries. Un sentiment de ser expulsat de la ciutat, apartat de la vida quotidiana del barri en el qual vivies, perquè els lloguers són abusius i el preu de compra és impossible per a la majoria. Llavors, què es pot fer? És impossible revertir aquesta situació? Renunciem definitivament a viure a la nostra ciutat?

Donar resposta a la situació no és gens fàcil, perquè no hi ha una única resposta, de fet. Com una mena de trencaclosques, revertir la situació dels preus abusius de l'habitatge requereix un engranatge en molts àmbits d'actuació. Coneixedor d'aquesta premissa, l'Ajuntament de Barcelona ha posat en marxa una bateria de mecanismes molt diversa per intentar que l'accés a l'habitatge deixi de ser un dels principals maldecaps de la ciutadania barcelonesa.

Segons les dades que publica periòdicament l'Incasol, el segon trimestre del 2019 el preu mitjà d'un lloguer a Barcelona es situava en els 968,89 euros, mentre que fa una dècada, el 2009, la mitjana ascendia a 792,89 euros. Per frenar aquesta xifra, i baixar-la, primer de tot, l'Ajuntament creu que s'ha d'ampliar el parc d'habitatge públic i assequible a la ciutat, amb l'objectiu de què l'augment de l'oferta de pisos a un preu raonable, aconsegueixi abaixar el preu de mercat.

A finals del 2018, l’IMHAB gestionava 8.362 habitatges, dels quals 7.600 de lloguer

En aquest sentit, la construcció d'habitatge públic a través de la promoció directa municipal és una de les apostes principals de l'Ajuntament. A través de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), el consistori ha posat en marxa fins a 72 promocions, amb una diferència clau respecte als models anteriors: s'està posant el focus en l'augment de la promoció destinada al lloguer, ja que és on es donen més abusos.

Algunes dades constaten que l'IMHAB ha ampliat considerablement el parc d'habitatge que gestiona: a finals del 2018, gestionava 8.362 habitatges, dels quals 7.600 eren de lloguer i 762 de dret de superfície. Aquest parc representa un important creixement en relació amb períodes anteriors. Durant el mandat 2012-2015 el parc que en l'ens municipal va augmentar en 157 habitatges, mentre que en el mandat 2016-2019 haurà augmentat en 1.707 habitatges. Així mateix, per a la legislatura vinent (2020-2023), quan s'acabi la promoció dels projectes en curs, el consistori calcula que es generaran 4.609 nous habitatges.

Promoció delegada i cohabitatge

A banda de la construcció d'habitatge protegit per part del consistori, l'Ajuntament està apostant per altres models que ajudin a incrementar el parc assequible. Un d'ells és la promoció delegada sobre sols municipals a través d'operadors privats i socials. En aquest model el consistori segueix mantenint la titularitat municipal del sòl, però en delega la construcció d'habitatge a promotores a les quals se'ls adjudica sòls municipals en dret de superfície a 75 anys a través de concurs públic, amb unes condicions que varien en funció del tipus de promotora. Un exemple d'aquest model és la construcció de 47 pisos en un solar municipal al barri del Poblenou a càrrec de Mediaurban, del grup Mediapro, tot i que la gestió l'assumirà la Fundació Hàbitat3. Es tracta del primer cas de promoció delegada, en què una empresa amb ànim de lucre assumirà la construcció de pisos de lloguer per sota del preu de mercat. El terreny s'ha licitat en règim de dret a superfície, i per això el sòl mai no deixarà de ser públic.

Els pisos seran de lloguer protegit d'entre 50 i 80 metres quadrats, al carrer de Badajoz, 11-15, en un solar de 4.340 metres quadrats conegut com a Illa Sibèria, una antiga fàbrica del gel construïda a principis del segle XX al barri del Poblenou. Els preus del lloguer se situaran entre els 5,50 i els 7 euros per metre quadrat, per sota dels 13 o 14 euros de mitjana d'aquesta zona. El projecte es finançarà amb fons privats.

