Joan Ramon Riera: “Tots estem interpel·lats a trobar solucions davant l’alça dels preus i la manca d’oferta d’habitatge”

Redacció

Amb el suport de  

L’habitatge encara és una de les principals preocupacions dels barcelonins i barcelonines. Els alts preus de lloguer o compra fan que gaudir del dret a l’habitatge sigui complicat per a la majoria dels ciutadans. Per això, des de l’Ajuntament de Barcelona s’està treballant fermament per garantir que els veïns i veïnes de la ciutat puguin viure sense dificultats a Barcelona.

Per conèixer de primera mà les estratègies que duu a terme el consistori en matèria d’habitatge, parlem amb Joan Ramon Riera, nou comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, que va assumir el càrrec el passat mes de juliol. 

Riera destaca que una de les primeres mesures que va prendre el nou consistori encapçalat per Jaume Collboni va ser la signatura del decret per declarar la ciutat zona de mercat d’habitatge tensionat, d’acord amb el que preveu la nova Llei estatal d’Habitatge, i donant conformitat a la tramitació iniciada per la Generalitat de Catalunya. “A partir d’aquí vam continuar amb una extensa ronda de converses amb tots els agents socials implicats en l’habitatge a Barcelona, sense apriorismes i allunyant-nos de qualsevol dogmatisme, fent escolta activa per analitzar la situació. Tots estem interpel·lats a posar solucions damunt la taula especialment davant l’alça dels preus i la manca d’oferta”, reconeix Riera.

“La declaració de zona tensionada a Barcelona podria comportar un llarg període d’estabilitat de preus”

Segons el comissionat d’Habitatge, aquesta mesura hauria de servir, “en el pitjor dels casos”, per contenir els preus dels habitatges de Barcelona, “per aturar l’escalada que vivim avui”. “I en el millor escenari, baixaran els preus dels habitatges de tipologia mitjana”, augura. A banda, podria comportar un “llarg període d’estabilitat de preus una vegada sigui vigent la mesura de zona tensionada”.

La nova Llei d’Habitatge preveu quatre requisits per tal que un territori o un municipi pugui ser declarat zona de mercat tens, amb la condició que almenys se’n compleixi un. En el cas de Barcelona, se’n compleixen tres, en concret que el percentatge de la renda de les llars dedicat al pagament del lloguer i de la hipoteca, a més dels subministraments, supera el 30% en tots dos casos, i alhora l’increment de preus del lloguer els darrers cinc anys és superior en 3 punts percentuals a l’evolució de l’IPC.

Seguir apostant pel parc d’habitatge públic

Una altra de les fórmules per garantir el dret a l’habitatge a la ciutat és incrementar encara més el parc d’habitatge públic de Barcelona. Segons el comissionat, l’actual Govern de la ciutat continuarà apostant “sense cap dubte” per la construcció d’habitatge protegit. “L’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació de Barcelona (IMHAB) és avui el primer i principal promotor d’habitatge de la ciutat i ho ha de seguir sent”, remarca el comissionat. En aquest sentit, des de l’Ajuntament es fixen l’objectiu previst en el Pla director urbanístic metropolità (PDUM) de 100.000 habitatges el 2050.

Tot i això, i en un context de crisi habitacional, Joan Ramon Riera admet que “cal obrir l’angular”, i de la mateixa manera que l’IMHAB promou habitatge, “han de ser forces més operadors els que ho facin”. “L’acord amb l’lNCASOL cerca això, normalitzar que la Generalitat promogui habitatge a la ciutat tal com ho fa l’Ajuntament”, assenyala Riera, en al·lusió al dèficit històric de construcció protegida a Barcelona de l’ens de la Generalitat que es dedica a la construcció de parc públic.

“Cal apofundir en la col·laboració amb agents privats i en la captació d’habitatge del parc privat cap al públic”

D’altra banda, Riera també sosté que cal “aprofundir” en la col·laboració amb agents privats i en la captació d’habitatge del parc privat cap al públic per poder incrementar l’habitatge protegit de la ciutat.

En aquest sentit, el comissionat apunta que l’alcalde Jaume Collboni ha encarregat a l’experta Carme Trilla, presidenta de l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona (OHB), elaborar una proposta de modificació de la reserva del 30% d’habitatge privat per destinar-lo a habitatge de protecció social, amb la missió de fer “efectiva” aquesta mesura. “En cap cas es proposa que no segueixi vigent aquesta mesura, el què es cerca és la seva efectivitat, ja que és un fet empíric que fins avui no ha donat els resultats esperats”, admet.

Un nou pla d’habitatge fet des del consens

Una altra de les eines que liderarà Joan Ramon Riera és acordar un nou Pla d’habitatge, ja que l’actual acaba l’any 2025. Aquest nou pla en el qual ja s’està treballant serà fet “des d’un ampli consens”, incideix el comissionat. “Fins i tot volem consensuar la manera de redactar-lo amb els grups i els agents socials”, reitera Riera.

Per això, s’està enllestint ara una mesura de govern a tal efecte. “Tenim un any per parlar-ne i debatre. Cal que el nou pla d’habitatge sigui de la ciutat, no només del govern”, aposta el comissionat.

Està previst que fins al juny es faci l’anàlisi i diagnosi del nou pla d’habitatge i entre juny i octubre se’n faci el pla d’acció. Finalment, la previsió és que el desembre de 2024 s’aprovi al plenari municipal el nou pla d’habitatge.