Lloguer social i pisos adaptats per garantir el dret a l’habitatge digne

L’Ajuntament de Barcelona preveu que l’any 2023 hi hagi més de 400 habitatges públics al barri de l’Eixample

Amb el suport de  

Recordes com et senties quan vas haver d’estar tancat a casa durant mesos? Quan el sol brillava al carrer però tu no el podies gaudir? Recordes com et vas sentir quan, per fi, es va acabar el confinament? Doncs aquella sensació d’alleujament i felicitat no és res comparat amb el que va sentir la Maria (nom fictici, per petició de l’entrevistada) quan la van trucar per comunicar-li que havia aconseguit un pis de lloguer social. 

“No ens ho crèiem”, explica la Maria amb la veu trencada de l’emoció, “estàvem molt contents, però fins que no ens van donar les claus no ens ho vam acabar de creure”. I és que el canvi que ha suposat poder deixar el pis on ella i el seu marit havien estat vivint els últims 39 anys només es pot descriure d’una manera: “Estava en un infern i ara estic a la glòria”, assegura la dona, que té 73 anys. La Maria té una discapacitat del 75%, i va amb cadira de rodes. El pis on vivia no tenia ascensor, i entre casa seva i el carrer hi havia 60 esglaons, de manera que gairebé no podia sortir de casa. A més, els veïns la martiritzaven. 

“Estava en un infern i ara estic a la glòria”, diu la Maria, resident en un pis adaptat 

Després de cinc anys a la llista d’espera, la Maria no es podia creure que, per fi, pogués sortir de l’infern en què vivia. “Ara visc en un palau”, assegura la dona. “Estic estupendament bé: puc entrar i sortir de l’escala amb la motoreta, pujar amb l’ascensor i entrar a casa sense baixar de la cadira. És una delícia”. El pis on viuen ara és un dels 35 habitatges de lloguer social de la promoció de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) a l’Espai Germanetes, a l’illa de l’Eixample delimitada pels carrers de Comte Borrell, Consell de Cent, i Viladomat, i està completament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda. 

Els pisos es van distribuir tenint en compte les necessitats de diversos col·lectius: deu són de règim general, nou per a menors de 35 anys, tres per a famílies monoparentals, set per a veïns arrelats al barri i, per últim, un habitatge per persones amb discapacitat, el que ocupa la Maria i el seu marit. La inversió municipal per a la construcció d’aquesta promoció ha estat d’uns cinc milions d’euros. En total, l’Ajuntament té 34 promocions en construcció i 2.329 pisos en marxa, un 80% dels quals l’IMHAB destinarà a lloguer social i assequible, un percentatge que permetrà fer créixer el parc públic d’habitatge.

En un dels altres pisos de l’edifici hi viu la Rosa Chamorro, una dona de 71 anys de l’Equador que fa més de vint anys que viu a Catalunya. Durant els últims anys, ella i el seu marit havien estat vivint a Cubelles, de lloguer, tot i que gairebé no arribaven a final de mes. “Ara estem molt més tranquils, perquè sabem quant hem de pagar i no ens hem de preocupar de què ens apugin el lloguer”, explica Chamorro. Els habitatges de la promoció, d’entre 54 i 69 m², tenen dos dormitoris i tenen un cost d’entre 176,32 i 509,71 euros mensuals, un import que en cap cas supera el 30% dels ingressos de la unitat de convivència. A més dels habitatges, l’edifici compta amb 22 places d’aparcament i una escola bressol situada a la planta baixa.

Fer créixer el parc públic d’habitatge és fonamental per garantir l’accés a una llar a les persones més vulnerables | IMHAB

Al carrer Alí Bei també s’hi van estrenar, fa pocs mesos, 49 pisos per a persones grans, en una altra promoció de l'IMHAB a l’Eixample. En un d’ells hi viu l’Alícia Rodríguez Gómez, una dona de 73 anys que fins fa quatre mesos vivia a un pis sense ascensor al barri de la Trinitat Vella. “Estic molt còmoda en aquest pis i el millor de tot és que no em sento sola, perquè sempre hi ha veïns i treballadors amb qui puc comptar”, explica la dona, nascuda a Cuba de migrants canaris. Els habitatges, d'uns 40 m², compten amb serveis adaptats i suport a les persones grans, com neteja, consergeria, i ajut en la gestió de la vida diària, com per exemple per fer les compres. Tot un seguit de serveis específics proveïts per l'Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS). A més, aquest tipus d’habitatges socials potencien el treball comunitari amb els residents i ofereixen espais comunitaris com la sala polivalent, la sala d’activitats, l’autobugaderia o una terrassa amb horts urbans. A la sala polivalent, l’Alícia hi ha trobat el millor racó per llegir: “Una de les coses que em fa sentir millor són les vistes”, explica la dona, que assegura que quan mira per la finestra se sent com si volés. 

