Defensar la mirada inclusiva: com l’Institut Barri Besòs s’ha convertit en un referent en acompanyar la diversitat

Iria Ulloa

Amb el suport de  

Falten pocs minuts per les 9 del matí i els passadissos de l’Institut Barri Besòs estan deserts. De cop, sona una cançó amb acords de reggae i comencen a sortir alumnes de desenes de portes que feia no res restaven tancades. Semblen formar part d’una simfonia tranquil·la però determinada com la que va sonant per l’altaveu: tothom té clar cap a on va, i què li toca fer després. Uns baixen escales, altres se saluden entre aula i aula, i entre les corredisses es veuen somriures, mirades còmplices, i salutacions sinceres als docents que es van creuant entre l’alumnat. 

La diversitat dels 400 alumnes que assisteixen a aquest centre de secundària i batxillerat és un dels trets que més caracteritza l’Institut Barri Besòs, un fet pel qual tant la direcció com el claustre, format per més de 50 docents, ha decidit apostar amb certesa per una educació inclusiva, que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tot l’alumnat, sense que el seu origen, la seva religió, la seva condició física o intel·lectual, o la renda de les seves llars —un fet rellevant, tenint en compte que el Besòs i el Maresme, on està ubicat l’institut, és el barri amb menor renda de les llars de la ciutat, segons dades de l’Ajuntament de Barcelona— els resti la possibilitat de rebre una educació de qualitat.

Però com es garanteix l’educació inclusiva? I també, com s’assoleix aquesta mirada? Per respondre a aquestes qüestions i entendre com es treballa en el dia a dia per aconseguir una educació inclusiva, el Social.cat ha visitat l’Institut Barri Besòs acompanyats per alguns dels seus docents i psicopedagogs. Per a Javi Cortés, professor del centre i anterior cap d’estudis, és cabdal centrar-se en un fet determinant en l’educació: “En un centre com el nostre, cal buscar molt més les necessitats de l’alumnat, i intentar donar-li el que veiem que requereix”, assegura el docent. Això seria la clau de paller, detectar què està necessitant l’alumnat, i això es fa apropant-se a ell, establint un vincle real. 

Tant la direcció com el claustre d’aquest centre aposten per una educació inclusiva que garanteixi la igualtat d’oportunitats de tot l'alumnat

Així també ho creu Maria Macià, actual cap de Servei de Suports i Mesures per la inclusió del Departament d’Educació, i que ha treballat durant sis cursos al SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva) i també com a orientadora d’aquest centre. “Un aspecte clau és que aquest és un centre acollidor i això de primeres ja el fa inclusiu, perquè cuidar el benestar de l’alumnat és el pilar de l’educació inclusiva. Aquí pensem que tothom és benvingut, i entre tots intentarem trobar el seu lloc. Es cuida l’alumnat, les famílies, el professorat...”, enumera Macià. Acollir i cuidar, per fomentar la vinculació: “Quan acollim tothom i els ajudem a buscar el seu itinerari estem vinculant-los al centre, perquè estiguin estudiant el màxim de temps possible, i traient el màxim partit de tot l’alumnat”, incideix. 

Ambdós reconeixen que, a banda de tot l’exposat i també de comptar amb recursos com l’equip de vetlladors o el SIEI, hi ha dos factors claus que defineixen la manera de fer del centre, i que aconsegueixen que l’educació inclusiva no només sigui una fita, sinó que sigui la manera de fer de tot el claustre i l’alumnat. D’una banda, esmenten com a cabdal la codocència. En aquest centre, des de fa ja molts cursos, el fet que hi hagi dos docents a l’aula està totalment normalitzat, amb la qual cosa, quan entra una persona de suport (del SIEI, per exemple), no es genera cap estigma entre l’alumnat que ha de rebre el suport. “En altres centres que jo havia estat el fet que algun altre docent entrés a classe era un drama. En canvi, aquí és quelcom positiu. Tothom està acostumat a treballar en parella, i això és un dels grans suports per atendre la diversitat”, opina Macià. 

D’altra banda, el ventall d’oferta d’itineraris també ajuda molt a atendre la diversitat de l’alumnat. “Procurem que hi hagi una optativitat molt diversa. Tenim itineraris més artístics, altres més socials, alguns molt manipulatius, i d’altres tecnològics, etc. per intentar oferir una varietat de possibilitats que s’ajusti a tota la tipologia d’alumnat del centre”, enumera Cortés. 

