Amazic, darija o fula: el lloc on els joves migrants sols ensenyen les seves llengües maternes

Entre maig i desembre, cinc joves imparteixen cursos del seu idioma després de fer una capacitació amb el projecte Prollema


Azul, nek ismino Mohamed. Hola, en dic Mohamed.
I comença a parlar, tímidament, qui durant un mes serà el nostre professor d'amazic. “D'amazic de l'Atlas—concreta—, perquè hi ha tres variants d'amazic, al Marroc”, ens explica. “I tot i que tenen similituds, també són bastant diferents”. I ens mostra un mapa del Marroc en el qual estan encerclades les tres regions geogràfiques on es parla l'amazic, un idioma que comparteixen més de 10 milions de persones, i que a Catalunya és una de les cinc llengües més parlades (100.000 persones segons algunes estimacions, prop de 40.000 segons l’Idescat).

Seguidament, el Mohamed Ouhlisse ens ensenya la bandera tricolor del seu poble, a qui durant anys hem anomenat berbers, malgrat que ells no es reconeixen amb aquest nom imposat. Són amazics, i la seva bandera, continua explicant el Mohamed, representa molt bé qui són: tres franges horitzontals, que comencen amb el blau del cel i el mar, el verd de la natura i la fertilitat, i a sota, el groc, que simbolitza la llum i el desert. Al mig, en un vermell lluent, el color de la vida i la resistència, la lletra ⵣ (yazz) una mena de z nostra, que representa l'home lliure, ens diu el Mohamed, que a la vegada és el significat d’amazic. “Home lliure”, torna a repetir, i ens fa un petit somriure, que s'intueix sota la mascareta.

El Mohamed està fent pràctiques formatives amb nosaltres. Som un grup petit de voluntaris que cada dijous d'abril venim a la Nau Bostik —una antiga fàbrica reconvertida en centre cultural autogestionat, situat al barri de la Sagrera de Barcelona—, perquè ell practiqui com a ensenyant de la seva llengua materna. Al maig, començaran els cursos “de veritat”, on ell serà l’ensenyant, i tindrà un grup d’aprenents que pagaran per les seves classes.

Ouhlisse, de 22 anys, fa dos anys que viu a Barcelona, i aquesta és la seva primera experiència com a ensenyant, per a la qual cosa s'ha estat formant durant cinc mesos de la mà de Prollema, un projecte que capacita com a ensenyants de la seva llengua materna a joves migrants sols que viuen a Barcelona o voltants, i que estan en situació de vulnerabilitat.

Així, entre novembre i març, cinc joves han realitzat una formació capacitadora que els farà possible ensenyar la seva llengua: amazic de l'Atlas, en el cas del Mohamed, i també enguany altres joves impartiran classes de darija, amazic del Riff, grec, i fula, un idioma de l'Àfrica subsahariana. “Cada any canvien les llengües, en funció de la procedència dels joves, tot i que l'amazic i el darija són habituals”, assenyala David Garcia Savalls, responsable de Prollema.

“Però aquí busquem la diversitat lingüística i estem oberts a qualsevol llengua i a qualsevol jove. Altres anys hem fet urdú, amb joves del Pakistan, i també darí, amb una jove afganesa”, enumera Garcia Savalls. “Són llengües que estan entre nosaltres i ni tan sols tenim present que existeixen, i cal posar en valor aquesta diversitat lingüística”, remarca qui va impulsar aquesta iniciativa l'any 2015 quan, després de treballar com a educador en centres de menors, va constatar que pràcticament no hi havia opcions formatives dignes per al jovent migrat sol, llevat de cursos en escoles d'adult, la utilitat dels quals Garcia Savalls qüestiona.

“La seva llengua és una potencialitat inherent dels joves, en són experts”, destaquen des de Prollema 

I per què la llengua, com a eina per obrir portes a aquests joves? “Perquè és una potencialitat inherent del jove, i és una qüestió fàcil de treballar, és la seva llengua materna, i en són experts”, assegura Garcia Savalls. Abans d'ensenyar-la, però, han fet tot aquest procés per capacitar-se durant mesos, han organitzat el contingut, l'han estructurat i han treballat una metodologia per transmetre-la. Una metodologia també trencadora: “Les classes són molt orals i pràctiques, i ens fixem molt en la seva pròpia experiència personal: com ells van resoldre les seves demandes comunicatives quan van arribar al territori d'acollida. Aquesta experiència l'ajustem a l'hora d'elaborar el contingut de la formació que s'imparteix”, assenyala l'educador.

