Habitatge industrialitzat: la fórmula d’èxit per fer més ràpida i sostenible la construcció d’habitatge públic

Redacció

Amb el suport de  

Els avantatges de la producció industrialitzada són evidents: permet reduir el temps d’execució de les obres; és més sostenible, ja que es pot construir a partir de materials reutilitzats; minimitza les molèsties del veïnat; és més eficient...

Aquests són només alguns dels beneficis d’aquest nou model de construcció pel qual l’Ajuntament de Barcelona està apostant fermament, amb l’objectiu d’agilitzar la construcció d’habitatge públic de la ciutat amb una tècnica de construcció innovadora, barata, ràpida i ecològica. No en va, a les obres de construcció d’habitatges convencionals, els terminis d’una promoció són de 53 mesos. En canvi, amb el sistema industrialitzat es faran en un màxim de 37 mesos. A banda, amb aquest model, les emissions de CO₂ es redueixen en un 30%.

Concretament, en els pròxims mesos l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació (IMHAB) construirà 328 habitatges públics mitjançant producció industrialitzada, distribuïts en set promocions a diferents districtes de la ciutat. Sant Andreu acollirà dos d’aquests edificis, concretament els referents a les Casernes de Sant Andreu (situats als carrers Víctor Colomer i Fernando Pessoa). A més, ja s’han adjudicat els projectes per construir 202 pisos en quatre solars al districte de Sant Martí, ubicats als carrers Pallars, Marroc, Binèfar, Lola Iturbe Arizcuren, i a la plaça Glòries Catalanes.

Les emissions de CO₂ es redueixen un 30% en la construcció d’habitatges industrialitzats 

L’aposta ferma per aquest tipus de construccions, segons Daniel López Valdés, coordinador d’obres de l’IMHAB i un dels arquitectes a càrrec de la construcció de promocions industrialitzades, respon a la necessitat de fer front a l’emergència habitacional que pateix la ciutat de Barcelona, amb la gran quantitat de persones inscrites al registre de sol·licitants d’habitatge que no troben, en el mercat privat, un habitatge adequat al seu nivell d’ingressos. “Un dels reptes que planteja als promotors públics aquesta situació és com accelerar els processos de producció per incrementar el més ràpidament possible el parc d’habitatge social, i posar-lo a disposició dels ciutadans amb rendes més baixes i, per tant, amb menys possibilitats d’accedir al mercat privat”, explica López.

D’altra banda, López agrega que la industrialització permet analitzar “amb una mirada àmplia” tècniques d’execució d’obres que no necessàriament han d’estar lligades a la producció d’habitatges, és a dir, tècniques desenvolupades amb èxit en altres àmbits productius, com són per exemple la construcció modular, la industrialització, la reutilització d’estructures inicialment no previstes per l’ús d’habitatge, o a la combinació entre sistemes tradicionalment utilitzats en la construcció d’edificis amb d’altres provinents de sectors productius aliens. “Això permet determinar la seva capacitat per reduir els terminis d’execució d’obres, per minimitzar l’impacte ambiental associat a tot el cicle de vida dels habitatges i per produir edificis d’alta qualitat arquitectònica”, destaca.

Innovació que permet l’eficiència i la sostenibilitat

Però, en què consisteix exactament la construcció industrialitzada? Es tracta d’un sistema d’edificació que utilitza tècniques i processos innovadors que faciliten la fabricació dels components estructurals en un taller, que després es transporten i es munten a la ubicació final. Aquest tipus de construcció, que està molt estesa als països del nord d’Europa, és un procés molt més àgil, ja que es fa servir un disseny estandarditzat i una producció automatitzada, reduint tant el temps de construcció al taller com el temps d’obres a la localització final de l’edifici, donat que les peces ja arriben preparades per muntar. A més a més, és un sistema molt més eficient, perquè permet la simultaneïtat de tasques.

Un fet que fa que, addicionalment, es redueixin les molèsties que la construcció pot causar al veïnat, tant pel que fa a soroll com pel temps de duració. A més, i una raó cabdal per potenciar aquesta tècnica en el context de crisi climàtica és que és molt més ecològica, ja que no només permet construir amb materials reutilitzats —com en el cas dels equipaments APROP, que van ser els primers a emprar aquest tipus de construcció a la ciutat— sinó que la construcció als tallers redueix la despesa energètica, així com permet la sostenibilitat, ja que es té més control i traçabilitat dels materials, facilitant la reducció de residus i possibilitant d’aquesta manera el seu reemplaçament i el reciclatge de components. En concret, aquest tipus de construcció té una baixa emissió de CO₂: L’elecció de materials i sistemes constructius més sostenibles per a la façana i l’estructura vertical fa possible reduir un 30% les emissions de CO₂.

Les obres industrialitzades  permeten millorar les condicions laborals dels treballadors del sector

D’altra banda, i no menys important, la suma de tots aquests processos permeten també estalviar en costos, així com millorar les condicions laborals al sector. “En executar molts dels treballs en recintes més controlats, s’incrementa la seguretat dels treballadors i es pot facilitar una major presència de les dones en aquest sector”, apunta López.

Quatre setmanes per aixecar un bloc de vuit pisos

El darrer exemple d’habitatge públic construït a través de la producció industrialitzada és la promoció del carrer Marroc, al districte de Sant Martí, on, en quatre setmanes de setembre, s’ha aixecat un edifici de vuit plantes i 45 habitatges públics. Per a aquesta construcció es van emprar 104 mòduls tridimensionals produïts a fàbrica, que ja van arribar equipats amb els elements bàsics d’un habitatge. Cadascun dels 45 habitatges de la promoció estarà format per dos mòduls que han estat prèviament condicionats i equipats amb mobiliari de cuina i bany, les finestres, envans, part de les instal·lacions tècniques, i altres petits elements com interruptors, portes, panys, entre d’altres. Un cop acabat el muntatge, es desenvolupen les tasques que no s’han pogut fer abans: acabar les instal·lacions de subministraments, o els acabaments finals de façana i coberta, per exemple.

Així, en total, el temps previst de construcció de la promoció és de poc més d’un any a comptar des que al gener van començar els treballs de producció dels mòduls, fets a la fàbrica de l’empresa CompactHabit, a Cardona. Aquest termini suposa la meitat del que triga a construir-se una obra d’aquest volum amb un mètode convencional, que pot allargar-se dos anys. La inversió d’aquesta promoció, dissenyada pels equips de Vivas Arquitectos i Exe Arquitectura, ha estat de 5,25 milions d’euros.