Així, a secundària, cada curs fa diferents projectes molt variats durant l’any: de bicicleta, d’hort, de teatre, de música... En concret, en aquest darrer àmbit, participen en el Rockin, un projecte pedagògic innovador que té com a objectiu transformar l’ensenyança musical als instituts catalans i gràcies al qual el centre disposa d’una sala plena d’instruments perquè cada alumne aprengui a tocar un instrument, compondre cançons i tocar en grup. “Al barri hi ha un talent musical increïble, però poc marge econòmic de les famílies per fer extraescolars musicals”, explica Macià, incidint en la importància de projectes com el Rockin. Quan entrem a l’aula del projecte —que sembla un buc d’assaig—, un grup de quatre alumnes està tocant als teclats, bateria, i guitarra elèctrica una peça que sona francament bé. Quan acaben, la resta de la classe aplaudeix mentre un altre grup d’alumnes ja es preparen per sortir al petit escenari per tocar una altra cançó en la qual treballen. Dos docents de música, una que organitza el grup i els va ajudant a compondre, i un altre que està a una sala amb tots els aparells de so, fan possible junt l’alumnat aquest prodigi musical al bell mig del Besòs.

Les necessitats de l’alumnat, al centre de tot

Continuem recorrent el centre i ens trobem amb les referents d’un suport que s’ha fet molt rellevant per a molts dels alumnes de l’institut. Es tracta del SIEI (Suport Intensiu d’Escolarització Inclusiva), que com el seu nom indica, ajuda en l’acompanyament de tot l’alumnat que té necessitats educatives especials. Aquest curs el servei atén principalment a deu alumnes que tenen “moltes capacitats i també discapacitat cognitiva o trastorn greu de conducta”, tal com explica la Meritxell Balcells, una de les dues psicopedagogues que conformen aquest suport, que també compta amb una educadora d’educació especial. 

L’alumnat que atenen al SIEI arriba a través de l’informe de reconeixement de necessitats específiques de suport educatiu (NESE) de l’EAP (Equips d’Atenció i Assessorament Psicopedagògics), externs al centre, però amb qui mantenen una col·laboració continuada. Juntament amb aquest equip extern, i també amb l’equip docent, les referents del SIEI s’ocupen de les necessitats educatives d’aquest alumnat i pensen en la forma d’atendre’ls de la millor manera, i donar resposta a cada situació que vagi esdevenint. “Cada alumne és un món, cal atendre la necessitat del moment de cadascú, què necessiten, i veure com ho podem donar i què es pot oferir des d’aquí i des del centre”, resumeix Balcells. “Atenem nanos molt diferents i molt iguals. Potser la diferència rau en si pesa més un tema cognitiu o si hi ha més tema de regulació conductual”, aclareix. 

Tot i que són deu alumnes els que estan derivats per l’EAP, també tenen alumnes “convidats”, és a dir, aquells que tot i no tenir un informe de reconeixement NESE necessiten una atenció específica per altres raons o en algun moment concret de l’escolarització, per exemple, amb alumnat nouvingut que encara no parla l’idioma. “Aquest és un recurs viu, personalitzat i flexible, perquè les necessitats dels alumnes van canviant, i ens adaptem a les circumstàncies d’ells”, destaca Balcells, que reivindica que el servei s’hauria d’ampliar més: “Pensem que hi ha alumnes que podrien aprofitar el recurs i pels criteris d’accés no hi poden accedir tot i que ho necessitin”, clama.

El seu suport es fa tant a l’aula, fent codocència, com al pati, a les tutories, i també amb activitats que es duen a terme fora de l’aula, on es treballen habilitats més transversals, també instrumentals o de conducta, que tant poden ser individualitzades o en grup. A banda també disposen d’una aula tranquil·la situada a sobre de la biblioteca de l’escola i on els infants poden acudir sempre que ho necessitin. “Aquí troben un espai de seguretat per parlar de les seves coses, i sentir-se acompanyats. Els agrada ser al seu grup classe, però aquí saben que poden venir sempre que ho necessitin, sobretot si volen trobar un moment de tranquil·litat, perquè molt d’aquest alumnat ho necessita”, adverteix Balcells. Justament, mentre mantenim aquesta conversa, arriba a l’aula un alumne que volia compartir amb les referents del SIEI que havia fet un examen i que estava content. Elles el conviden a passar una estona si li ve de gust, però ell prefereix tornar amb la seva classe. “Això és el vincle, que ell vingui aquí a compartir amb nosaltres com està. Se senten acollits”, afegeix la docent, que fa ja set anys que forma part del SIEI de l’Institut Barri Besòs.

També des d’aquest suport es posa èmfasi en fomentar l’autonomia de l’alumnat. Aquesta és principalment la funció de l’Isi Carretero, l’educadora d’educació especial, que té clar que la seva tasca principal és encoratjar als alumnes amb necessitats educatives especials. “Treballem molt la seva autonomia, per exemple en els desplaçaments, perquè molts tenen por d’anar pel carrer, d’agafar el metro o el bus...”, admet. “Jo els hi dic que ells saben, que poden, perquè a vegades tenen la sensació que no són vàlids. Els hi donem eines i tasques perquè a poc a poc puguin superar aquestes barreres”, resumeix l’educadora. 