Els joves ensenyants, que habitualment tenen entre 17 i 22 anys, han arribat a Prollema a través de crides a professionals, entitats i serveis educatius que donen suport a aquest jovent. Aquesta tardor, i només en dues setmanes, van rebre 47 sol·licituds, tot i que només poden participar-hi cinc persones en cada edició, perquè, tal com reconeix el seu responsable, Prollema és un projecte petit i amb molt poc finançament. De totes les sol·licituds rebudes, els participants es trien pel seu grau d'exclusió social: són joves sense documentació; amb molt poca o sense xarxa; en situació de desocupació forçosa (ni estudien ni treballen); no tenen ingressos regulars, ni ajudes, ni prestacions; i la gran majoria d'ells, passen per una situació de vulnerabilitat residencial: viuen al carrer, en un pis ocupat, o en un alberg per a persones sense llar. “L'única cosa que els hi demanem és un cert domini de les llengües d'acollida, perquè ells utilitzaran el castellà com a llengua vehicular per impartir les classes i jo, amb ells, parlo en català, i així també ho treballen”, exposa l’educador.

Pel que fa a les persones aprenents, provenen normalment de l'àmbit de l'acció social, educadores, mestres o professionals vinculades a la cooperació internacional. “En el 98% dels casos, tant les aprenents com les voluntàries són dones”, detalla Garcia Savalls, tot explicant que, en aquest sentit, una màxima de Prollema és respectar la paritat de gènere, i que com a mínim hi hagi una noia a cada edició, per “visibilitzar” a les noies migrades soles.

Teixir una xarxa d'on sorgeixin oportunitats

Més enllà dels diners que poden guanyar els mesos que imparteixen classes,— repartits en diferents cursos que es realitzen entre el maig i el desembre, i que poden arribar a representar uns 250 euros mensuals si s'omplen les cinc places d'aprenents amb què compta cada idioma—, un dels objectius principals de la iniciativa és que a partir d'aquesta experiència els joves generin una xarxa amb les persones que participen en el projecte. “Es crea una relació entre el jove ensenyant i les persones aprenents, i sorgeixen coses. I aquestes coses ja han passat: joves que s'han quedat en situació de sensellarisme sobtat, i que, tirant d'aquesta xarxa, han trobat una casa. I també s'han aconseguit algunes feines puntuals per als joves”, explica l'educador.

Aquestes “coses que ja han passat”, de fet, li han passat, entre altres joves, a la Chaimae Benlemchkraf. En el seu cas, tot va venir rodat des de la Bostik, on Prollema organitza les seves activitats des de fa quatre anys. Aquest espai, reconegut pels seus murals coloristes i que acull moltes i molt diverses activitats, sobretot es dedica a l'art, i per això ofereixen cada any una residència artística per algun creador. Donant-li voltes al fet que ja existia aquesta residència artística, des de l'organització de la Bostik i Prollema van decidir replicar el format, oferint una residència lingüística per a joves vinculats al projecte: durant dotze mesos, un d'ells podrà viure-hi de forma gratuïta en un dels espais de l'efervescent Nau Bostik.

Chaimae Benlemchkraf, a la porta de la seva habitació a la Nau Bostik | Silvia Rodríguez 

La nova llar de la Chaimae

Des de gener, és la Chaimae qui viu al cor de la Nau Bostik. L'espai cedit per a la noia és una sala àmplia, diàfana, amb uns murals verds amb fulles gegants, que simulen una selva, al qual s'accedeix a través d'una porta situada al final d'una de les immenses sales d'exposicions de l'antiga fàbrica. Xerro amb ella mentre m'ensenya l'estança, quan obre una altra porta mig amagada, i apareix una habitació que enlluerna. Hi entra moltíssima llum natural per un gran finestral. Tot i que és petita, la forma en què la noia mostra la cambra denota que aquest espai íntim i tranquil és un tresor per a la jove, que ara té 24 anys.

“Valoro molt viure aquí, tinc temps per descansar i desconnectar de les coses dolentes, i ja no tinc por per no saber on podré anar a dormir l'endemà. Ara tinc temps per pensar en la meva vida, en què fer”, diu la jove, que ha viscut aquí i allà, sovint en albergs per a persones sense llar, des que fa dos anys va creuar la Mediterrània des del seu Marroc natal, i va arribar a Barcelona sense saber-ne ni una sola paraula de castellà o català. “Aquí hi ha molta gent que m'ajuda amb l'idioma i la cultura, tinc a qui recórrer”, afirma, i de sobte, com per confirmar-ho, s'obre una altra porta mig amagada, d'on surt la noia que ocupa la residència artística. “Som veïnes”, aclareix somrient la Chaimae.