Aquest model de promoció delegada s'inclou en el marc del Pla pel dret de l'habitatge de Barcelona 2016-2025, que preveu que el 25% de l'ampliació del parc assequible de la ciutat es faci a través d'aliances amb el sector privat i cooperatiu.

A banda de la promoció delegada, l'Ajuntament també està apostant pel cohabitatge, un model que s'emmarca en una estratègia per a la promoció de noves formes d'accés i relació amb l'habitatge que es basa en el fet que les mateixes persones que volen proveir-se d'un pis s'organitzen a través de cooperatives per impulsar la construcció de les llars en solars cedits per l'Ajuntament. Aquest model, que impedeix l'especulació i fomenta la gestió cooperativa, contempla criteris mediambientals i de retorn social, a banda que posa en valor l'ús dels pisos, més enllà de la mirada capitalista que ha mercantilitzat el dret a l'habitatge. De moment, s'han posat en marxa fins a 9 promocions de cohabitatge a diferents districtes de la ciutat. Aquesta fórmula és exitosa a països com Dinamarca i Uruguai, on hi ha, respectivament, més de cinc milions i tres milions i mig d'habitatges construïts sota les premisses d'aquest mode.

L’edifici de La Borda, promoció d’habitatge cooperatiu al barri de Sants | La Borda 

Adquirir habitatges per incrementar el parc públic

A banda de construir habitatge públic, l'Ajuntament també aposta per adquirir habitatges que passen a formar part del parc públic, evitant que els pisos acabin en mans dels fons voltors o especuladors. En aquest sentit, durant els últims anys, el consistori ha adquirit prop de 700 pisos que s'han incorporat al parc públic d'habitatges i que s'ofereixen a un preu per sota del mercat.

Així mateix, el consistori està fomentant dos tipus de programes que fomenten la mobilització d'habitatges del mercat privat cap al lloguer assequible, unes iniciatives que ofereixen als propietaris un seguit d'avantatges pel fet de llogar el seu habitatge amb seguretat i responsabilitat.

Es tracta, en primer lloc, del programa Borsa d'Habitatge de Lloguer de Barcelona, pel qual s'ofereixen serveis de mediació entre persones propietàries d'habitatges buits i possibles llogaters, amb l'objectiu d'incrementar el nombre de pisos de lloguer a un preu accessible, facilitant l'accés a famílies i també a joves d'entre 18 i 35 anys que compleixin els requisits d'accés. La Borsa administra actualment 867 habitatges.

La Borsa d'Habitatge de Lloguer de Barcelona fa mediació entre propietaris i possibles inquilins

D'altra banda,l’Ajuntament també treballa amb un programa de cessió d'habitatges destinats a lloguer social. En aquest cas, el consistori garanteix el cobrament del lloguer a un preu un 20-30% sota mercat, i el retorn de l'habitatge en condicions a la propietat, mentre que també ofereix ajuts a la rehabilitació dels pisos fins a un 20% del cost total, realitzant i finançant les obres. Les persones llogateres paguen en funció dels seus ingressos, mitjançant una subvenció municipal. Aquest model és una iniciativa de col·laboració publicosocial gestionada per la Fundació Hàbitat 3.

Una altra mesura per tal d'augmentar els habitatges assequibles a la ciutat és la modificació del Pla General Metropolità, aprovat per l'Ajuntament i la Generalitat l'any 2018, que obliga a dedicar el 30% de les noves construccions i grans rehabilitacions a habitatges protegits. Aquesta mesura, pionera a l'Estat, va acompanyada de la declaració de tota la ciutat com a àrea de tanteig i retracte, a fi que l'Ajuntament pugui adquirir de manera preferent solars i edificacions per ampliar el parc d'habitatge públic distribuït així per tots els districtes. Amb aquesta iniciativa es tracta de corresponsabilitzar als promotors immobiliaris privats a l'hora de garantir el dret a un habitatge en condicions dignes.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article