D’altra banda, aquestes professionals també són referents per a les famílies durant tota l’escolarització dels infants, que comprèn tota l’ESO, i també l’escolarització postobligatòria, oferint-los orientació i acompanyament en tot el que necessitin. “Per a les famílies, som una referència continuada que no canvia des del primer dia de primer d’ESO fins a l’últim dia”, apunta Maria Macià, tot indicant que les referents del SIEI també estan presents a les reunions entre tutoria i les famílies, un fet que aconsegueix alleugerir la sensació de canvi quan els alumnes passen de curs i tenen nous tutors. “Són infants als quals els costen els canvis, i cal acompanyar-los en aquests moments”, diu Balcells. 

Pel que fa als alumnes amb discapacitats greus, Macià aposta perquè els centres ordinaris no suposin una pèrdua d’oportunitats per l’alumnat que deixa d’escolaritzar-se a les escoles d’educació especial, que estan esdevenint proveïdors de recursos i suport. “Tot el coneixement i professionals que hi ha a les escoles d’educació especial s’ha de traslladar a l’ordinària. S’han de garantir les necessitats de l’alumnat. Han de tenir totes les oportunitats que ofereix l’escola ordinària, però sense perdre cap dels beneficis que puguin tenir a les escoles d’educació especial”, sosté.

Pas a pas cap al canvi de mirada 

Fer un canvi de rumb i apostar per l’educació inclusiva és un repte que ha d’entomar tot l’equip de docents i la comunitat educativa del centre. A l’Institut Barri Besòs aquest viratge es va fer fa set cursos. Abans se separaven els alumnes per nivell: a la classe de l’A anaven els més avançats; a la B posaven aquells amb nivell mig i al C els del nivell més baix. “Es va fer un procés participatiu amb tota la comunitat educativa per desmuntar aquest model i anar avançant i construint, a banda que hi ha una normativa que diu que el centre ha de ser inclusiu, i s’ha de complir”, recorda la cap de Servei de Suports i Mesures per la inclusió, fent referència al Decret 150/2017 d’atenció educativa a l’alumnat en el marc d’un sistema educatiu inclusiu, aprovat l’octubre de 2017. Macià és clara: “Es pot aconseguir una escola inclusiva, però cal que tot el centre s’hi bolqui”. 

Opina semblant Sara Briones, referent de l’EAP de la zona Besòs, qui creu que l’equip directiu dels centres és un pilar per assolir que  la mirada inclusiva impregni entre la resta de l’equip i la comunitat educativa. “Si l’equip directiu no té una mirada inclusiva, no anem enlloc. També és necessari un equip potent d’orientadors i mestres d’educació especial”, opina. 

El professorat demanda més formació en educació inclusiva segons apunten les professionals de l’EAP

Briones sosté que hi ha hagut canvis i avançaments importants en aquests darrers anys, tot i que considera que el procés és “molt lent”. “Sovint has de fer passes enrere i tornar a començar i a poc a poc fer consciència i acompanyar”, explica la psicopedagoga. “Nosaltres partim de l’expertesa però hi ha docents que no tenen els coneixements que tenim, i els hi donem una tasca a la qual potser no veuen sentit. Hi ha gent que necessita fer els passos més a poc a poc, hi ha qui ho veu clarament i es tira a la piscina. Nosaltres els hem d’acompanyar i els anem sostenint”, expressa Briones.

Segons la referent de l’EAP, per aconseguir que aquesta transferència de coneixements sigui real, la formació és clau, i és el que més demanda el professorat. “La gent no està formada, i nosaltres demanem molt i no sempre saben. Els centres fan moltes formacions d’informàtica o de noves tecnologies, i potser hauríem d’incidir molt més en temes d’inclusió. Això és prioritari. Si estem apostant per l’educació inclusiva i que tots els infants vinguin a l’escola ordinària, cal optimitzar recursos que ja tenim, formant als docents, explicant-los com treballar amb aquest alumnat perquè es garanteixin les seves necessitats”, aposta. 

Més enllà de l’escola, Maria Macià opina que cal fer encara molta tasca de consciència social. “Quants de nosaltres tenim un amic amb discapacitat intel·lectual, per exemple? Som una societat que ja de per si discrimina, i fins que no fem aquest canvi de mirada...”, es lamenta Macià, qui creu que la manera de trencar amb aquesta discriminació és, justament, viure la diferència “des de la normalitat i estant tots junts”, diu. “Algunes famílies tenen encara la preocupació que hi hagi un alumne amb discapacitat a la classe dels seus fills, perquè pensen que amb ell el grup classe no avançarà, i que caldrà destinar molta atenció a aquest infant. Però no és pitjor que no hi sigui aquest alumne, que no tinguin tots ells l’oportunitat d’interactuar amb persones diferents?”, es pregunta Macià. 

Així, cal continuar avançant, obrint la mirada i respectant la diversitat. “S’ha de fer en el dia a dia: es treballa a les reunions, a les aules, o en espais tan informals com fent un cafè... Tots n’aprenem. Jo mateixa estic en procés d’aprendre, i també la meva mirada la vaig canviant i transformant”, assegura per la seva banda Meritxell Balcells, la psicopedagoga del SIEI. “Estem en camí”, conclou.