Ella va ser l'ensenyant de darija durant la passada edició, organitzada en plena pandèmia, però encara té alumnes que han volgut seguir aprenent la llengua un cop acabada la formació. “La meva família al·lucina quan els hi dic que ara soc profe de darija”, riu la noia, qui admet que mai s'havia imaginat que podria ser professora de la seva llengua a Europa. “És una oportunitat molt bona, perquè és la nostra llengua materna, i ja la sabem. I també fem un intercanvi: nosaltres els obrim la porta als aprenents perquè es puguin comunicar amb altres persones, i ells ens apropen la llengua i la cultura nova”, destaca la professora. Moltes alumnes d'ella són ara amigues, i li truquen per fer-li consultes, i també li demanen si pot fer d'intèrpret amb alguna família marroquina a qui han d'atendre.

“Ja no soc una noia sense papers, ara soc una professora de la meva llengua materna”, diu la Chaimae

Aquesta manera de relacionar-se amb els altres, és, de fet, el que fa que Prollema sigui un punt d'inflexió entre aquests joves. “Quan em trobo amb gent nova, ja no soc una noia sense papers, ara soc una professora de la meva llengua materna. I això m'ha canviat. Hi ha gent que creu en mi, i és molt important”, diu convincent. I continua: “No tinc els papers encara, però m'encantaria ser traductora o intèrpret, tinc la confiança que puc fer-ho. Nosaltres busquem aquesta oportunitat, i hi ha gent que necessita joves com nosaltres, que els hi puguem fer de traductors”, raona; i aclareix: “Sentim molta violència per no tenir papers. No entenc per què haig d'esperar tres anys per poder regularitzar la meva situació. Tinc el Batxillerat, parlo quatre idiomes, tinc experiència com a dependenta de supermercats... Per què no puc treballar?”.

Un sistema que menysté la capacitat dels joves

Aquesta prohibició, no poder treballar de forma legal, a causa d'una llei d'estrangeria molt restrictiva, és, de fet, el veritable topall amb què es troben tots aquests joves quan arriben a l'Estat espanyol. “Veiem que és un sistema que genera gent dependent, persones que per la seva situació hauran d'adreçar-se a serveis socials o malviure al carrer. Per què no se'ls facilita un permís de residència vinculat amb formació i capacitació, i tindrem gent que estarà molt preparada? En lloc d'això, el que tenim és un munt de xavals amb més de 18 anys vivint al carrer. Quin interès hi ha al darrere? Sobresaturar serveis socials, generar un discurs racista, incrementar els joves amb trastorn de salut mental...? No té cap lògica”, denuncia en David.

Així mateix, l'educador critica molt la falta d'oportunitats i bones pràctiques amb aquests joves. “Tenen l'opció de fer cursos en una escola d'adults saturada... M'he trobat joves que porten dos o tres anys anant-hi, a què?”, es pregunta. També poden accedir a fer un PFI o un cicle formatiu si el seu nivell idiomàtic ho permet, “i a partir d'aquí, no hi ha res sense els documents”, assegura, tot preguntant-se quina possibilitat real d'inserció laboral poden tenir aquestes formacions si no tenen permís de treball. “Cada cop hi ha més joves migrants sols en situació de sense tot... Els portem per la banda de l'assistencialisme i ja està?”, es qüestiona.

En David és conscient que les administracions han tirat la tovallola, i no veu què es moguin per donar respostes a aquest jovent. “Compartim aquest neguit molts professionals, no hi ha pràcticament res per oferir als joves, ni tenim interlocució amb les administracions. Per això faig una crida des d'aquí a altres persones que ens hi dediquem: si tenim cap idea, posem-la en marxa, perquè calen moltes més iniciatives... Això fa cinc anys també era una idea de penjats”, diu.

Mentrestant, a l’espera que vagin sorgint noves vies i oportunitats, la Chaimae ha trobat un petit oasi temporal on agafar forces, al recer de la Nau Bostik, i el Mohamed, i els altres joves, encarrilen les classes amb emoció, dedicació i ganes.

Labas? Com estàs?

Comença una nova sessió d’amazic.

Mohamed, Chaimae i David organitzen els cursos, en l’aula de la Nau Bostik on Prollema imparteix classe

 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article