Així són els pisos adaptats de lloguer social per a persones amb discapacitat a Barcelona

L’IMHAB disposa de 281 habitatges que garanteixen l’accessibilitat de les persones amb mobilitat reduïda o altres discapacitats


Encendre els llums, tancar la porta amb clau, obrir un armari, entrar a la dutxa, mirar-se al mirall del bany mentre ens pentinem... Aquestes són moltes de les accions quotidianes que realitzem de forma quasi automatitzada i sense cap mena dificultat. Però, i si fem l'esforç de canviar la mirada i repassar si totes aquestes petites i “insignificants” tasques les pot realitzar una persona que necessita crosses per caminar? O aquelles que es mouen amb una cadira de rodes? I les persones cegues, hauran d'anar a les palpentes per trobar els interruptors de casa seva? I les persones sordes, com sentiran el timbre o el telèfon si algú els truca? Per no parlar de les zones comunitàries: ascensors petits, quan n'hi ha; entrades i sortides amb esglaons; bústies a una alçada considerable, etc. Són elements accessibles? La resposta és no.

Per aquesta raó, i per intentar garantir que les persones amb discapacitat puguin accedir a un habitatge accessible i adaptat a les seves necessitats, l'Institut Municipal de l'Habitatge i la Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) destina entre el 4 i el 5% dels habitatges de les promocions que realitza a aquestes persones. En total, fins al moment, l'IMHAB ha construït 281 pisos adaptats, que contemplen tots els detalls necessaris perquè els seus propietaris o llogaters visquin de forma independent, si les seves condicions així ho permeten.

És el cas de la Maria (nom fictici a petició de l'entrevistada), una dona amb una discapacitat reconeguda del 75% i que va en cadira de rodes, que va entrar fa poc viure a una de les darreres promocions d'obra nova de lloguer públic finalitzades per l'IMHAB. Quan li van trucar per dir-li que havia aconseguit un pis de lloguer social adaptat la dona va sentir-se profundament “alleujada i feliç”.

“No ens ho crèiem”, explica la Maria, emocionada, “estàvem molt contents, però fins que no ens van donar les claus no ens ho vam acabar de creure”, reitera. Per a ella, el canvi ha estat total des que va deixar el pis on ella i el seu marit havien viscut els darrers 39 anys. “Estava en un infern, i ara estic a la glòria”, assegura la dona, que té 73 anys. L'infern tenia forma d'esglaons: concretament, la dona havia de salvar 60 esglaons si volia sortir al carrer, ja que a la seva anterior finca no hi havia ascensor, un fet que li impedia sortir de casa. “Gairebé no ho feia mai”, recorda.

“Ara visc en un palau, i puc sortir al carrer quan vull”, explica la Maria, una dona que viu en un habitatge social accessible

Tot i que la Maria va haver d'esperar cinc anys per aconseguir el pis on ara viu, està totalment satisfeta amb el canvi. “Ara visc en un palau”, assegura, de fet, la dona. “Puc entrar i sortir de l'escala amb la motoreta, pujar amb l'ascensor i entrar a casa sense baixar de la cadira. És una delícia”. El pis on viuen ara és un dels 35 habitatges de lloguer social de la promoció a l'Espai Germanetes, a l'illa de l'Eixample delimitada pels carrers de Comte Borrell, Consell de Cent, i Viladomat, i està completament adaptat per a persones amb mobilitat reduïda.

Segons apunten els tècnics d'accessibilitat de l'IMHAB, els habitatges adaptats tenen aplicat el Codi d'Accessibilitat de Catalunya i CTE – SUA, la normativa que regeix com a guia d'accessibilitat. Entre d'altres, compten amb els trets necessaris perquè les persones amb discapacitat puguin viure sense dependre de tercers. Els habitatges tenen les dutxes enrasades, perquè puguin accedir a elles sense haver de realitzar força; tenen videoporter a una alçada accessible, així com les espieres d'accés al pis, que són més baixes de l'habitual; la domòtica també és important, amb persianes motoritzades, per a les quals no cal utilitzar la força. Els passadissos i les portes són amples, perquè les cadires de rodes puguin girar si escau. Els ambients són molt diàfans, per garantir la comoditat dels seus habitants.

Garantir l'accessibilitat universal

Malgrat aquests avenços en matèria d'habitatge, les més de 153.000 persones amb discapacitat reconeguda a la ciutat de Barcelona tenen encara molts obstacles a salvar. “L'ideal seria que no hi hagi pisos adaptats, perquè l'objectiu és que tots ho siguin. La ciutat ha de ser accessible i inclusiva per tothom”, indica Assumpta Soler, cap d'Estratègia i Coordinació de l'Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat (IMPD).

En aquest sentit, i malgrat que Barcelona és reconeguda mundialment per la seva accessibilitat, Soler creu que cal anar un pas més enllà i aprofundir en l'accessibilitat universal. “Qualsevol element que fa que un servei, espai o edificació sigui accessible beneficia al 100% de la ciutadania”, admet l'experta, tot afegint que cal apostar per una mirada “més integral” que reculli tota la cadena d'accessibilitat: casa, carrer, transport, feina, escola, etc. “S'ha de planificar molt més i millor”, aposta.

"L'habitatge social és pioner en garantir l’accessibilitat, però cal anar més enllà”, diu Assumpta Soler, de l’Institut Municipal de les Persones amb Discapacitat

Pel que fa a l'habitatge social, Soler apunta que és “pioner” en garantir l'accessibilitat, ja que la construcció privada ni tan sols contempla aquesta possibilitat. Però, segons Soler, cal anar més enllà: “Tots els habitatges públics haurien de ser accessibles, i no només els destinats a les persones amb discapacitat. Potser ara no necessites que el pis estigui adaptat, però en uns anys sí, i s'hauran de fer reformes”, assegura. En afegit, Soler argumenta que hi ha moltes persones que tenen una discapacitat transitòria, per un accident, o una malaltia sobrevinguda, o també aquelles que van tenint pèrdues de visió, o d'oïda. “Cal no oblidar l'envelliment de la població i els reptes que això comportarà pel que fa a l'accessibilitat en els habitatges”, recorda. I afegeix: “A Barcelona hi ha 51.000 persones que tenen més de 75 anys amb discapacitat física”.

Soler també assenyala que malgrat que l'habitatge públic accessible ja és una realitat, encara cal anar més enllà per donar resposta a totes les necessitats de les persones amb discapacitat, i als seus cuidadors. “Hi ha molts i molts casos de persones que no tenen pisos adaptats, i tenim gent que va en cadires de rodes que no poden passar per les portes de casa seva, o que no caben als ascensors, quan n'hi ha... Llavors s'ha de fer un projecte de rehabilitació de tota la casa, i s'ha de pagar, i no tothom ho pot fer”, admet la cap d'Estratègia i Coordinació de l'IMPD.

Una de les possibles solucions que apunta Soler passa per aprofitar els milers de baixos que hi ha a la ciutat sense llogar. “Es podrien transformar en habitatges per a persones amb mobilitat reduïda, perquè tinguin tota l'autonomia per moure's”. Mentre això no passa, l'experta de l'IMPD reclama també reforçar ajudes i subvencions per a les rehabilitacions de les famílies que ho necessitin.

Subscriu-te al butlletí de Social.cat per rebre les últimes novetats al teu correu.


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article