Els habitatges compten amb serveis adaptats i suport a les persones grans, com neteja, consergeria, i ajut en la gestió de la vida diària

La Francisca Perpiñà Viñals fa un parell de mesos que també viu a la promoció d’Alí Bei, i coincideix amb l’Alícia que no sentir-se sola i tenir bones vistes són “essencials per viure una vellesa digna”. Després de ser desnonada del pis on vivia a la Sagrada Família perquè no podia fer front a una altra pujada del lloguer, feia deu anys que la dona llogava en una petita habitació a Nou Barris, fins que fa uns mesos li van comunicar que havia de marxar perquè els propietaris necessitaven l’espai. Amb la seva pensió de viudetat, Perpiñà no es podia permetre “els actuals preus abusius de lloguer”, però ara paga una part proporcional dels seus ingressos. “Potser, quan s’acabi tot això de la pandèmia, fins i tot podré apuntar-me a un viatge amb l’Imserso”, exclama la dona, que només s’ha pogut permetre sortir de l’Estat espanyol una vegada, “fa ja molts anys”. 

Tot i que a l’Enrique Garcia encara li queden vint anys per poder-se apuntar a l’Imserso, aconseguir un pis de lloguer social també li ha permès viure més tranquil. “He tingut molta sort”, explica l’oficinista, “perquè molta gent s’està molts anys a les llistes d’espera”. Ell i la seva parella feia temps que vivien de lloguer entre Barcelona i Sabadell, i van passar el confinament en un estudi de 40 m² al barri de Sarrià. “Pagàvem molt pel que teníem”, assegura Garcia. Al desembre, però, li van donar les claus del seu nou pis de lloguer assequible a una promoció de la Via Augusta. “Ens va tocar el pis perquè vivíem al barri”, diu l’home, de 45 anys. A més, eren els primers de la llista, i van poder triar pis. “Després de viure tota la meva vida a entresòls, no m’ho vaig haver de pensar massa”, riu l’Enrique, que es va decantar pel quart pis. 

La promoció de la Via Augusta està composta per 13 habitatges de lloguer assequible, 13 trasters i nou places d’aparcament. Segons l’IMHAB, d’aquesta promoció destaca la reducció d’emissions i l’estalvi energètic, ja que disposa d’una instal·lació d’aerotèrmia que produeix aigua calenta i impulsa calefacció, així com un sistema de ventilació hidrorregulable. 

Ampliació del parc públic d’habitatge

L’Ajuntament de Barcelona, mitjançant l’Institut Municipal d’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB), persegueix des dels darrers anys l’ampliació del parc públic d’habitatge com a mesura per garantir el dret a l’habitatge digne. Fer créixer el parc públic d’habitatge és fonamental per combatre la gentrificació i l’especulació immobiliària i garantir l’accés a una llar a les persones més vulnerables.

Les 34 promocions en marxa suposen un màxim històric, i els 2.329 habitatges es troben en la fase final del procés de construcció. Els pisos es distribuiran de la següent manera: 1.782 habitatges de lloguer assequible; 154 per a persones afectades per processos urbanístics; 304 habitatges en dret de superfície durant 75 anys; i 89 pisos de cohabitatge. 

A més dels habitatges de nova construcció, el parc públic d’habitatge també s’amplia mitjançant la compra de pisos del mercat privat, que fins avui arriba a 900 habitatges. Paral·lelament, l’operador mixt Habitatge Metròpolis Barcelona, conjuntament amb l’Àrea Metropolitana, construirà fins a 2.250 pisos de lloguer assequible i, a través del conveni amb fundacions de l’habitatge social i cooperatives, es construiran 1.000 habitatges més de lloguer i cohabitatge. 

L’esforç conjunt de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació i de l’Ajuntament de Barcelona és imprescindible per assolir els objectius del Pla pel dret a l’habitatge 2016-2025 de doblar el parc públic d’habitatge per arribar a la xifra de 12.000 habitatges públics a la ciutat. 

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article